El Tribunal Constitucional alemany frena provisionalment el fons de rescat europeu

El Tribunal Constitucional alemany ha posat fre provisionalment al pla de recuperació europeu. Així ho ha anunciat aquest divendres el tribunal amb seu a Karlsruhe com a reacció a una demanda presentada d’urgència per una iniciativa ciutadana. 

El president federal alemany, Frank-Walter Steinmeier, volia firmar aquest mateix divendres la llei aprovada ja pel Bundestag –cambra baixa– i el Bundesrat –cambra territorial–, i que dona llum verda a la participació de la República Federal al paquet de rescat. El fons suposa l’emissió de deute comunitari per primera vegada en la història de la Unió Europea per fer front a les conseqüències de la pandèmia. D’aquesta forma, la firma presidencial s’haurà d’esperar que el Constitucional alemany deliberi i decideixi si la demanda és procedent.

Els 750.000 milions d’euros amb què es vol dotar el fons de rescat queden així de moment congelats, ja que no pot ser posat en marxa fins que els 27 estats membres de la UE ratifiquin les seves corresponents lleis per fer-ho. Segons la web del Parlament Europeu, fins ara 13 estats –entre els quals Espanya– han ratificat formalment el fons de rescat. La resta encara es troba en el procés.

El fons, aprovat l’any passat després de llargues negociacions i sota la presidència alemanya de la UE, concedirà préstecs i transferències directes perquè els 27 estats de la UE puguin finançar la reconstrucció econòmica postpandèmica; el fons es finançarà parcialment a través de l’emissió de deute conjunt, una cosa a què es va oposar fèrriament el govern d’Angela Merkel durant les fases més dures de l’última crisi financera. Berlín va acabar accedint en aquesta ocasió al reconèixer que la pandèmia genera una situació econòmica i social excepcional que exigeix instruments de recuperació excepcionals. 

Els jutges alemanys no han donat terminis sobre el seu futur veredicte, però les seves decisions sobre qüestions similars es van allargar fins a tres mesos, segons fonts diplomàtiques alemanyes. Això podria suposar que la UE no pogués complir la seva meta que tots els estats membres hagin ratificat el pla per a finals d’abril i de començar a desemborsar les ajudes abans del juny.

Mutualització del deute

És aquesta mutualització del deute la que precisament rebutja la plataforma ciutadana Bündnis Bürgerwille (Aliança de la Voluntat Ciutadana), que ha presentat el recurs d’urgència davant el Constitucional just després que el Bundesrat donés llum verda a la llei aquest divendres. La iniciativa, avalada per més de 2.000 ciutadans, està impulsada per Bernd Lucke, economista i exlíder d’Alternativa per a Alemanya (AfD), partit que va abandonar el 2015 després que la formació derivés definitivament cap a les seves actuals posicions ultradretanes. AfD va néixer el 2013 de la mà d’un grup d’economistes i professors universitaris d’ideologia clarament euroescèptica i com a rebuig als successius rescats de l’euro després de la crisi financera del 2008.

La iniciativa no està en contra del repartiment d’ajudes entre els països membres de la UE, sinó que es financi parcialment a través de l’emissió conjunta de deute, una capacitat que només els estats sobirans tenen, segons l’opinió del grup encapçalat per Bernd Lucke. La mutualització del deute ha sigut un instrument històricament polèmic entre sectors d’Alemanya, especialment entre els conservadors, que consideren que els estats de la perifèria europea no estan en disposició de fer front als deutes que contrauen i que creuen que els contribuents alemanys hauran de pagar finalment per aquest motiu.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La defensa deTrump i Stormy Daniels s’embranquen en un combat ferotge

«Segons els tractats comunitaris, la UE no pot assumir cap crèdit. Això no ha impedit, no obstant, que el Consell Europeu prengui la decisió de contraure crèdits al mercat financer», diu la web de la iniciativa ciutadana que ja celebra el cop d’efecte davant el Constitucional alemany amb un encapçalament que diu: «El dret també regeix a la UE. Els tractats comunitaris han de ser respectats».

Procediment habitual

El tribunal no ha explicat encara el raonament jurídic que l’ha portat a acceptar el recurs d’urgència. De tota manera, és un procés habitual que el president federal d’Alemanya hagi d’esperar la decisió del Constitucional per firmar una llei que generi dubtes. El ministre federal de Finances, el socialdemòcrata Olaf Scholz, es va mostrar confiat que la justícia alemanya acabi donant aviat llum verda al fons de recuperació europeu. El recurs d’aquest divendres no serà, no obstant, l’últim. La ultradreta d’AfD ja anunciat que en presentarà un altre pròximament.