Pyongyang insta a una nova «àrdua marxa» per afrontar la crisi econòmica

La propaganda oficial del règim nord-coreà ha informat aquest divendres que Kim Jong-un ha instat a posar en marxa una nova «àrdua marxa», la campanya que ja va utilitzar el règim per fer front a la fam que va patir en la dècada dels 90. El pla està pensat per fer front a les dificultats que pateix el país a causa de la pandèmia i les sancions internacionals.

Corea del Nord afronta el moment de més aïllament en els últims 20 anys, és per això que, durant un discurs en una conferència de secretaris de les cèl·lules del partit únic, el líder nord-coreà esmentava el gonanui haenggun –l’«àrdua marxa» o «marxa de l’adversitat».

«He decidit demanar-los als òrgans del Partit dels Treballadors en tots els nivells, incloent-hi el Comitè Central, i els secretaris de les cèl·lules que portin a terme una altra de nova i més difícil ‘àrdua marxa’ per alleujar el nostre poble de les dificultats», anunciava el líder suprem durant la seva proclama.

President etern

Amb el col·lapse del sistema de distribució pública d’aliments després de la dissolució de la Unió Soviètica –principal patrocinador econòmic del règim– el 1991, el país va llançar una campanya que apel·lava a l’esperit de l’«àrdua marxa» amb referència a un moment històric del fundador del país, Kim Il-sung. La faula narra com l’avui «president etern» nord-coreà va sobreviure tot l’hivern de 1938-39 combatent a Manxúria a les tropes de l’imperi japonès –dominador colonial en aquella època de la península coreana–.

Suposadament, Kim Il-sung i les seves guerrilles van afrontar amb èxit «tempestes de neu», «inanició», «milers d’enemics» i temperatures «per sota dels 20 graus». L’«àrdua marxa» va acabar convertida per als nord-coreans en el sinònim de la gravíssima fam –terme que al seu torn es va convertir en tabú per no apel·lar al fracàs del seu model econòmic–, que va arribar a matar uns tres milions de persones als anys noranta.

Tancament de fronteres

«Hi ha molts obstacles i dificultats al nostre camí i, per tant, el nostre esforç a l’hora de fer realitat les decisions del vuitè congrés del partit no serà sempre un plàcid viatge», advertia dijous Kim Jong-un. Ja al gener, el president havia advertit dels difícils moments pels quals passava el país el congrés del Partit dels Treballadors. En la seva intervenció, va admetre que Corea del Nord vivia els seus «pitjors dies» en relació amb les penúries generades per les sancions en un moment en què el diàleg amb els EUA per aixecar els càstigs econòmics es troba en punt mort des del 2019.

A això s’hi suma la pandèmia de Covid que ha fet que el país pateixi un empobriment més gran. Les fronteres estan tancades des del gener del 2020, fet que està impedint l’entrada d’ingressos vitals per a l’economia com els que genera el turisme o la inversió estrangera, tots dos procedents principalment de la Xina, el principal aliat del règim. El fort control fronterer ha eliminat gairebé totalment els intercanvis comercials amb el gegant asiàtic des de l’octubre.

Notícies relacionades

Kim Jong-un admet davant el partit únic que el país passa penúries econòmiques

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

La Xina suposa el 90% de les importacions per a Corea del Nord i, fonts dins del país han informat que fa mesos que pateixen escassetat de productes bàsics com ara aliments i medicines. Aquesta situació d’aïllament ha fet també que un alt nombre de diplomàtics i treballadors d’organismes internacionals i oenagés hagin abandonat el país pel que pràcticament no queden observadors aliens al règim.

Drets humans

Així mateix, experts i defensors dels drets humans estan alertant sobre com Pyongyang està aprofitant aquesta incomunicació amb l’exterior per reforçar encara més el seu control sobre la població, per exemple, amb l’aprovació recent d’una llei que endureix els càstigs sobre la possessió de continguts o dispositius estrangers (des de música fins a sèries, telèfons o USB).