Putin allarga la mà a la UE malgrat la tensió pel cas Navalni

En un moment en què es parla de recuperar els vincles transatlàntics, el president de Rússia, Vladímir Putin, sembla intentar obrir una bretxa entre Europa i els EUA. Durant una intervenció per videoconferència davant el Fòrum de Davos, de manera inesperada, el líder del Kremlin ha allargat la mà a la UE, adoptant un inusitat to conciliador i convidant els Vint-i-set a desenvolupar una «agenda positiva». Per contra, hores abans, després d’haver mantingut el líder rus un primer diàleg telefònic amb el flamant president dels EUA, Joe Biden, el Kremlin ha emès un diagnòstic més que ombrívol sobre el futur immediat de les relacions amb Washington, i el seu propi portaveu ha admès que encara no es donaven «les condicions per reiniciar els llaços».

«Europa Occidental i Rússia haurien d’estar juntes; la situació actual no és normal», ha destacat Putin en el seu discurs. Segons la seva opinió, el continent europeu hauria «de desfer-se de les fòbies del passat i entrar en una «fase positiva de relacions». «Estem preparats per a això», ha conclòs.

Les paraules del president rus constitueixen un radical canvi de to respecte a les últimes declaracions d’alts càrrecs russos dirigides a la UE, plenes de recriminacions a causa del cas Navalni. La UE havia brandit en els últims dies l’amenaça de noves sancions pel tracte dispensat a l’opositor Aleksei Navalni i als manifestants que estan sortint al carrer a tot Rússia per demanar la seva llibertat. A principis de febrer està prevista una visita a Moscou de l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, que es preveu de gran tensió, ja que elevarà a la part russa el tema dels drets humans i el tracte a l’oposició a Rússia. No obstant, el Kremlin és molt conscient que, entre els Vint-i-set, països com Itàlia i Xipre s’han mostrat tradicionalment més comprensius amb Rússia malgrat els abusos comesos, fet que ha minvat el consens necessari per a l’aprovació de sancions.

Suposada bona disposició

La suposada bona disposició de Putin cap a Europa, en canvi, ha sigut absent en els primers contactes del líder rus amb Joe Biden. Durant una conversa telefònica, el president nord-americà ha abordat temes que Donald Trump, el seu predecessor en el càrrec, passava de puntetes en els seus tractes amb Moscou. A més de transmetre al seu homòleg rus el «ferm recolzament a la sobirania d’Ucraïna», ha expressat la seva preocupació pels «actes [russos] de pirateig» als EUA, «els informes que Rússia paga recompenses» a l’Afganistan «a canvi de matar soldats dels EUA», per la «interferència [russa] en les eleccions del 2020» i per «l’enverinament» de Navalni. Biden ha deixat «clar que els EUA actuarien amb fermesa en resposta a les accions de Rússia que puguin perjudicar els EUA o els seus aliats», resa una nota de la Casa Blanca. Al terme de la conversa, el mateix Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, ha reconegut que de moment «no existeixen les condicions per reiniciar els llaços» amb els EUA.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

L’únic assoliment del diàleg entre Putin i Biden ha sigut l’esperada prolongació, durant cinc anys, del Tractat de Reducció de les Armes Estratègiques, conegut com START III, pedra angular del desarmament mundial. La vigència del pacte, que fixa el nombre d’armes nuclears de llarg abast de què poden disposar els països signants, expirava d’aquí a nou dies.

En els últims mesos, amb Donald Trump encara al capdavant de la Casa Blanca, les converses s’havien estancat a causa de les exigències nord-americanes d’incloure-hi la Xina. La possibilitat d’una nova cursa armamentística es veia com a molt real, tot i que l’arribada de la nova Administració ha desbloquejat les negociacions, al retirar Washington aquesta condició.