La matança d’Atlanta posa el focus en el racisme contra els asiàtic-nord-americans

La consciència sobre les injustícies, la indignació i també les respostes, lamentablement solen necessitar la metxa de tragèdies per prendre. La matança aquesta setmana a tres salons de massatges d’Atlanta, als Estats Units, on sis de les vuit víctimes mortals van ser dones asiàtiques, ha servit per posar finalment el focus en el racisme i xenofòbia contra els asiàtic-nord-americans.

Aquesta crisi ha sigut denunciada durant molt temps per la comunitat, que té una llarga però silenciada història de discriminació al país. El problema s’ha disparat l’últim any per actituds xenòfobes durant la pandèmia, alimentades en bona part per Donald Trump i els seus seguidors amb una onada de violència i assetjament que ha elevat la por. I la matança ha sigut el catalitzador per treure definitivament de les ombres la dura realitat en la qual se sol moure en les converses sobre diversitat i problemes racials estructurals.

Almenys aquesta és l’esperança i el clamor. Les autoritats no han determinat de moment la matança com a crim d’odi i, en un dels capítols més negres d’aquesta setmana, un policia va arribar a justificar que l’assassí confés patia «un problema d’addicció sexual» i va tenir «un mal dia» (el mateix que es va haver de disculpar quan es va saber que havia promocionat samarretes en les quals es llegia «Chy-na virus»). Polítics, activistes i membres de la comunitat, no obstant, no dubten que en l’acte batega el racisme i la discriminació cap a una comunitat víctima de sobredimensionats però persistents i perniciosos estereotips com el de la «minoria modèlica».

Tampoc es poden veure en un buit la misogínia i el sexisme cap a les dones d’arrels asiàtiques, convertides en objecte d’hipersexualització i deshumanitzades i distorsionades sota prismes de submissió i exotisme i especialment vulnerables quan són persones de classe treballadora o marginals.

Xifres esgarrifoses

Aquest moment hauria de marcar un punt d’inflexió. L’últim any, els crims d’odi contra la comunitat s’han disparat el 150% a les 16 ciutats més grans dels EUA, segons dades oficials que han recopilat el centre per a l’estudi d’odi i extremisme d’Universitat de Califòrnia. També des de març del 2020, quan Trump va tuitejar per primera vegada «virus xinès» i va posar gasolina a un incendi que es va propagar a tota velocitat a les xarxes i en la vida real, s’han registrat gairebé 3.800 incidents d’assetjament verbal, violacions de drets civils i agressions físiques, segons dades d’Anti AAPI Hate.

Ja els últims mesos s’havia vist una mobilització no habitual, especialment amb vídeos virals com el d’una agressió a un home filipí al metro de Nova York a qui l’atacant li va fer un tall a la cara amb un cúter o la del mes passat a Oakland contra un octogenari tailandès que va morir per l’atac. A Nova York i San Francisco, dues de les ciutats on s’han organitzat patrulles ciutadanes per protegir els seus barris xinesos, la policia va crear l’any passat unitats especials.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

Els números són imponents però insuficients. Un informe federal de febrer va constatar que el 40% dels crims d’odi no es denuncien, problema exacerbat en una comunitat extremadament diversa on alguns mantenen barreres idiomàtiques i d’altres desconfien de les forces de l’ordre, més encara si, com les víctimes d’Atlanta, treballen en una indústria que es vincula, justificadament o no, a l’explotació sexual. Tot i que una llei federal de 1990 requereix guardar registres de crims d’odi, és pràcticament inefectiva, perquè no obliga a participar i el 2019, per exemple, gairebé el 90% de cossos de policia no en van reportar cap.

Atenció a Washington

Washington també comença a prestar l’atenció deguda. Aquest dijous el Congrés dedicava una vista, organitzada ja abans de la matança i Biden i la vicepresidenta Kamala Harris es reunien aquest divendres a Atlanta amb líders comunitaris. Ja a la seva primera setmana a la Casa Blanca Biden va firmar un memoràndum en què va condemnar la «retòrica incendiària i xenòfoba» i va donar instruccions al fiscal general per «estendre la recol·lecció de dades i informació pública». En el seu primer discurs al país en horari de màxima audiència, el demòcrata va condemnar els «cruels crims d’odi contra asiaticonord-americans que han sigut atacats, assetjats, culpats i convertits en boc expiatori». I aquest divendres també urgia el Congrés a aprovar la llei de crims d’odi Covid-19.