La pitjor hora de Jair Bolsonaro

La velocitat amb què es multipliquen els contagis i les morts és esborronadora. Els estats d’Acre, Rondonia i Rio Grande do Sul es van quedar sense llits de cures intensives. Més de la meitat dels altres estats van arribar a una ocupació del 90% de les seves places. São Pablo, la regió més important del país, ha anunciat l’elaboració d’una vacuna pròpia les proves de la qual començarien ben aviat. Però els seus hospitals ja no donen l’abast a la demanda dels malalts. La proliferació del virus, en la variant autòctona, que va provocar estralls a la ciutat amazònica de Manaus, amenaça de perforar les fronteres. Carissa Etienne, la directora de l’Organització Panamericana de la Salut, va assenyalar que la situació és potencialment perillosa per als estats veneçolans de Bolívar i l’Amazones, la província boliviana de Pando i Loreto, al Perú.

La setmana passada, Bolsonaro va dibuixar sobre el seu rostre la mateixa imatge de la derrota quan va convocar el Congrés i el Tribunal Suprem Federal –que els seus simpatitzants han volgut tancar– per combatre junts la pandèmia. La seva crida a l’«acord nacional» va durar un sospir. «Ara vol convèncer-nos que ell no és l’irresponsable que tothom sap», va dir el diari conservador Estado. «Bolsonaro –afegeix– tracta els seus governadors com tontos, mentint descaradament i esperant que algú, a més de la gent que l’idolatra, el cregui».

Inèdites pressions

Enmig del desastre s’escolten veus a favor de retallar la capacitat de decisió del president i convertir-lo, almenys en qüestions sanitàries, en una figura decorativa. «El comitè per combatre l’epidèmia pot donar alguns resultats només si Bolsonaro renuncia al comandament de la salut. Fins i tot si es retira i guarda silenci, queda per veure si el Congrés i Marcelo Queiroga, el nou ministre de Salut, podran mantenir-lo a distància», va considerar Vinicius Torres Freire, columnista del diari paulista Folha.

Alhora, cobra força la pressió a Bolsonaro perquè faci fora del ministeri d’Exteriors Ernesto Araujo, un descobert seguidor del trumpista Steve Bannon, a qui responsabilitzen d’haver limitat sensiblement la capacitat del Brasil per aprovisionar-se de vacunes i, a més, boicotejar els mecanismes de cooperació amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’eventual sortida d’Araujo representaria un seriós cop al bolsonarisme més radical i podria afectar la base electoral més fidel del capità retirat de cara als comicis del 2022.

El judici polític a l’horitzó

Notícies relacionades

«Judici polític» a Bolsonaro, el crit que sona cada vegada més fort al Brasil

Bolsonaro, amb Covid-19, es passeja amb moto i sense mascareta per Brasília

L’horitzó del judici polític va tornar a fer-se visible. «El Brasil té mecanismes institucionals per destituir un president que comet delictes», va recordar l’expert en Sanitat Daniel Dourado. El president de la Cambra de diputats, Arthur Lira, acaba d’encendre el «llum groc» perquè «tot té un límit». I va afegir: «Els remeis polítics al Parlament són coneguts i tots són amargs. Alguns, fatals. Solen aplicar-se quan l’espiral d’errors d’avaluació es converteix en una escala geomètrica incontrolable. Actuarem a favor del Brasil».

Per a Míriam Leitão, columnista del diari O Globo, Lira va llançar una advertència inèdita a Bolsonaro. Segons Dora Kramer, de la publicació Revista Veja, el líder parlamentari va parlar en nom de congressistes, el poder judicial i fins i tot l’empresariat. Mai abans una autoritat parlamentària havia parlat amb tanta claredat. El Congrés ha rebut més de 60 peticions d’impeachment que mai van prosperar, entre altres coses pel pacte que va assolir Bolsonaro amb els sectors de centre i el grup evangelista que dominen la legislatura. Aquest acord, s’ha advertit, es desgasta a una sorprenent velocitat. Tot succeeix de manera vertiginosa al Brasil.