Què és Parler, la xarxa social que acull l’extrema dreta

Aquesta última setmana ha sigut una muntanya russa per a l’aplicació, que ha passat de ser un espai relativament marginal a convertir-se en escenari d’un gran debat sobre la llibertat d’expressió. Després de la crida del president, Parler es va convertir en un fenomen social amb centenars de milers de descàrregues, arribant als 15 milions d’usuaris. Però poc després la proliferació a la plataforma de missatges violents va portar Apple i Google a retirar-la de les seves botigues digitals i a Amazon a deixar de prestar-li el seu servei d’allotjament web, cosa que ha causat la seva desconnexió temporal.

A Espanya, dirigents de Vox han tornat a mimetitzar els gestos del seu referent al replicar aquesta retòrica insurreccionista i demanar als seus seguidors mudar-se a Parler, un èxode digital que també han defensat diputats del Partit Popular i Ciutadans com Bea Fanjul i Toni Cantó. Però, ¿què hi ha darrere de la plataforma que ara defensen?

Llar de conspiracions i neonazis

Els impulsors de Parler –que pretén ser una alternativa a Twitter– han volgut definir l’aplicació com un baluard de la llibertat d’expressió, ja que de cara a la galeria rebutgen moderar continguts. No obstant, la plataforma també ha bloquejat i suspès comptes quan ha volgut. La seva permissivitat ha servit per intentar ocultar que s’ha convertit en un refugi per a grups supremacistes i neonazis, en què es permet la instigació a la violència i abocar tota mena de conspiració així com comentaris racistes, misògins i antisemites. Investigadors han destapat que a la xarxa social hi ha milers de comptes replicant aquests missatges, alguns fins i tot demanant assassinar policies durant la presa de possessió presidencial de Joe Biden, el dia 20.

UPDATE: The calls for violence over on Parler are getting much, much worse.

There are now open calls for the murder of police officers and planning for violence on January 20th

This obviously severely violates the law, much less the @AppStore and @GooglePlay rules.#PullParler pic.twitter.com/jNyYhxbBNs

— Sleeping Giants (@slpng_giants) 8 de enero de 2021

La cara visible de l’app és el seu director general, l’informàtic llibertari John Matze. No obstant, la seva cofundadora és Rebekah Mercer, filla del multimilionari donant republicà Robert Mercer. El pare va ser inversor del portal ultradretà Breitbart –anteriorment dirigit per Steve Bannon, exassessor de Trump– i de la firma Cambridge Analytica, que va utilitzar il·legalment dades personals d’usuaris de Facebook per impulsar la propaganda política de les campanyes de Donald Trump i de l’ultraconservador Ted Cruz. Un altre dels seus inversors és Dan Bongino, exagent del servei secret, ‘influencer’ trumpista i impulsor de múltiples teories de la conspiració.

Parler també ha sigut criticada per les seves greus fallades de seguretat. Abans de quedar desconnectada, investigadors van piratejar i van publicar milers de dades, fotos i documents penjats a l’app per facilitar la identificació dels usuaris que van organitzar l’assalt al Congrés. «Parler és una estafa per rastrejar i radicalitzar encara més l’extrema dreta nord-americana», ha denunciat Christopher Wylie, l’exanalista que va destapar l’escàndol de Cambridge Analytica.

Problemes de la desconnexió

La decisió d’Amazon, Google i Apple de deixar de donar servei a Parler per la proliferació de crides impunes a la violència ha convertit la plataforma en una màrtir de l’extrema dreta nord-americana, que parla d’una caça de bruixes. Trump fins i tot ha dit que «estudiarà crear una plataforma pròpia». Parler s’ha convertit, així, en el focus del debat sobre la llibertat d’expressió.

So there's a lot of confusion about what Parler being kicked off of Amazon Web Services (@awscloud) means. Let me do a quick thread to explain it to folks who aren't deep in the technical weeds...

— Corey Quinn (@QuinnyPig) 10 de enero de 2021

Els experts assenyalen que la desconnexió de la xarxa social és problemàtica perquè Amazon no és una plataforma, sinó un proveïdor d’infraestructura web. La dificultat per a un procediment tan complex com trobar un nou servei d’hostalatge web i traslladar tota l’arquitectura digital en poques hores va portar a la desconnexió de Parler. «Això envia un missatge perillós: si els mitjancers d’infraestructura poden eliminar el problema d’arrel això pot portar els reguladors a demanar-los que facin de policia d’internet, comprometent el seu funcionament», ha apuntat Konstantinos Komaitis, director d’estratègia i desenvolupament de polítiques de la Internet Society. Amazon té dret a deixar de prestar aquest servei amb un avís d’antelació que, segons ha explicat, ha anat llançant les últimes setmanes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Però la decisió podria incórrer en una violació de la llei de competència, argument que defensa Parler en la seva demanda, tot i que sense aportar-ne proves. «Plataformes investigades per actuar com a monopolis aprofiten ara per dir que això no està tan malament», explica l’advocat Borja Adsuara.

No és la primera vegada que empreses tecnològiques giren l’esquena a plataformes de l’extrema dreta. El 2018, Gab va perdre els seus socis i va quedar desconnectada després de permetre els missatges antisemites del terrorista supremacista que va assassinar 11 persones en un atac a la sinagoga de Pittsburgh. Aquesta xarxa social, ja activa, és una altra alternativa a què tant Trump com els dirigents de Vox s’han mudat i n’han demanant el seguiment als seus fidels. Gab i Parler han sigut un dels principals focus de desinformació i crides a la violència que va cristal·litzar en l’assalt al Congrés.