Lluita contra la pandèmia

El Regne Unit prioritza els sense sostre per a la vacuna de la Covid

  • El doctor Alex Fitzgerald-Barron intenta fer que les inoculacions arribin a aquests «pacients d’alt risc»

  • El facultatiu adverteix que són persones difícils de localitzar, cosa que dificultarà l’aplicació de la segona dosi

3
Es llegeix en minuts

«¡No vull morir de Covid!», exclama Mac, disposat a vacunar-se immediatament malgrat tenir 25 anys, en el marc de la massiva campanya desplegada al Regne Unit, que ha posat les persones sense llar entre els grups prioritaris. Sense sostre des dels 18 anys, aquest jove anglès que oculta els seus llargs rínxols rossos sota la caputxa d’una dessuadora esportiva va rebre l’oferta al refugi nocturn on ara dorm.

És un dels hostalatges temporals visitats pel doctor Alex Fitzgerald-Barron a Winchester, al sud d’Anglaterra, en un esforç per fer arribar la vacuna aquests «pacients d’alt risc». Els seus sistemes immunitaris estan deprimits per una combinació de malalties, afirma, enumerant «trastorns psicològics, pneumònies freqüents, infeccions dentals i dermatològiques» i «alt risc d’hepatitis C si s’injecten drogues». «Si agafen la Covid tenen moltes més probabilitats d’acabar a l’hospital i morir, tot i que siguin joves», assegura el metge entrevistat per l’agència de notícies France Press.

Al Regne Unit, país més castigat d’Europa amb gairebé 127.000 morts, el Govern va incloure recentment els sense sostre entre els grups prioritaris per a la vacunació en una campanya massiva que va arribar ja a 30 milions de persones. «És molt important que ningú quedi enrere», va afirmar el ministre de Sanitat, Matt Hancock, que va prometre incloure tots els migrants independentment del seu estatus legal, al fer l’anunci a mitjans de març. Però Fitzgerald-Barron, com un grapat d’altres doctors, havia començat abans, utilitzant el seu «criteri mèdic» per classificar-los com a malalts «extremament vulnerables», un dels primers grups inoculats.

Nevera portàtil

Mentre altres utilitzen clíniques mòbils en petites ambulàncies, aquest doctor en fa prou amb una petita nevera que endolla al seu automòbil. Allà hi carrega al matí les dosis del dia. I quan arriba a un alberg, torna a endollar la nevera a la paret, a punt per rebre aquests pacients que resulten tan «difícils de localitzar que és necessari passar per les associacions caritatives que ja tenen contacte amb ells». «Si no hagués estat al refugi nocturn, no m’haurien ofert la vacuna», diu Mac

Capital d’Anglaterra entre els segles IX i XII, famosa per la seva catedral gòtica i l’elitista internat per a nens Winchester College, Winchester, de 40.000 habitants, es troba en un entorn rural. «Conec persones que viuen en tendes de campanya en els camps que mai trobaran», afegeix aquest jove de barba clara i viva mirada blava que parla a tota velocitat.

Al gener, Fitzgerald-Barron va localitzar 114 persones de les quals 74 van accedir a vacunar-se, el que considera «un bon resultat» aconseguit gràcies a una «relació de confiança personal». «Vaig haver d’anar on eren ells per explicar-los el que era», afirma, segur que si haguessin rebut un simple missatge escrit ningú hauria demanat cita per recel del sistema. És el cas de Leighan, de 35 anys, que va rebutjar la invitació. «Crec que tot això és una gran conspiració per controlar la població», afirma mentre menja espaguetis amb tomàquet al centre d’acolliment de Trinity, una associació de Winchester que ajuda persones sense llar.

Tornar al carrer

Quan va començar la pandèmia fa un any, el Govern britànic va demanar als municipis allotjar totes les persones que dormissin al carrer, fins i tot en hotels. Des d’aleshores, afirma haver invertit 700 milions de lliures (965 milions de dòlars) i allotjat a 37.000 persones. Però al final del primer confinament en juny, «vam veure que alguns municipis continuaven ajudant però d’altres no, i a algunes persones se’ls va negar el recolzament», diu Jasmine Basran, de l’associació Crisis, que treballa amb els sense sostre a nivell nacional.

Notícies relacionades

Durant tota la pandèmia, Mac ha estat un únic mes en un hotel. «Era increïble, tenia una habitació preciosa, era com viure una vida normal, treballava més perquè tenia una base sòlida», diu, explicant que sol treballar com a jardiner. Però després «tornes al carrer o al refugi nocturn envoltat de drogoaddictes» i «és tornar enrere», afirma, lamentant no rebre hostalatge permanent malgrat haver-ho sol·licitat diverses vegades: «No em drogo, no bec, treballo, ¿per què no?».

Basran insisteix que el Govern «ha d’establir encara la seva estratègia per després» de l’actual confinament. I Fitzgerald-Barron tem que quan torni als albergs per a la segona dosi de la vacuna a l’abril «algunes de les persones ja no estiguin allà».