Protestes a Veneçuela per l’augment d’assassinats masclistes

«¿On vas?», va preguntar la seva mare a Eliannys Andreína Martínez Roñoz. «A l’església evangèlica», va respondre. Quan la van trobar sense vida, en un terreny erm de Turén, un municipi de l’estat veneçolà de Portuguesa, el seu cos exhibia clars signes de tortura física i abús sexual.

Tenia de 17 anys, tres menys que Eduarlis Carolina Falcón Torrealba. L’havien vist per última vegada al sortir del gimnàs, sobre la seva bicicleta. Els seus familiars la van rebre dins d’una bossa. Com mai abans en aquest estat ubicat a uns 20 quilòmetres de Caracas, unes 300 dones van sortir al carrer a reclamar justícia.

La policia va detenir al riu Turén el presumpte responsable dels dos assassinats. Havia sigut delatat per la seva pròpia dona com «el responsable de l’atroç ultratge i homicidi serial de les joves», es va informar. El fiscal general Tarek William Saab va assegurar que al victimari li cauran sobre l’esquena 30 anys de presó. Zandra Castillo pertany al grup de parlamentaris opositors que van legislar a Veneçuela fins al 2020 sota el lideratge de Juan Guaidó. Ella és oriünda de Portuguesa. «Les nostres dones són doblement vulnerables amb l’Emergència Humanitària que es viu a Veneçuela», va dir sobre els 44 feminicidis.

Pandèmia masclista

Més enllà de la resolució d’aquest doble crim, una certesa sobrevola el cel veneçolà: el feminicidi s’ha convertit en una segona pandèmia d’aquest país. L’Observatori Digital del Centre de Justícia i Pau (Cepaz) registra un episodi d’aquesta naturalesa cada 38 hores. Les estadístiques estremeixen: el 44,5% de les víctimes tenien entre 22 a 42 anys. El 38,9% de les assassinades presentaven evidències de mutilació i esquarterament. Un 5,6 % eren mares. Els agressors tenen entre 19 i 31 anys. Només un 50% d’ells eren convivents.

«El veritable monstre no és un de sol a Turén, el monstre és el masclisme estructural a Veneçuela que està matant les dones mentre molts fan apologia als feminicides i s’enfaden pel terme feminicidi», va denunciar el col·lectiu Merida Feminista.

Saab defensa el paper de l’Estat. «Hi ha un abordatge integral a víctimes de delicte de violència de gènere, un espai creat amb vista a enfortir i recolzar les actuacions dels fiscals en competència per a la dona».

Ineficàcia del sistema

Linda Loaiza López Soto descreu de la vocació del madurisme. Se la coneix al món per haver presentat exitosament el primer cas de violència de gènere contra l’Estat veneçolà davant el Tribunal Interamericà de Drets Humans (CIDH). «La ineficàcia del sistema de justícia constitueix en si mateixa una forma de discriminació. La vida de la dones i nenes seria més suportable si s’hagués complert l’establert», va dir sobre la llei orgànica sobre el dret de les dones a una vida lliure de violència, que no s’ha reglamentat. «Moltes lleis i poca garantia dels nostres drets».

D’acord amb la fiscalia, entre l’agost del 2017 i el desembre passat van ser assassinades 610 dones. La meitat dels crims, sosté, s’han resolt. Algunes oenagés estimen que el nombre de víctimes és gran i, per tant, molt més esborronador. Desconfien al seu torn de l’optimisme estatal.

Violència i assetjament de les dones

Veneçuela va registrar gairebé 12.000 morts violentes el 2020 segons l’ONG Observatori Veneçolà de Violència (OVV), 4.500 menys que el 2019. Aquesta reducció va obeir als rigors del confinament social. Amb els feminicidis no ha succeït el mateix. Les raons de la macabra persistència són diverses.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

«Les xifres d’analfabetisme de la dona superen amb escreix les de diversos de països veïns malgrat la propaganda governamental que insisteix en el contrari», recorda Aglaia Berlutti, al portal ‘Feminisme inc.’. «També som un país on l’embaràs adolescent ha augmentat de manera exponencial en els últims vint anys, així com l’abandonament escolar femení i la consegüent professionalitat».

Segons Berlutti, Veneçuela és un dels països on és més freqüent l’ús d’assetjament sexual en oficines i aules. Les xifres de maltractament i assassinat amaguen en general més d’una d’aquestes circumstàncies. Malgrat els rigors que imposa la pandèmia, els col·lectius feministes han decidit sortir aquest 8 de març al carrer. No serà un dia de celebració sinó una raó per cridar cada vegada més fort “ni una menys”».