L’oposició francesa «boicoteja» el vot sobre el tercer confinament

Aquest dijous la majoria de l’oposició francesa va decidir no acudir a la votació a l’Assemblea Nacional sobre el tercer confinament en protesta per l’actitud de l’Executiu francès, que va veure recolzades les noves restriccions contra la Covid gràcies als partits centristes i al governamental La República en Marxa (LREM).

Els progressistes i la dreta, en la qual figura el principal grup opositor, Els Republicans, es van absentar de l’hemicicle retraient no haver sigut consultats abans i van denunciar la «farsa» de la votació per validar l’anunciat aquest dimecres pel president francès, Emmanuel Macron.

L’escrutini d’avui tenia un valor simbòlic més que pràctic, ja que un eventual rebuig de la validació de les mesures no n’hauria impedit la posada en marxa. Malgrat el «boicot» rebut per part de partits que sumen entorn d’un terç del total de diputats, la votació va tirar endavant, amb 348 vots favorables (d’entre 577 seients) i 9 en contra.

Quatre setmanes de tancada

El nou confinament, que entra en vigor aquest diumenge i durant quatre setmanes, manté un toc de queda general de set de la tarda a sis del matí i estén a tot el país la prohibició de viatges entre departaments i la necessitat de justificar sortides a una distància superior als 10 quilòmetres des del domicili.

Menys rigorós en diversos aspectes que els d’octubre i el març del 2020, finalment inclou el tancament dels establiments educatius entre tres i quatre setmanes, depenent del nivell escolar de l’alumne.

Aquestes mesures de nou seran detallades pel primer ministre francès, Jean Castex, i votades al Senat aquesta mateixa tarda, cambra en què els conservadors tenen majoria.

En la seva intervenció d’aquest matí a l’Assemblea, Castex va negar les acusacions de «farsa» i va defensar que les decisions comunicades per Macron dimecres emanen del poder executiu que encarna el mateix president.

França, un dels països més afectats per la pandèmia, registra 95.000 morts i 4,5 milions d’infectats des de l’esclat de la crisi sanitària i, des de fa un parell de setmanes, la pressió a les ucis s’ha disparat.

«Un virus més ràpid que la vacunació»

Després de la tensa intervenció de Castex, que va arribar a ser esbroncat, l’oposició va atacar el Govern per la lentitud del ritme de vacunació i pel retard en la creació de noves ucis, quan el país té més de 5.000 llits ocupats per pacients de Covid.

«El virus va més ràpid que la vacunació», va afirmar Damien Abad, el president a l’Assemblea del grup centre-dretà Els Republicans, que suma 104 diputats.

Abad va posar com a exemple el veí Regne Unit. «Ells vacunen quatre vegades més que nosaltres. Tenen un 40 % de la població vacunada, nosaltres el 10 %» fins a un total de 8,5 milions de ciutadans.

La líder ultradretana Marine Le Pen, considerada una de les favorites a guanyar les presidencials del 2022, i Jean-Luc Mélenchon, el líder del partit esquerrà La França Insumisa, van retreure a l’Executiu la seva actitud «ideològica» respecte a les vacunes al no incorporar al pla de vacunació els inmunizants xinesos i rus.

«Les xifres de vacunació detallades [per Castex] han sigut molt, molt dolentes», va dir Le Pen, que va afirmar que països com Alemanya havien autoritzat vacunes russes o xineses, un extrem desmentit en la mateixa Assemblea pel ministre de Sanitat, Olivier Véran.

Mélanchon, antic candidat presidencial i una de les figures de proa de l’esquerra francesa, es va preguntar perquè a França no s’administra la vacuna russa Sputnik V: «Tant parlar de Johnson & Johnson [propietaris de la vacuna monodosi Janssen] i ¿què passa amb la vacuna russa? La ideologia en la pandèmia és obscurantisme».

El pic epidèmic en 10 dies

En una entrevista abans d’intervenir a l’Assemblea, Véran va preveure que en aquesta tercera onada epidèmica s’arribi al pic de contagis de set a deu dies, tot i que el nombre de malalts a les ucis continuarà creixent durant un temps, fins a finals d’abril. D’altra banda, Castex va concretar que es prohibirà beure alcohol a l’aire lliure per evitar aglomeracions.

Al març, amb la millora del temps, algunes ciutats franceses van registrar aglomeracions exteriors, com va passar als molls del Sena de París, quan la policia va haver d’intervenir un cap de setmana per desallotjar-los.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Així mateix, el primer ministre va alertar que s’enduriran les mesures contra els qui organitzin festes clandestines «demanant sistemàticament» la intervenció de les Fiscalies.

Un dels episodis que més va xocar els francesos va tenir lloc el 21 de març a Marsella, quan nou persones van ser detingudes en una festa multitudinària en què se celebrava una espècie de carnaval, la immensa majoria sense mascaretes.