ENA: l’escola de la ‘crème de la crème’ de la política francesa

L’Ecole National d’Administration és una escola elitista que ha format gran part dels alts funcionaris de l’Estat francès, així com directors de grans empreses. Per les seves aules ha passat part de la ‘crème de la crème’ de la classe política francesa

Creació:

Una vegada acabada la Segona Guerra Mundial es va crear l’escola, amb l’objectiu principal de formar alts càrrecs destinats a la reconstrucció d’un país devastat i al disseny d’un Estat modern. L’escola va obrir les portes per primera vegada a Estrasburg el 1945. El president de França llavors era el general Charles de Gaulle.

Ingrés:

Incloure en un currículum haver estudiat a l’ENA és garantia de trobar ràpidament una molt bona feina i un sou alt. Són molts els joves que hi postulen cada any, tot i que se’n seleccionen només 80. Prèviament s’han de superar diverses proves, totes molt difícils, exàmens escrits i orals, així com una entrevista personal. S’ha d’estar molt al dia, ben preparat i dominar molts temes d’economia, dret o relacions internacionals, entre d’altres.

Perfil

Als estudiants de l’ENA se’ls coneix amb el nom d’‘énarques’. La gran majoria procedeixen de famílies adinerades. N’hi ha molt pocs que vinguin de la classe treballadora. L’edat dels alumnes oscil·la entre els 20 i els 30 anys i només una tercera part són dones. Els que obtenen millors qualificacions després accedeixen als càrrecs més rellevants a entitats com el Consell d’Estat o el Tribunal de Comptes.

Notícies relacionades

Síria lluita per reconstruir-se entre el temor d’un reinici de la violència

El somni de la sobirania digital

Alumnes més destacats

De l’ENA han sortit fins a quatre presidents de la República francesa: Valéry Giscard d’Estaing, Jacques Chirac, François Hollande i l’actual, Emmanuel Macron. Hi ha una llarga llista de primers ministres com Jean Castex, actual cap de l’Executiu, Edouard Philippe, Alain Juppé o Luarent Fabius, entre d’altres. També han estudiat a les seves aules dirigents estrangers, com el president del Camerun Paul Biya.