Biden busca alleujar amb polítiques progressistes el flagell econòmic de la pandèmia

Un dels debats històrics entre progressistes i conservadors als Estats Units és la discussió sobre la necessitat de les ajudes del govern per als més desfavorits econòmicament i socialment, una cosa que els primers veuen i promouen com just i necessari i al que els segons es resisteixen i posen barreres assegurant que incentiva la dependència. Aquest debat s’ha lliurat fins i tot mentre la pandèmia de coronavirus colpejava amb especial duresa, en els aspectes sanitaris i econòmics, els nord-americans ja més vulnerables. Amb Joe Biden en la presidència, el Govern federal deixa clara la seva posició.

Aquest divendres, després d’haver emès 13 ordres executives en els dos dies anteriors centrades en el combat sanitari de la pandèmia, Biden ha estampat la seva rúbrica en dos decrets més destinats a ampliar l’assistència federal a les famílies més necessitades, accelerar l’entrega de fons d’ajuda ja aprovats i a reforçar les proteccions als treballadors, a més d’encaminar el govern federal i els seus contractistes a pagar a tots els seus treballadors un sou mínim de 15 dòlars per hora. Les ajudes, segons ha dit en unes declaracions prèvies la firma, són «no només per complir una obligació moral sinó un imperatiu econòmic».

Inseguretat alimentària

En un país on la inseguretat alimentària afecta segons la Casa Blanca 29 milions de ciutadans, incloent 12 milions de nens (xifres que activistes eleven a 50 i 17 milions respectivament), Biden demana al Departament d’Agricultura que permeti als estats elevar la dotació per al programa d’assistència per a compra d’aliments popularment conegut com els «food stamps», una mesura que podria beneficiar 12 milions de persones a qui l’Administració de Donald Trump va frenar l’accés a aquesta ajuda.

La mateixa ordre executiva apressa a elevar un 15% les prestacions que es dona als estudiants de més baixos ingressos a través d’un programa de menjars escolars durant la pandèmia, cosa que podria representar 100 dòlars extra cada dos mesos per a una família amb tres fills. «No podem i no permetrem que la gent passi gana», ha dit Biden.

Protecció als treballadors 

La segona ordre executiva firmada aquest divendres per Biden, que al Despatx Oval ha col·locat un bust del líder sindical i activista César Chavez, posa en marxa un procés de 100 dies després del qual s’hauria de garantir que els empleats del govern federal, directament o per subcontractes, cobrin un salari mínim de 15 dòlars per hora. A més, el decret busca tornar poder de negociació col·lectiva als funcionaris i proteccions que Trump havia eliminat, obrint la porta a polititzar el servei civil.

Biden també ha posat en marxa un procés per garantir que tots els nord-americans reben les ajudes directes aprovades pel Congrés en els dos grans paquets d’ajuda per la pandèmia. Els xecs no han arribat a uns vuit milions de nord-americans, en molts casos els que no arriben a prou nivell d’ingressos per fer declaracions d’impostos, utilitzades com a base de dades per entregar les ajudes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

 A més, una altra mesura de Biden busca garantir que els treballadors que se senten insegurs de tornar a la feina per considerar que les proteccions contra la pandèmia són insuficients tinguin garantit que aquest rebuig no els impedeix accedir a les ajudes.

Els decrets d’aquest divendres són independents del paquet d’estímul i ajudes d’1,9 bilions de dòlars que Biden ha dissenyat i que ha de ser aprovat pel Congrés.