Tancs entre el Perú i l’Equador evidencien les tensions per la migració veneçolana

L’imponent desplegament de blindats i militars a la frontera del Perú i l’Equador per «dissuadir» la «migració il·legal» evidencia l’inesgotable drama de l’èxode veneçolà, així com la tensió que genera en països assolats per la Covid-19, la crisi econòmica i en plena pugna electoral, segons informa EFE.

L’«operació de control», com es van referir les autoritats peruanes a aquesta mesura, va deixar imatges de to marcial i severitat per «aturar el pas» a «migrants il·legals, que poden transmetre la Covid-19», i va plantar uniformats en pràcticament tots els passos i camins fronterers que serveixen per al tràfic de persones de manera irregular a la regió.

La iniciativa, que també va estar marcada pel desplegament d’altes autoritats, entre ministres d’Estat, jerarques militars i policials, així com de premsa oficial, constitueix, a més, una exhibició de «mà dura», per assegurar «la sobirania i el respecte a les normes» peruanes, en un context electoral on aquest tema està cobrant una importància central.

Una mica fort

«Certament, és una mica fort. Crec que moltes d’aquestes coses s’haurien pogut prevenir per regular el procés migratori no només al Perú, sinó a tota la zona, si des de l’inici hi hagués hagut un conveni... Els països d’acollida haurien d’haver traçat un camí des de l’inici, però no ho van fer, i això va generar la migració descontrolada, cosa que porta problemes per a tothom», va valorar Martha Fernández, presidenta de l’Associació Protecció Població Vulnerable (APPV).

Fernández, l’organització de la qual atén migrants veneçolans al Perú en situació de vulnerabilitat, va sostenir en declaracions a EFE que la situació a la frontera «es veia a venir fa mesos» i que per a ningú «era un secret» que el tràfic de migrants veneçolans des de l’Equador al Perú continuava funcionant de manera irregular «i sense control».

Segons el seu parer, el problema que va derivar amb l’arribada dels militars a la zona neix amb el tancament dels passos fronterers regulars a l’inici de la pandèmia, una cosa que es va fer a fi d’evitar l’expansió de la malaltia.

Això va portar immediatament a l’ús de camins i passos il·legals per creuar fronteres, una cosa que «tothom sabia que estava passant».

«Aquí hi ha ja organitzacions de ‘coiots’, se sap fa temps. Han fet d’això la seva vida i és un negoci per a tothom. Porten gent directament des de Colòmbia, sense passar per cap frontera. Això existeix, és ‘vox populi’, està en xarxes socials i grups de Facebook», va afegir.

Precisament a això es va referir aquest dimecres a la frontera el comandant de la Policia Nacional del Perú, César Cervantes, a l’informar que «els organismes d’intel·ligència» comencen a identificar «les màfies» que trafiquen amb migrants al Perú, «majoritàriament veneçolans».

Període electoral

El control militar de la frontera coincideix amb la recrudescència de la campanya electoral per a les eleccions generals de l’abril, en la qual diversos candidats han expressat la seva proposta d’aplicar «mà dura» contra la delinqüència, que cada vegada més es vincula a la migració irregular veneçolana.

«Ciutadà estranger» és l’eufemisme utilitzat pels mitjans peruans per referir-se fonamentalment als veneçolans detinguts o acusats d’haver comès delictes al Perú.

«Sí, és clar que el desplegament té a veure amb les eleccions al Perú. Sempre es parla del tema veneçolà, fins i tot alguns fan tema de campanya la xenofòbia. Serem notícia durant un temps», va resumir Fernández.

En aquest sentit, l’activista va apuntar que la solució no passa per tancar la frontera, sinó per «ordenar-la» davant la seguretat que mentre segueixi la crisi humanitària a Veneçuela, els migrants continuaran arribant.

«És difícil per al Perú la càrrega veneçolana, és comprensible el problema que causa en un país com aquest, de pobresa extrema, però cal fer sentir que l’arribada de veneçolans és una cosa positiva», va apuntar.

Desplegament

L’Exèrcit peruà es va desplegar per vigilar fins a 30 passos fronterers clandestins que han sigut identificats com els més freqüents utilitzats per la immigració il·legal, el flux constant de la qual va portar la setmana passada a l’anunci de la detenció a la zona de gairebé 500 immigrants en diferents punts de la regió de Tumbes.

En aquest context es va difondre a les xarxes un vídeo d’un tràiler que ingressava a la ciutat de Tumbes, capital de l’homònima regió peruana, amb dotzenes d’immigrants veneçolans que presumptament acabaven de creuar la frontera de manera clandestina.

Des de la banda equatoriana, aquest moviment de persones i militars també va portar el seu ministre de Defensa, Oswaldo Jarrín, a visitar aquest dimecres la frontera amb el Perú, per supervisar la situació a la zona, tot i que fins al moment no se n’ha difós informació.

Jarrín va convocar per a aquest dijous una roda de premsa i oferirà detalls de la situació, ja que l’operació peruana va ser coordinada amb l’Equador el passat 12 de gener, en una trobada entre els més alts caps militars, segons van confirmar a EFE fonts del Ministeri de Defensa equatorià.

El Perú és, després de Colòmbia, el país que allotja més veneçolans, amb més d’un milió arribats des del 2016, segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), que xifra en ja 5,4 milions l’èxode migratori de Veneçuela.

D’aquest milió, el Perú ha atorgat la residència a més 477.000 veneçolans, mentre que gairebé mig milió ha sol·licitat la condició de refugiat, una cosa que només han aconseguit de moment 1.282 persones.

Des del 15 de juny del 2019, el Perú només permet l’ingrés de veneçolans amb passaport i visat humanitari tramitat en algun dels consolats a Veneçuela, Colòmbia i l’Equador.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Actualment el Perú està en plena segona onada de contagis de Covid-19, amb els hospitals novament col·lapsats des de fa almenys dues setmanes, per això el ritme de morts per aquesta malaltia està tornant a accelerar-se dramàticament.

Dimarts, el Govern del president Francisco Sagasti va anunciar la reimposició a partir de diumenge d’una estricta quarantena i el tancament de gairebé totes les activitats a la majoria del país per intentar aturar el creixement del virus.