EVA La penúltima bala per salvarel català

Del segon, la CCMA manejava alguns indicadors preocupants: el principal, que menys del 2% del contingut a les xarxes socials és en català. Aquest fet és realment alarmant, més amb l’algoritme fent de les seves, ja que dels seus estudis es treien conclusions com que el 88,6% de la generació Z entra diàriament a les xarxes socials i passen 3,48 hores amb la pantalla. Si en aquesta pantalla no hi ha oferta en català, ¿què veuran, llegiran, els joves catalans?

Generar contingut

La "bola de neu" –defineix Cristina Villà, directora d’Innovació i Estratègia Digital de 3Cat– de continguts en aquesta llengua havia de començar a rodar ja. Diu Villà que l’objectiu era generar contingut en català per distribuir allà on aquesta generació consumeix l’audiovisual, les xarxes socials. I, alhora, que això es convertís en una eina per estendre l’ús social de la llengua.

A preguntes d’aquest diari, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, considera "fonamental" la creació del canal Sx3, "que ha fet que l’oferta infantil en català passi de la marginalitat a liderar la franja d’edat", així com la creació d’EVA. "Amb aquestes apostes, els mitjans públics en català estan recuperant el seu paper de referent audiovisual i comunicatiu i es configuren com una potent eina per tornar a fer del català una llengua atractiva per a les noves generacions", defensa. La conselleria que dirigeix ha posat el focus en l’audiovisual i ha augmentat substancialment la inversió en el sector català: de 9,9 milions el 2021 a 34,3 el 2023.

En el record de tots, segurament, aquest precedent exitosíssim que va ser el canal Super3 per a diverses generacions. "Volíem crear una nova marca, un projecte amb vocació social first basat en les xarxes socials", comenta Villà sobre el projecte que el juliol del 2023 va començar a caminar amb cert secretisme sota el nom d’EVA, dins del paraigua de la plataforma 3Cat, el Netflix de TV3, però també amb vida pròpia a Instagram, TikTok, Youtube i Spotify.

El secretisme de l’arrencada era, en definitiva, part de la mateixa estratègia. "Era important no crear una cosa paternalista, una cosa com de grans cap a joves. No volíem boomejar. No volíem caure en aquest efecte contrari que diguessin: ‘Això que volen que consumeixi, precisament per això no ho vull consumir’". El cap del projecte ho resumeix així: "Un nou espai de continguts per a joves que s’adaptés als seus hàbits de consum, buscant també generar i recolzar la comunitat de creadors en català, estimular aquesta creació, ser referents de continguts de qualitat i, sobretot, tractar els temes que els importen des de la humilitat".

L’estratègia de difusió dels continguts a la xarxa, que uneix nombrosos projectes en una sola identitat, és per a l’analista de marca i mestra d’internet Janira Planes un error: "3Cat, en general, intenta arribar a tot el públic possible sense entendre que actualment les comunitats online estan ultrafragmentades". "Inverteixen molts diners en la producció i, comparativament, no estan fent el mateix en la distribució", sentencia.

A partir d’aquí, van buscar cares conegudes a la xarxa des de l’experiència de programes ja propis com LOFT, de Catalunya Ràdio. Spursito, que ha desenvolupat la seva carrera com a streamer en castellà, va ser dels primers amb un programa d’entrevistes produït de manera associada amb MonMedia, productora de Jordi Basté. Mateixa empresa que produeix una de les novetats més recents, Xef Marín, programa de cuina amb l’influencer Arnau Marín.

Ja veieu, molts dels espais els condueixen criatures autòctones d’internet (també solen convidar als seus espais altres personatges dels seus cercles d’Instagram). Un producte diferent d’aquests és el que segurament sigui el programa estrella del canal EVA, La Turra, conduït de manera excel·lent per la maître Alba Riera, i produït per La Manchester Radiofònica, de Ricard Ustrell.

Xarxes socials

Però més enllà de programes per a la plataforma 3Cat que després seran condensats en clips per a la xarxa, EVA –amb una treballada plantilla de rostres diversos– té molt contingut pensat estrictament per a les seves xarxes socials: en total ja han collit més de 124 milions de reproduccions amb 5.700 publicacions (a Instagram acumulen 32.000 seguidors i a TikTok, 48.000).

Alguns d’aquests vídeos els fa Ayoub Borbata, un jove fitxat per EVA que va arribar a Arbúcies des del Marroc amb 7 anys i que és exemple d’integració a TikTok (240.000 seguidors) amb clips en català amb la seva mare. "Intento donar exemple perquè la gent s’integri, que vegi que tothom pot parlar català, que et pots integrar a partir de la llengua", exposa Borbata, que diu que confia que algun dia pugui viure del seu contingut.

Cristina Villà reconeix que van passar-se "moltes hores a TikTok buscant creadors". També apunta que es van fer càstings anunciats en campus universitaris per seduir rostres interessats en la comunicació sense cap trajectòria prèvia.

Un missatge cap als joves i els futurs comunicadors que, amb el sector amb escasses sortides professionals, des de l’àmbit acadèmic cou. "D’una banda, si volen ser rellevants no poden evitar sentir-se atrets per aquests nous canals i àmbits. D’altra banda, les vocacions més conscients detecten els perills del que s’ha donat a anomenar creació de continguts en comptes de periodisme", assenyala el professor de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), David Vidal. "En aquesta tensió entre voler ser al lloc on avui passen les coses i la inquietud per no haver d’abandonar una feina vocacional de despertar i crítica és on viuen la majoria d’estudiants", sentencia.

Notícies relacionades

La Jana treballa al Barça i s’enamora a ‘First Dates’

A la mamà se li han podrit uns mobles

Vidal també qüestiona l’estratègia de la CCMA d’anar a la recerca del públic jove a través de continguts, tal com diu ell, "de factura clarament diletant". "El desembarcament d’aquests productes, sense coneixements tècnics ni intel·lectuals darrere, només pel fet de convocar una suposada audiència jove que fuig dels mitjans convencionals, és un error que només s’explica des del desconeixement de qui se sent amenaçat per una nova cultura que no comprèn i davant la qual només se li acut comprar el que més brilla a l’aparador sense saber si funciona", sentencia.

El realitzador audiovisual Albert Lloreta, fundador de la fàbrica de creació digital La Fera, celebra que "com a país hàgim entès que fa falta regar aquest ecosistema". Precisament, La Fera i la Fundació Carulla també promouen unes ajudes a creadors amb el programa L’Embrió. "Fa falta un impuls perquè els creadors professionalitzin els seus continguts, per crear contingut exportable, atractiu, que surti de la producció per la producció. La indústria ja està creada, és molt fort, en dos anys hem passat de no tenir un ecosistema gaire professionalitzat a tenir molts professionals que treballen de manera estable. La pregunta ara és la següent: ¿aquesta indústria pot exportar? ¿Serem capaços de crear continguts genuïns que enganxin fora?".