Sentència pionera

Ana Estrada, «lliure» per a la primera eutanàsia del Perú

Al país sud-americà aquesta pràctica està castigada amb fins a tres anys de presó

Ana Estrada, «lliure» per a la primera eutanàsia del Perú
3
Es llegeix en minuts

Ana Estrada va veure aquest dimarts el seu camí definitivament aclarit per ser la primera persona al Perú a accedir a l’eutanàsia després de cinc anys de lluita en els tribunals després que el Govern i l’Assegurança Social de Salut (EsSalud) anunciessin que acaten la històrica sentència que els ordena a atendre la sol·licitud de la pacient.

Ni EsSalud ni els ministeris de Salut i de Justícia, els tres demandats en aquest cas, apel·laran la sentència sense precedents emesa dijous passat, malgrat que inicialment s’havien oposat a la demanda d’Estrada sota l’argument que l’eutanàsia s’havia de regular per una llei dictada pel Congrés.

«Soc lliure. La meva lluita sempre va ser la defensa pel dret a elegir. Avui ho he aconseguit gràcies a les persones que van difondre la meva veu: aquelles que van prendre el temps per llegir-me i comprendre des del gener del 2019», va escriure Estrada a la xarxa social Twitter. Estrada, de 44 anys, va ser diagnosticada als 12 anys de polimiositis, una malaltia degenerativa i incurable que debilita els seus músculs i que actualment la manté postrada al llit la major part del temps. Des de fa més de quatre anys té una traqueotomia, després d’una crisi de la seva malaltia que la va mantenir diversos mesos en un hospital, per la qual cosa ha de respirar pel coll a través d’un ventilador mecànic, fet que li impedeix parlar durant bona part del dia.

«He lluitat per recuperar el meu temps i decisions sobre la meva vida i el meu cos. Avui m’han concedit el dret a elegir quan morir. Els que no entenen això, mai ho entendran i no ho voldran entendre», va afegir Estrada, admiradora de Ramón Sampedro, el primer a sol·licitar la legalització de l’eutanàsia a Espanya.

Porta oberta per a altres casos

La promotora de l’eutanàsia al Perú va desitjar que el seu cas serveixi per començar a respectar les diferències i «per defensar tots els drets humans que necessiten ser escoltats i atesos». «Que siguem un país més just i igualitari. Avui celebro la no-apel·lació de les procuradories (advocacies de l’Estat). Això és transcendental per a molts casos d’ara endavant», va apuntar Estrada, la demanda de la qual va ser recolzada davant la Justícia peruana per la Defensoria del Poble.

La sentència dictada pel jutge José Luis Ramírez, titular de l’Onzè Jutjat Constitucional del Tribunal Superior de Justícia de Lima, va despenalitzar l’eutanàsia exclusivament per al cas d’Estrada, que al Perú està castigada amb fins a tres anys de presó. Així mateix, va establir una sèrie de terminis perquè tant EsSalud com el Ministeri de Salut elaborin diferents comissions encarregades d’elaborar el protocol que se seguirà per atendre i aplicar l’eutanàsia en el cas que sigui sol·licitada expressament per Estrada.

Una vegada que estiguin llestos, EsSalud tindrà un termini de deu dies per atendre la comanda d’Estrada si finalment ella decideix posar fi a la seva vida per mitjà d’especialistes al considerar que la malaltia la porta a una vida indigna, humiliant i intolerable físicament i psicològicament.

Notícies relacionades

En totes les comissions que es formin en aquest procés es guardarà el secret sobre els metges que les integren, que a més tindran dret a l’objecció de consciència. «Sento que m’he tret un pes de sobre», deia Estrada en declaracions aquest dilluns després d’haver vist complert el seu desig de tenir una mort digna, cosa que implica la llibertat de decidir si ha arribat el moment de morir per mitjà de l’eutanàsia.

Abans que el Govern anunciés que no apel·larà la sentència, tant el president interí del Perú, Francisco Sagasti, com la primera ministra, Violeta Bermúdez, s’havien mostrat respectuosos amb la sentència i amb la sol·licitud d’Estrada.

Temes:

Eutanàsia Perú