Dones etíops expliquen les violacions patides durant la guerra

Feien fila «com quan vas a buscar aigua». Cada dia, davant la cel·la de la Tirhas, en un campament militar de la regió de Tigray, els soldats etíops esperaven el seu torn per violar-la. El calvari d’aquesta dona, de 40 anys, va durar dues setmanes. Va començar el dia que els soldats se la van emportar d’un carrer de Mekele, la capital de Tigray, a Etiòpia, immersa en combats des del novembre, fins que la van tornar a casa.

No obstant, dues nits després de ser alliberada, un soldat va irrompre a casa seva després del toc de queda i la va violar mentre els seus tres fills, d’11, 7 i 3 anys, estaven morts de por a l’habitació del costat. «Ja no em sento segura a Tigray. El simple fet de veure militars uniformats m’angoixa», diu la Tirhas, el nom del qual ha sigut modificat per aquesta entrevista amb l’AFP en un refugi per a dones víctimes de violència sexual. «Encara estic commocionada i em pregunto: ¿què han fet les dones de Tigray per merèixer això?».

La guerra a Tigray

El 4 de novembre, el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, premi Nobel de la pau el 2019, va llançar una operació militar per enderrocar el partit al poder a la regió, el Front d’Alliberament Popular de Tigray (TPLF, segons les sigles en anglès), a qui acusa d’haver atacat bases de l’Exèrcit federal.

Va proclamar la victòria el 28 de novembre, després de l’ocupació de Mekele, però des d’aleshores hi ha hagut combats. Quatre mesos després que comencés l’operació, van augmentar aquests relats de violacions, moltes atribuïdes a soldats, tal com han afirmat diverses vegades metges i infermeres d’aquesta regió del nord d’Etiòpia, fronterera amb Eritrea.

Violacions en grup

Una vintena de dones van anar a l’hospital més gran de Mekele a demanar ajuda mèdica després de ser víctimes d’una sèrie de violacions col·lectives comeses per soldats etíops i eritreus. Addis Abeba i Asmara neguen que hi hagi militars eritreus al Tigray, però la seva presència ha sigut provada. Segons el personal sanitari, les denúncies són només una petita part de la totalitat de violacions perpetrades, ja que els combats han impedit que les víctimes accedeixin als centres de salut i moltes es tanquen en el silenci per por de ser discriminades socialment.

Tot i que no hi ha xifres, la violència sexual és una realitat en aquesta guerra, afirma Saba Gebremedhin, activista dels drets de les dones a Tigray. «S’utilitza com arma per humiliar i deshumanitzar les dones, i també el poble de Tigray», assegura. Les violacions van tardar un temps a saber-se perquè les comunicacions van estar tallades des del començament dels combats i es va restringir l’accés als treballadors humanitaris i els periodistes.

L’Exèrcit etíop no ha respost a les preguntes de l’AFP. En l’actualitat diversos dirigents reconeixen que hi ha hagut violacions, però eviten dir quantes i identificar-ne els autors. La ministra de la Dona etíop, Filsan Abdullahi Ahmed, va anunciar el mes passat la creació d’un grup de treball sobre la violència sexual a Tigray, perquè «desgraciadament se sap clarament i sense cap dubte que hi va haver violacions».

La visita de la presidenta etíop

La presidenta etíop, Sahle-Work Zewde, es va commoure durant una visita al refugi on la Tirhas i altres dones reben atenció. «Vaig parlar amb les que van tenir el valor de parlar i vaig llegir moltes coses als ulls de les que no van ser capaces», va declarar. «El que han viscut és horrible», va assenyalar.

Aquesta visita també va treure a la llum la profunditat del trauma. Quan els soldats que s’ocupen de la seguretat de la presidenta van arribar per inspeccionar el lloc abans de la seva arribada, les dones que hi havia a la sala de la televisió van cridar horroritzades, per por de ser agredides una altra vegada, van explicar membres del personal.

La majoria de les dones es van negar a reunir-se amb la presidenta. «Quan va arribar vam plorar i cridar, no hi volíem parlar», recorda l’Abrehet, que va explicar com uns soldats etíops i eritreus la van violar durant vuit dies en un campament militar després de fer-la baixar d’un autobús a prop de la ciutat de Wukro, a Tigray.

Per a Saba Gebremedhin, aquesta violència corre el risc de soscavar encara més la fràgil unitat nacional etíop. «Aquesta guerra ha creat una bretxa entre els habitants del Tigray i la resta del país. La gent diu que ja no se sent etíop», explica. «Les violacions es consideren una manera de deshonrar els habitants del Tigray (...) o de mostrar que no tenen dignitat, que són inferiors», afegeix.

Violacions com arma de venjança

Els relats de violacions més brutals apunten a soldats eritreus. Etiòpia i Eritrea es van enfrontar durant dues dècades en un conflicte fronterer, quan el TPLF era al poder a Etiòpia. Diverses víctimes de violació afirmen haver percebut venjança durant l’agressió.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Eyerusalem, de 40 anys, assegura que els soldats eritreus que la van violar en grup després d’haver-la segrestat a la ciutat d’Adigrat, li van dir que els havien ordenat «anar contra les dones». Segons ella, van afegir: «Ens ha arribat el moment. És hora que els habitants del Tigray plorin».

A la ciutat de Wukro, els relats sobre l’Exèrcit eritreu són sòrdids. Una dona explica que quatre soldats la van violar al desembre, mentre un cinquè obligava el seu marit a mirar, apuntant-lo amb una arma al cap. Una altra explica, entre llàgrimes, que uns soldats eritreus i etíops la van sodomitzar al saló de casa seva, davant el seu nadó de sis mesos que plorava. Avui dia, algunes dones de Mekele surten al carrer amb faldilles llargues i amb el cap tapat per «no sobresortir», culmina Saba Gebremedhin. «Hi ha una sensació d’inseguretat. Els autors (de les violacions) volien aconseguir això i ho van aconseguir», sentencia.