Sadyr Japarov assumeix la presidència del Kirguizistan

L’oficialista Sadyr Japarov, aixecat al poder en la revolució de l’octubre al Kirguizistan, ha assumit avui la presidència del país, després de guanyar de manera aclaparadora les presidencials d’aquesta petita república centreasiàtica, segons informa Efe.

«Mentre juro davant de vostès, comprenc que estic assumint una gran responsabilitat. No és una responsabilitat simple», va afirmar durant la cerimònia, citat per l’agència AKIpress.

En el seu discurs, ple de referències històriques, va assegurar que se sent honrat d’assumir aquesta responsabilitat, que comparteix amb els seus compatriotes.

I és que, segons Japarov, que va redirigir el país del model parlamentarista al presidencialista, les eleccions presidencials anticipades del Kirguizistan van tenir lloc en «una època especial».

«Els últims successos al país, els processos polítics, van conduir a això. La por del poble davant el futur va ser més gran que al de la pandèmia del coronavirus. Per això, el poble es va alçar i va enderrocar a les urnes l’anterior govern», va assenyalar.

Japarov, un nacionalista confés de 52 anys, va substituir en el càrrec Sooronbai Jeenbekov, que va dimitir després dels violents disturbis de l’octubre passat, la tercera revolució viscuda per aquest país, considerat el més democràtic de l’Àsia Central des de la independència de l’URSS.

L’ascens de Japarov va ser meteòric, ja que abans de les fraudulentes eleccions del 4 d’octubre complia onze anys de presó per segrestar un governador i participar en una revolta popular el 2013.

Sense participar directament en els disturbis postelectorals d’octubre, va ser el polític que va treure més profit de la revolució. En qüestió de dies, Japarov va ser alliberat de la presó per la turba, absolt pel Tribunal Suprem, nomenat primer ministre i després president en funcions del país.

Va dimitir al novembre per presentar-se a les presidencials, decisió amb una legalitat que molts posen en dubte, i des d’aleshores ha promès combatre la corrupció, la influència dels clans i el crim organitzat.

Els analistes el consideren un consumat nacionalista. De fet, va acabar a la presó després dels disturbis a favor de la nacionalització de la mina d’or de Kumtor, propietat d’una companyia canadenca.

Coincidint amb les presidencials, Japarov va convocar un referèndum i el 81,3% dels kirguís van optar per recolzar el retorn al sistema presidencialista que va regir el país des de la independència fins a la revolució del 2010.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Alguns sectors consideren, igual que Japarov, que l’única solució a la sempiterna inestabilitat política d’un país sense recursos energètics és una presidència forta com la de Rússia, on treballen la majoria d’emigrants kirguisos.

El parlamentarisme era el motiu pel qual moltes organitzacions, analistes i polítics a occident consideraven el Kirguizistan com el país més democràtic de l’Àsia Central.