Relleu a la Casa Blanca

Un Gabinet mestís i carregat de simbolisme

  • Joe Biden nomena el primer Executiu paritari en termes de gènere i representació racial en la història del país

  • L’experiència, el pragmatisme i la proximitat personal cap als nominats han sigut els principals criteris del demòcrata

  • En el seu Govern abundaran, a més, els vells alumnes de l’Administració de Barack Obama

Un Gabinet mestís i carregat de simbolisme
3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

La política la fan les persones i a l’Amèrica de Joe Biden aquestes persones s’assemblaran més que mai al poble que representen. El demòcrata ha creat el Gabinet de ministres més divers en la història del país, com va prometre durant la seva campanya, el primer a arribar a la paritat entre homes i dones i incloure tants rostres de color com de la minvant majoria blanca. Aquest serà l’aspecte més simbòlic d’un equip ple de vells coneguts del Govern de Barack Obama, representants, molts, d’aquell establishment demòcrata tan vilipendiat pel trumpisme. No és exactament l’alineació que ambicionava el sector més progressista del seu partit, però potser és el punt de partida més segur per a un president que heretarà el context més enverinat de les últimes dècades

Biden començarà el seu mandat sense cap dels seus ministres confirmats en el càrrec, una circumstància molt poc habitual, que s’explica per la lentitud amb què s’ha mogut la presidència republicana del Senat. Les primeres audiències es van celebrar dimarts, només un dia abans de la presa de possessió del nou president, i podrien prolongar-se durant setmanes. A l’hora d’escollir-los, Biden ha prioritzat l’experiència governamental dels nominats, així com les seves connexions personals amb molts d’ells sobre altres consideracions. En aquesta plantilla abunden els més íntims companys de viatge en les seves més de tres dècades en el Congrés o els vuit anys posteriors que va passar com a vicepresident d’Obama

Diversos alts càrrecs d’aquell Govern repetiran també ara. Des d’Anthony Blinken (Exteriors) a Tom Vilsack (Agricultura), passant per John Kerry (enviat especial contra el canvi climàtic), Denis McDonough (Afers de Veterans) o Avril Haines (directora nacional d’Intel·ligència). «La seva experiència és valuosa, però a més els seus valors i principis estan d’acord amb els de Biden. El gran repte passa per mirar cap endavant, en lloc de cap enrere, per aportar solucions noves a tot allò que està trencat», ha dit l’analista i estrateg de campanya d’Obama David Axelrod

Recerca de consensos

El pragmatisme serà una altra de les senyes d’identitat d’un Gabinet que haurà de buscar consensos en el Congrés per donar vida als seus plans més ambiciosos, atesa la pírrica majoria amb què compten els demòcrates en el Senat. Ni l’idealisme més grandiloqüent ni les utopies rupturistes s’han colat en el seu Gabinet, que tindrà una mitjana d’edat de 59 anys, amb més ministres catòlics dels que ha tingut mai el país, ni més ni menys que un terç, segons el ‘National Catholic Reporter’. Biden serà el primer catòlic a dirigir el país des de Kennedy, als anys seixanta. 

Notícies relacionades

Però el demòcrata ha volgut trencar també vells tabús, obrint més que mai les portes del poder a les dones i a l’Amèrica mestissa. Entre els 24 membres del seu gabinet, hi haurà una dotzena de dones, des de la primera vicepresidenta (Kamala Harris) a la primera secretària del Tresor (Janet Yellen) o la primera nativa americana (Deb Haaland), que serà probablement la més progressista de tots els membres del seu Govern. Comptarà, a més, amb cinc afroamericans, des de Defensa a Medi Ambient, quatre hispans i dos asiàtics, l’única de les minories que se sent infrarepresentada en el seu gabinet. Hi haurà també un secretari obertament gai (Pete Buttigieg).

Falta saber ara si el perfil relativament nou de la seva Administració es traduirà en una forma diferent de fer política. Ni Biden ni el seu partit poden permetre’s quatre anys de mediocritat i business as usual. No només està seriosament perill l’hegemonia mundial nord-americana, també la cohesió social d’un país tan fart dels seus polítics tradicionals que ha estat a punt de reelegir Donald Trump