Dia de la Dona Treballadora

El 8-M troba l’Amèrica Llatina enmig de l’emergència per la violència de gènere

  • Els feminicidis es van convertir a la regió en una mena de segona pandèmia, segons les organitzacions feministes

El 8-M troba l’Amèrica Llatina enmig de l’emergència per la violència de gènere
5
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

L’actriu argentina Florencia Peña va ocupar dies enrere la portada de ‘Gente’, una revista de Buenos Aires del cor i poc afecta a prendre’s seriosament les coses, amb el seu rostre i les seves mans intervinguts amb els noms d’algunes les víctimes de feminicidi en aquest país. Peña va ser qualificada de frívola i oportunista, fins i tot per algunes feministes. En la seva defensa va al·legar que no en tindria prou amb un cos per anotar sobre la seva pell la quantitat de víctimes de la violència de gènere a l’Argentina i la regió. I en aquest assumpte hi ha un acord absolut: d’acord amb les últimes estadístiques de la Comissió Econòmica per a Llatinoamèrica i el Carib (Cepal), 4.600 dones van ser víctimes fatals de crims masclistes el 2019, cosa que va representar una alça del 17% en relació amb el 2018. Els problemes es van agreujar substancialment el 2020 com a conseqüència de la pandèmia i el confinament. Encara no existeixen números, però sí una percepció de l’empitjorament. De fet, el novembre del 2020, el moviment continental Planeta Ella i la Xarxa Llatinoamericana contra la Violència de Gènere, que reuneix 35 organitzacions de 21 països de la regió, havia declarat l’«emergència feminista» a l’Amèrica Llatina o en els primers mesos del present any. El 8-M troba 18 països de la regió amb lleis actualitzades que tipifiquen el feminicidi amb sancions més severes que les de l’homicidi. Però aquests avenços es mostren més que insuficients. Aquest any s’han registrat episodis atroços a Veneçuela, l’Argentina, Mèxic i el Brasil, entre altres països, marcats per mobilitzacions, vigílies i constants denúncies contra les autoritats o la negligència dels tribunals.

D’acord amb l’Observatori Ciutadà Nacional del Feminicidi (OCNF) el 2020 hi va haver almenys 3.752 assassinats de dones a Mèxic. Només el primer mes del 2021, l’ONCF va registrar 67 feminicidis. Les mexicanes s’han proposat arribar fins al mateix palau de Govern amb els seus reclams a viva veu, malgrat el mur de tres metres d’altura aixecat per ordre d’Andrés Manuel López Obrador. El president va dir que amb aquest setge, d’altra banda simbòlic, ha volgut evitar incidents davant la seu de l’Executiu.

L’Argentina i el Brasil

Les argentines també van decidir sortir al carrer aquest 8 de març malgrat la crisi sanitària per reclamar la sanció de la Llei d’Emergència en Violència de Gènere. L’Observatori Mumalá va recopilar 320 casos de mort violenta de dones durant el 2020. Dies enrere, el ministre de l’Interior, Wado de Pedro va criticar el funcionament dels tribunals: «Hi ha moltíssims casos en què per inacció o ineficàcia, alguns actors del Poder Judicial tenen responsabilitat directa amb els feminicidis». De Pedro els va reclamar que «se’n vagin d’un poder que requereix perspectiva de gènere», enmig d’una disputa de més abast sobre la reforma del sistema judicial que és resistit per bona part d’aquest poder.

El Brasil va registrar el 2020 un total 105.671 denúncies de violència contra dones, va informar la pastora evangelista i ministra de la Dona, la Família i els Drets Humans, Damares Alves. El Govern d’ultradreta no va oferir, no obstant, xifres totals dels feminicidis perpetrats l’any passat. El que ja se sap és que unes 750 dones van ser assassinades en tot just cinc dels 27 estats del país. La Xarxa d’Observatoris de Seguretat va comptabilitzar una mitjana de cinc dones mortes diàriament als estats de São Paulo, Rio de Janeiro, Badia, Ceará i Pernambuco.

A Colòmbia, els feminicidis es van incrementar un 6% durant el 2020. A les 240 víctimes d’aquell any se sumen els 31 casos dels dos primers mesos del 2021. El Perú, per la seva banda, va tenir 131 feminicidis el 2020, mentre que a Veneçuela, un país recentment sacsejat per fets estremidors, es van cometre 256 assassinats.

La pobresa i l’atur

En la violència masclista s’entremesclen herències i hàbits culturals i, alhora, un context socioeconòmic que es deterioren mes amb la circulació de la Covid-19 i el confinament social. Es calcula que 118 milions de dones es troben en situació de pobresa a la regió. «Són les mes afectades per l’augment de l’atur, la pobresa i la sobrecàrrega de cures no remunerades», va assenyalar la directora regional per a l’Amèrica Llatina i el Carib de l’ONU Dones, María-Noel Vaeza.

Notícies relacionades

La regió experimenta situacions de desigualtat extrema que es pensava que estaben en via de superació des que el PIB s’esfondrés un 7,2% i l’atur global perforés la barrera dels 10 punts en una regió on, en rigor, la meitat dels llocs de treball són informals. Més del 70% del treball domèstic, que engloba gairebé el 14% dels llocs de treball de dones a la regió, es va veure afectat per les restriccions de mobilitat.

En aquestes condicions de precarietat es va incrementar la violència de gènere fins i tot contra nenes o adolescents. «S’estima que per cada tres mesos de confinament hi haurà 15 milions de casos addicionals de violència de gènere», va calcular Vaeza.