crisi sanitària global

Els inquilins a Portugal, desprotegits davant l’avenç de la pandèmia

  • La falta de contractes de treball o de lloguer dificulta l’accés a les ajudes anunciades pel Govern lusità

  • Les mesures de l’Executiu són insuficients i faciliten els desnonaments, denuncia l’associació d’inquilins de Lisboa

3
Es llegeix en minuts

Quan el brasiler Diego Rosa va arribar a Lisboa a mitjans del mes de febrer de l’any passat no s’imaginava quina seria la seva situació poques setmanes després. Faltava poc perquè la pandèmia colpegés de forma inesperada a Europa, però en aquell moment Rosa era optimista: havia trobat una habitació a un preu assequible al cèntric barri d’Alfama i una feina com a cuiner en un restaurant. «Els amos em van oferir firmar un contracte de treball a l’abril, però tot es va complicar amb la pandèmia. El negoci va tancar i em vaig quedar sense ingressos», explica el cuiner. Sense gairebé estalvis, Rosa no va poder fer front al pagament del lloguer –no tenia contracte formal– i aviat es va trobar amb una reclamació de la propietària perquè abandonés el pis en plena pandèmia.

 La situació de Rosa s’ha convertit en una tònica habitual a Portugal, malgrat que el Govern va llançar una línia de crèdits per recolzar el pagament de les rendes durant la pandèmia a través de l’Institut de Vivenda i Rehabilitació Urbana (IHRU, en les seves sigles en portuguès). Per accedir a aquestes ajudes, els sol·licitants han de demostrar una pèrdua d’ingressos d’almenys un 20% i que el valor de la renda suposi almenys un 35% del total d’ingressos de la llar. Però l’alta informalitat en el mercat del lloguer ha provocat que moltes persones no puguin accedir a aquestes ajudes.

 Segons les últimes dades facilitades pel mateix IHRU a principis de novembre, de les 2.932 sol·licituds de préstecs per al lloguer tan sols van ser aprovades 713, un 24%. L’Institut atribueix aquestes xifres a la dificultat per comprovar si existeix realment una relació contractual o una caiguda d’ingressos. Una cosa que va assenyalar també la secretària d’Estat de Vivienda, Marina Gonçalves, qui va reconèixer a mitjans de desembre en una entrevista al portal econòmic ‘Eco’ que molts inquilins tenen problemes per demostrar la seva situació financera i contractual a causa de la «informalitat».

Alts impostos

 Després de diversos mesos de lluita, Rosa va abandonar finalment la vivenda a l’agost, quan l’activitat econòmica tornava a obrir-se i ja era possible sortir a la recerca d’allotjament. Aviat va trobar una altra feina i una altra habitació. Totes dues, de nou, sense contracte. «Tenir un contracte de lloguer et permet realitzar altres tràmits, com el permís de residència, i per això sempre el demano. No obstant, molts propietaris es neguen a firmar per estalviar-se pagar impostos», denuncia Rosa. Uns impostos que a Portugal ascendeixen fins a un 28% del total del lloguer.

 Ni l’estat d’emergència, ni l’augment de contagis, ni les restriccions imposades en les últimes setmanes han provocat una protecció més gran dels inquilins a Portugal. El Govern va renovar a finals de desembre una mesura, aprovada al setembre, que obliga a estendre els contractes de lloguer fins al juny del 2021 només si l’inquilí està al corrent dels pagaments. En cas contrari, el propietari pot procedir al desallotjament.

Notícies relacionades

 La decisió ha provocat les crítiques de les associacions d’inquilins, que demanen moratòries en el pagament dels lloguers. «Les mesures anunciades pel Govern són insuficients, perquè permeten al propietari iniciar el procés de desnonament en un dels pitjors moments de la pandèmia», assegura el president de l’Associació d’Inquilins Lisboetes (AIL), Romão Lavadinho. «El Govern ha activat els préstecs de l’IRHU per ajudar a pagar les rendes, però el nombre de sol·licituds és molt baix perquè moltes persones no poden demostrar la seva situació. També hi ha falta d’informació; molts afectats són gent gran que pot acabar al carrer per desconeixement», adverteix.

 Des de la Secretaria d’Estat de Vivenda asseguren que han reforçat el personal per informar i per atendre les sol·licituds, però insisteixen que els requisits per accedir als ajuts són necessaris. «Hem de posar algun límit per demostrar una pèrdua real d’ingressos. Hi ha un mínim legal que hem de complir per donar els subsidis», afirma Mafalda Meireles, cap de gabinet de la Secretaria d’Estat. Sobre el nivell d’informalitat en el mercat del lloguer, Meireles reconeix que no hi ha dades respecte a això, però confia que el percentatge d’ajudes aprovades per l’IRHU augmenti en els pròxims mesos.