Després de Trump, el dinosaure segueix present

Sense la pompa de la Casa Blanca, el botó nuclear, el compte de Twitter i l’Air Force One, Donald Trump sembla un tio normal, gairebé un ningú. Un dels perills seria convèncer-nos que aquests quatre anys han sigut un malson, pretendre que mai ha passat i continuar amb la vida repetint el mantra que la democràcia ha prevalgut, que han guanyat els bons. Ni mil ordres executives firmades per Joe Biden modificaran la realitat d’una Amèrica dividida i espantada en què una part de la població va canviar la veritat pel fanatisme, mala cosa en un país que té en circulació més armes de foc que ciutadans. El mal és sistèmic, es diu supremacisme blanc, una sucursal del feixisme.

No es pot dir que funcionessin les institucions perquè alguns dels còmplices dels colpistes en formin part. Dos terços dels congressistes republicans van votar a favor de subvertir el resultat d’unes eleccions presidencials que el seu líder havia perdut. Divuit fiscals generals d’estats republicans estaven en l’operació per violar la Constitució que han jurat complir i protegir. La militarització de la presa de possessió de Biden prova que el dinosaure segueix present.

Ens hem salvat de miracle. El mèrit és dels funcionaris locals de Michigan, Arizona, Pennsilvània i Geòrgia, membres del Partit Republicà que es van oposar a la vulneració de la voluntat dels seus ciutadans expressada a les urnes. Van tenir l’empara dels seus governadors. Van decidir complir el seu deure davant les amenaces de Trump, que els va insultar per Twitter i per telèfon, assenyalant-los davant la turba com a traïdors.

To maleducat en política

Per unificar els EUA serà essencial modificar la narrativa quotidiana i acabar amb el to mal educat del debat polític. Saltar d’una Administració tòxica que s’expressava a través de mentides i notícies falses, a una altra que respecti les formes democràtiques, els procediments i la veritat. No serà senzill canviar-li el disc ratllat a una societat sacsejada per una doble pandèmia, la de la Covid-19 i la de l’odi. El primer repte és que accepti el resultat electoral.

Biden i Kamala Harris disponen de dos anys per aconseguir-ho, fins a les eleccions a meitat de mandat al novembre del 2022. Si els demòcrates mantinguessin o ampliessin el control de la Cambra de Representants i del Senat, que s’haurà de veure, aconseguirien dos anys extra per demolir les bases del trumpisme. Si volen guanyar aquestes eleccions hauran de tacar-se les sabates de pols, reconquerir cada vot, donar esperança i reactivar l’economia.

Els republicans tenen dues opcions: donar suport a Biden-Harris en la reconquesta del seny o seguir sota la manipulació emocional i política de Trump. Molts temen que els titlli d’antipatriotes i triï candidats alternatius el 2022. En uns mesos sabrem què queda del Trump totpoderós, del bocamoll que maltractava els desobedients. Sense aquest poder, real o imaginari, creixerà el nombre d’alts càrrecs que li giraran l’esquena. Està en joc que una part de l’Amèrica blanca i rural torni a la cleda conservadora tradicional. La seva actitud en el vot de l’impeachment al Senat serà l’indicador d’on situen el seu estàndard ètic. ¿Seran capaços també de netejar el seu grup de radicals i presumptes delinqüents?

Una democràcia en perill

La democràcia dels EUA segueix en perill. Els supremacistes no han desaparegut per art d’encantament, només s’han retirat per preparar el contraatac. És possible que després de l’assalt al Capitoli es vegin més forts, sense límits per somiar de valent, després d’haver comprovat que ocupar el poder no és tan difícil i que compten amb recolzament.

Et pot interesar

Els EUA s’enfronten a l’amenaça d’un terrorisme interior que venia anunciant-se des de fa anys. La cultura de les armes i la impunitat policial ha generat un magma ideològic en què es prioritza la força bruta a les idees, la violència al debat. A l’FBI el preocupa el seu grau de penetració a les Forces Armades i els cossos policials.

No serien una excepció. A Alemanya, el Govern d’Angela Merkel va dissoldre una unitat d’elit i a Espanya, a un grup d’exmilitars pròxims a Vox (que aspira a ser una sucursal del trumpisme) els encantaria afusellar «26 milions de fills de puta». Com va dir Biden, res d’això és nou, és una constant en la història. De vegades, les societats reaccionen quan surten a l’abisme de la violència civil; d’altres marxen felices, envoltades de banderes, himnes i fal·làcies nacionalistes basades en el principi de la superioritat racial, religiosa o patriòtica.