Escàndol a França per la denúncia de casos de violència sexual a les escoles de l’elit política

«¿Fins a quin punt ja ho sabien i no hi van fer res? Aquesta és la qüestió principal», afirma l’activista feminista Anna Toumazoff, antiga alumna de Sciences-Po Tolosa i precursora del moviment. «Perquè a més dels testimonis, també rebo moltes proves demolidores contra els IEP d’una inacció total i una elecció deliberada de deixar els violadors impunes», continua Toumazoff a l’antena de France Info. 

«#SciencesPorcs, als IEP, ¿una ‘cultura de l’anormal’?, es pregunta el diari La Croix en vista de la magnitud del moviment, que suma centenars de testimonis. «El dispositiu [gran] escola cultiva un ‘entre-sí’ més accentuat que potser és més propici a aquest tipus d’affaires», respon el director de Sciences-Po Estrasburg, Jean-Philippe Heurtin. Si bé al seu parer es tracta d’«un problema estructural en l’ensenyament superior» i no d’una qüestió «específica» dels Instituts d’Estudis Polítics. 

Un «esperit d’equip» amb conseqüències nefastes 

Un «esperit d’equip» amb conseqüències nefastes Clara Gérald-Rodriguez, l’advocada encarregada de la lluita contra l’assetjament sexual a la xarxa Sciences-Po en Femení, contesta aquesta afirmació: «Hi ha una cosa específica de les ‘grans escoles’, el foment d’un esperit d’equip, de promoció, d’una solidaritat comuna entre els estudiants d’un mateix Institut de Ciències Polítiques [...] Molt sovint, els alumnes arriben a una ciutat on no coneixen ningú, tota la seva vida social gira entorn de Sciences-Po, i això pot desembocar en situacions d’aïllament». Sense oblidar que són les mateixes administracions d’aquestes «grans escoles» les que «promouen una cultura pròpia [...] repetint als estudiants que els seus companys de classe seran els seus futurs col·legues de feina, que formaran part de la seva xarxa professional i que els interessa conservar aquestes relacions fora de l’IEP», diu Gérald-Rodriguez a El Periódico. «En si mateixa, aquesta filosofia d’equip no té res dolent, però aquest ‘entre-sí’ pot degenerar fàcilment en derives violentes [...] El problema és que no existeix cap prevenció per evitar-les», diu la lletrada. 

Estudiar en aquestes grans escoles és, en resum, passar a formar part de la borsa de treball de l’alt funcionariat, de la futura elit francesa, una promesa que també alimenta la llei del silenci entorn de l’assetjament i els abusos en el seu si. «La por de futures represàlies simbòliques i socials per part d’altres estudiants pot descoratjar les víctimes a denunciar qualsevol abús, la por de l’exclusió en un entorn tan tancat és molt important», remarca Gérald-Rodriguez.

Zero prevenció i mecanismes fallits

Zero prevenció i mecanismes fallitsL’esclat del moviment #SciencesPorcs posa de manifest un veritable error als dispositius de lluita contra les violències sexuals en els centres universitaris. Segons les xifres del Ministeri d’Ensenyament Superior, en l’actualitat, més del 95% de les universitats franceses estan dotades d’un sistema de lluita contra la violència de gènere i sexual. «La generalització de les cèl·lules d’acollida i d’escolta en cada centre d’ensenyament superior» és una de les principals mesures ministerials per erradicar la violència contra les dones en la formació superior. No obstant, segons els càlculs del diari Libération, només existirien una vintena de cèl·lules per a més de 70 universitats. 

Més enllà del nombre de dispositius, certament insuficient, apareixen altres problemàtiques: la falta de comunicació sobre la seva existència i l’escassa formació del personal administratiu o pedagògic al seu càrrec. «Si les víctimes prefereixen expressar-se a les xarxes socials, és perquè actualment no poden trobar les respostes que necessiten a les seves institucions [universitàries]», afirma una estudiant de Sciences-Po Tolosa al diari Libération. 

«Els mecanismes són insuficients, els estudiants no confien en les cèl·lules d’escolta –insisteix Clara Gérald-Rodriguez–. Les administracions de les ‘grans escoles’ no poden conformar-se amb crear aquests dispositius que només serveixen per reparar les conseqüències d’un problema, se n’ha de combatre l’origen a través de la prevenció i una política de tolerància zero». 

Investigació en marxa 

Investigació en marxa En vista d’aquestes crítiques, la ministra d’Ensenyament Superior, Frédérique Vidal, va anunciar la setmana passada una investigació de la inspecció general «per veure quins són els dispositius existents» destinats a combatre les violències sexuals en els Instituts d’Estudis Polítics i «com es poden millorar a la pràctica». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

Després de la mobilització a les xarxes socials, la qüestió ha saltat al pla judicial. Una investigació preliminar per violació ha sigut oberta a Tolosa, dues per agressió sexual a Grenoble i un informe firmat pel director de Sciences-Po Estrasburg ha sigut enviat a la Fiscalia. 

«Sciences-Po: la fàbrica d’elits es desintegra», escriu el diari Libération sintetitzant el sisme que colpeja la institució. Al popular ‘hashtag’ se suma un altre escàndol: el director de Sciences-Po París, Frédéric Mion, va dimitir fa una setmana del seu càrrec per haver guardat silenci sobre el presumpte cas d’incest protagonitzat per Olivier Duhamel, professor de la institució i flamant figura de l’elit intel·lectual parisenca.