Macroprocés judicial
El Suprem confirma la pena de 133 anys de presó per a l’excoronel salvadorenc assassí d’Ignacio Ellacuría
L’alt comandament militar Inocente Montano també és culpable de les morts d’uns altres quatre jesuïtes
El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència que va condemnar a 133 anys i quatre mesos de presó l’excoronel i exviceministre de Seguretat Pública d’El Salvador Inocente Montano com a responsable dels assassinats de cinc jesuïtes espanyols el 1989, entre els quals Ignacio Ellacuría.
Tot just cinc mesos després que l’Audiència Nacional condemnés l’únic dirigent militar jutjat a Espanya per aquests fets, la Sala Penal del Suprem ha ratificat la resolució al desestimar el recurs presentat per la defensa de l’excoronel, que es manté a la presó des del 2017. De 78 anys i amb un delicat estat de salut, Montano va ser condemnat com a responsable de cinc assassinats de caràcter terrorista.
La sentència, que va arribar 32 anys després de la matança, va considerar provat que els assassinats va ser ordits, planejats, acordats i ordenats pels membres de l’Alt Comandament de les Forces Armades, òrgan al qual pertanyia i del qual formava part Montano, «qui va participar en la decisió i juntament amb quatre membres més de l’esmentat alt comandament, va transmetre l’ordre de realitzar les execucions».
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Pastilles de melatonina per combatre l’insomni de forma sana i efectiva
- Jubilació La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions
- a l’aire lliure 4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern
- CRÍTICA Música amb Barcelona com a escenografia