Un altre testimoni afirma que hi va haver suborns destinats a un ministre dominicà

L’ex executiu d’Odebrecht Marcelo Hofke va assenyalar aquest dijous l’exministre dominicà d’Obres Públiques Víctor Díaz Rúa com a destinatari de suborns pagats per l’empresa brasilera al país, i a Ángel Rondón i Conrado Pittaluga com a receptors i canalitzadors dels diners, segons informa Efe.

Al reprendre la sessió ahir a la tarda, Hofke, considerat testimoni estrella en el judici que se celebra a la República Dominicana, va rellevar a l’estrada l’advocat de l’empresa, Rodrigo Maluf Cardoso, i va respondre a preguntes del Ministeri Públic, reiterant el declarat pel seu col·lega Mauricio Dantas Bezerra en sessions prèvies.

En el seu testimoni, ofert sempre «de manera indirecta», basat en les declaracions de col·laboradors o segons «el llegit en l’acord de col·laboració» entre les autoritats dominicanes i la constructora, va assenyalar a l’exministre Díaz Rúa com a «destinatari» dels pagaments desemborsats per obtenir contractes d’obres públiques.

Així mateix, va assenyalar les empreses Lashan Corp, Neoport, Comansa, de Rondón i Pittaluga, com a dipositàries dels suborns ja que, va dir, «tots dos eren mitjancers de pagaments a funcionaris, segons l’empresa ha admès en els seus acords».

«No recordo tots els noms dels funcionaris, però en el cas de Pittaluga el destinatari era Víctor Díaz», va afirmar el testimoni, basant-se en el testimoni de col·laboradors. «Almenys dos o tres van dir el nom» del ministre, i «els mateixos col·laboradors van esmentar Pittaluga».

En el sistema de pagament de suborns utilitzat pel Departament d’Operacions Estructurades l’empresa utilitzava «un sistema paral·lel fora de la comptabilitat» en el que guardava els extractes de transferències bancàries. Era un departament «ocult» dins de l’empresa, encarregat dels suborns i necessari «per garantir-se l’obtenció d’obres», va apuntar Kofke.

Segons va explicar, quan va arribar al país el 2016 va venir a conèixer les obres que desenvolupava la companyia, moment en el qual Marcos Vasconcelos Cruz, màxim responsable d’Odebrecht al país, «estava negociant el seu acord de col·laboració» amb les autoritats, així que les informacions que tenia en aquesta data «eren prèvies a saltar l’escàndol.

«El gener del 2017 vaig ser cridat per la procuradoria i vaig declarar el que jo sabia», per això les diferències entre declaració actual i l’anterior, va exposar Hofke.

«Aleshores la informació que jo tenia és que Rondón era soci comercial, i la que tinc ara, pel que l’empresa ha admès, és que Rondón era intermediari per pagar a funcionaris públics per garantir obres», va apuntar.

Durant el matí, en una deliberació de les jutges, la defensa de Rondón va fer circular entre els periodistes presents una còpia de la declaració de Hofke del gener del 2017, durant la qual va afirmar no tenir coneixement «del pagament d’un suborn, ni del nom de qui seria la persona que va servir de mitjancera a les esmentades finalitats».

«El que sí que reconeixem és que tenim un representant comercial contractat a la República Dominicana», identificant al «senyor Ángel Rondón», els pagaments del qual «li van ser fets per serveis prestats durant el període dels anys 2001 fins ara» pels seus «serveis de gestió comercial», com a «recerca d’oportunitats de licitació, els seus finançaments corresponents, representació al mercat local i gestió de tràmits per a pagaments», segons la declaració de Hofke del 2017.

Finalitzada la declaració del testimoni, també interrogat per les defenses dels esmentats imputats, el tribunal va aixecar la sessió fins dilluns vinent.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Els altres tres acusats dominicans pel cas dels suborns desemborsats per la companyia són els exsenadors Tommy Galán, Andrés Bautista i Roberto Rodríguez.

La constructora brasilera va admetre haver pagat 92 milions de dòlars en suborns a la República Dominicana per obtenir l’adjudicació d’obres públiques entre el 2001 i el 2014.