El papa afirma que va viatjar a l’Iraq després de pensar-ho molt i coneixent els riscos

El papa Francesc va assegurar aquest dilluns que va viatjar a l’Iraq després de pensar-ho molt i coneixent-ne els riscos, segons va explicar durant la roda de premsa en el vol de tornada de la seva visita de tres dies al país àrab, en la qual va reconèixer que s’havia qüestionat el viatge per les possibilitats de contagi de coronavirus i per raons de seguretat.

«Els viatges es cuinen en el temps, en la meva consciència i això (la pandèmia) és una cosa que em feia dubtar, però he resat molt i he pres una decisió lliurement, però que venia de dins», va assegurar davant una pregunta sobre els riscos que les persones emmalaltissin al participar en els seus actes.

I va afegir: «Jo em vaig dir, el que em fa decidir [Déu], que s’ocupi de la gent. I així prengui la decisió, després de l’oració i coneixent els riscos».

El papa Francesc va respondre durant una hora a les preguntes dels periodistes sobre el viatge a l’Iraq i sobre les futures visites, ara que s’han reprès després d’un parèntesi de 15 mesos per la pandèmia, tot i que va confessar que en aquest periple s’ha sentit molt «més cansat» perquè els 84 anys pesen.

«Jo per prendre una decisió sobre els viatges escolto. I escolto el consell de tants, de consellers. De vegades pregunto, ¿què en pensen, hi he d’anar o no? i després pregària, pregària, i reflexiono», va explicar.

Va confessar que la decisió d’aquest viatge ve de lluny, de les peticions dels ambaixadors i del president, però que el que més el va moure va ser llegir el llibre de Nadia Murad, la jove yazidita convertida en esclava per Estat Islàmic i que va rebre el premi Nobel de la pau pels seus esforços per erradicar la violència sexual com a arma en guerres i conflictes armats.

«És la història dels yazidites, on Nadia Murad explica unes coses terribles. Jo els aconsello llegir-lo [...] Per mi, aquest va ser el teló de fons d’aquesta decisió. Aquest llibre el porto a dins, i també la Nadia, que va venir a explicar-me coses terribles. Totes aquestes coses juntes van fer la decisió», va explicar.

Sobre Estat Islàmic

Francesc va explicar que a la ciutat de Mossul, símbol de l’horror gihadista, quan va passar davant la gran església (sirianocatòlica) destruïda es va quedar sense paraules.

«Un no s’ho pot creure. Estava destrossada aquesta església, però també d’altres i mesquites, que es veu que no agradaven a aquesta gent [els terroristes d’Estat Islàmic]. No es pot creure on arriba la crueltat humana», va dir.

I va reflexionar sobre el que ara està tornant a passar a l’Àfrica, «on la guerra comença a fer voltes i també l’anomenat Estat Islàmic».

Quan estava resant davant l’església devastada, el Papa va comentar que li va passar pel cap la pregunta: «¿Qui ven les armes a aquests destructors? perquè les armes no les construeixen ells a casa. Potser algun explosiu, però no les armes. ¿Qui n’és el responsable?. Jo demanaria que els que els venen les armes, almenys tinguin la sinceritat de dir que són ells».

Reunió amb l’Aiatol·là

El papa Francesc va afirmar que tot i que de vegades se li diu que està «a un pas de l’heretgia», «són riscos que es prenen», va afirmar sobre la seva històrica reunió amb el líder xiïta Ali al-Sistani, un dels moments més importants del viatge.

«Tantes vegades s’ha d’arriscar per fer aquest pas. Hi ha algunes crítiques que el Papa no és valent, que és un inconscient, que està fent passos contra la doctrina catòlica, que està a un pas de l’heretgia. Són riscos, però aquestes decisions es prenen sempre en oració, en diàleg, demanant consell. No són un caprici», va dir Francesc. El Papa va destacar de la seva reunió amb Al-Sistani que el líder xiïta, que no sol aixecar-se davant ningú, ho va fer fins i tot en dues ocasions per donar-li les mans.

Va explicar la seva decisió de reunir-se amb ell perquè és «un home savi» i «un home de Déu» i que això es percep només escoltant-lo.

«Ell és una persona que té la saviesa i la prudència. Ell em deia que fa 10 anys que no rep gent que el visitarà amb altres motius, polítics o culturals, només religiosos. Va ser molt respectuós en la trobada. Jo em vaig sentir honrat. Ell em va saludar, mai s’aixeca. I es va aixecar dues vegades per saludar-me. Un home humil i savi. A mi em va fer bé a l’ànima aquesta trobada», va descriure Francesc. 

«En aquests mesos em sentia a la presó»

Sobre que s’hagin reprès els viatges després de 15 mesos per la pandèmia i que en aquest viatge hagi tornat a estar en contacte amb els fidels, el Papa va confessar que en els mesos passats es va sentir com en una presó.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

«Jo em sento diferent quan estic allunyat de la gent i voldria tornar a començar les audiències generals aviat. Esperem que es donin les condicions, però jo segueixo les indicacions de les autoritats que són els responsables», va destacar.

«Després d’aquests mesos a la presó, perquè em sentia en una presó, la veritat que això per a mi [estar en contacte amb la gent] és reviure, perquè és tocar l’Església, tocar el poble sant de Déu», va afegir.