El president d’Uganda busca el sisè mandat després d’una campanya de repressió i violència

La població d’Uganda està cridada demà dijous a les urnes per a unes eleccions presidencials i parlamentàries en què l’actual cap d’Estat, Yoweri Museveni, intentarà aconseguir un sisè mandat després d’una campanya marcada pels incidents violents i les denúncies del principal líder opositor, Robert Kyagulanyi, per la repressió contra els seus seguidors i periodistes.

Museveni, una destacada figura de la resistència ugandesa contra els règims d’Idi Amin i Milton Obote, va accedir al poder el 1986 després de la presa de Kampala per part del seu Exèrcit de Resistència Nacional, que va treure del poder Tito Okello, que un any abans havia encapçalat un aldarull que va acabar amb el mandat d’Obote, marcat pels abusos i una brutal repressió contra l’oposició.

Aquesta imatge de llibertador va impulsar la seva popularitat durant els seus primers anys al poder, en els quals va ser a més un dels principals líders del moviment sorgit al continent com a rèplica al procés de descolonització, en el qual molts rebels es van alçar contra els dictadors que van quedar al capdavant dels seus països després de la retirada de les metròpolis.

No obstant, a Uganda no es van celebrar les primeres eleccions sota el seu lideratge fins al 1996, quan es va imposar a Paul Ssemogerere. Des d’aleshores, ha revalidat el seu mandat cada cinc anys, si bé el rebuig cap a la seva figura ha anat augmentant, especialment entre els joves, davant el que veuen com un intent per aferrar-se al càrrec, una cosa que va denunciar durant la seva lluita contra Amin i Obote.

Canvis per perpetuar-se al poder

En aquest sentit, Museveni s’ha beneficiat d’una sèrie de canvis constitucionals per poder continuar presentant-se a les urnes, incloent-hi la retirada del límit de dos mandats el 2005, quan el país es va obrir a la democràcia multipartidista, i l’eliminació el 2017 del límit d’edat de 75 anys per ocupar la presidència, el que va aplanar el camí d’una nova candidatura.

A aquestes crítiques s’hi han sumat en els últims anys les denúncies de l’oposició pel seu creixent autoritarisme, la mala situació econòmica i l’augment de la corrupció i el nepotisme –la seva dona és ministra d’educació i el seu fill és el cap del Comandament de Forces Especials, una unitat d’elit encarregada de la seguretat del president–.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

En aquesta ocasió, el principal candidat opositor serà Kyagulanyi, un popular cantant conegut com a Bobi Wine, que ha aconseguit amalgamar part de l’oposició i ha aconseguit els suports d’una generació jove que ha passat tota la seva vida –a prop del 75% de la població té menys de 35 anys– sota la presidència de Museveni.

La campanya electoral ha estat caracteritzada per les tensions en què les forces de seguretat han detingut els candidats opositors o els seus seguidors, en la majoria de les ocasions apel·lant a les restriccions imposades per la pandèmia de coronavirus.