«Judici polític» a Bolsonaro, el crit que sona cada vegada més fort al Brasil

«Impeachment (judici polític)», és la paraula més repetida al tòrrid estiu brasiler, ja sigui com a anhel dels qui s’imaginen un Govern sense el president del país, Jair Bolsonaro, o aquells que observen aquesta possibilitat com una maledicció. El maneig de la pandèmia en un país on han mort més de 223.000 persones i només s’ha vacunat l’1,16% d’una població superior als 210 milions, ha fet reverdir aquest reclam.

«Des dels confins fins a les grans capitals, entre advocats, religiosos, empresaris, polítics, des de ciutadans corrents fins a autoritats diverses, una barreja multifacètica de la societat es fa eco del mateix i consistent crit. El clamor mai ha sigut tan poderós», assenyala la revista ‘Istoé’ al seu recent editorial. Bolsonaro, un capità retirat de l’Exèrcit, «ha perdut definitivament les condicions per governar«ha», afegeix la publicació.

Al Congrés s’arxiven ja 61 sol·licituds de judici polític, fins i tot una de presentada per un grup de catòlics i evangèlics, reunits a l’anomenat «Frente de la Fe». Una recent enquesta de ‘Datafolha’ plasma que un 54% dels consultats es mostren favorables a una resolució de la crisi política a través del mecanisme de destitució del president. El governador de l’estat de São Paulo, João Doria, ha arribat fins i tot a parlar del «virus Bolsonaro». Doria s’ha enfrontat durament amb el cap d’Estat durant la pandèmia i, durant les últimes setmanes, pel tema de les vacunes.

Malgrat la proliferació de sol·licituds, l’horitzó del judici polític encara sembla incert. La revista ‘Carta Capital’ assenyala al respecte que la pressió social encara no impacta prou al Congrés. Ni tan sols el rebrot de la Covid-19 a Manaos, que va destapar l’absència d’una política sanitària del Govern d’ultradreta, ha modificat la reticència del president de la cambra de diputats, Rodrigo Maia, a donar curs a aquests reclams. En aquest context, alguns parlamentaris estan buscant alternatives perquè Bolsonaro com a mínim sigui investigat a partir de la creació d’una comissió que dilucidi la seva responsabilitat en el que ha passat en aquesta ciutat amazònica on els infectats no han tingut accés a oxigen o un llit a un hospital.

El factor militar

El diari paulista ‘Folha’ recorda, per la seva banda, que en tots els moments crítics que ha passat des de la seva arribada al poder a principis del 2019, Bolsonaro no ha fet cap altra cosa que «aferrar-se a l’Exèrcit per sobreviure». Quan va tenir frecs amb el Tribunal Suprem, va arribar a participar a una manifestació de caire colpista a les portes d’una caserna.

Notícies relacionades

Els EUA, oberts a una retallada fiscal de 4.000 milions

Husni Abdel Wahed: "Europa es vanta de defensar valors però no trenca el comerç amb Israel"

El president brasiler ha tornat a buscar refugi entre els uniformats després que el Tribunal Suprem autoritzés investigar el paper del ministre de Salut, el general Eduardo Pazuello, pel succeït a Manaus. «Nosaltres, els militars, som l’últim obstacle per al socialisme», va advertir.

Bolsonaro compta a més amb una important protecció del Fiscal General, Augusto Aras. D’acord amb Transparència Internacional, Aras és un «aliat» del president i del seu cercle íntim. L’organització posa com exemples el cas de corrupció que involucra un dels fills del president, Flávio Bolsonaro, o el fre a les investigacions sobre les campanyes de ‘fake news’ que involucren el bolsonarisme.