Trump accepta que la seva presidència s’ha acabat després de quedar-se sol

  • El president dels EUA es compromet a facilitar una transició ordenada només 13 dies abans de la seva marxa

  • El republicà condemna l’«atac atroç» al Capitoli i promet mà dura contra els assaltants

  • Les dimissions se succeeixen en el seu entorn i el Congrés busca fórmules perquè reti comptes

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Donald Trump s’ha passat quatre anys donant cops de martell a una estàtua amb un bat de beisbol i, finalment, l’estàtua s’ha trencat. El país es va sentir dimecres políticament vulnerable com mai en la història recent amb l’assalt al Capitoli –instigat pel mateix president– de centenars dels seus seguidors, que es van passejar pel coliseu de la seva democràcia com ho devien fer els bàrbars per les aldees medievals després de superar les defenses locals. Des d’aleshores els esdeveniments es precipiten. 

Aquella mateixa matinada el Congrés va certificar finalment la victòria de Biden, no sense l’objecció de més de 120 republicans a la netedat del resultat. Es debat un nou ‘impeachment’ per inhabilitar Trump per a tota la vida a l’exercici de càrrecs públics. Hi ha converses en el seu propi gabinet per recórrer a l’esmena 25 i apartar-lo immediatament del poder. Els aliats, facilitadors, aduladors i altres criatures del Partit Republicà li giren l’esquena i dimiteixen aquells als quals va donar menjar. Tots ells, és clar, moralment indignats. L’última, la secretària d’Educació, Betsy de Vos

I menys de dues setmanes abans del seu comiat, el Departament de Justícia posa centenars d’investigadors a identificar els assaltants del Capitoli, mentre es presenten els primers càrrecs contra mig centenar d’ells. No seran els últims. La cosa sembla que va de debò i no es descarta el càrrec de sedició, punible amb fins a 20 anys de presó, segons va suggerir dijous el fiscal al capdavant de Districte de Colúmbia, Michael Sherwin. Tot apunta, a més, segons els experts, que el nom de Trump, els seus fills i el seu advocat Rudy Giuliani figuraran prominentment en les demandes del ministeri fiscal com a presumptes instigadors. Per no parlar de les que arribaran després que abandoni la Casa Blanca. 

És probable que algunes d’aquestes coses expliquin per què aquest dijous, més de 24 hores després de l’assalt, de la incitació del míting del matí i de 10 setmanes propagant la fal·làcia del frau, Trump hagi acceptat finalment la realitat. En un vídeo de menys de tres minuts, només 13 dies abans del final de la seva presidència, admet per primera vegada la seva inevitable sortida del càrrec i el canvi de guàrdia a la Casa Blanca. «Ara el Congrés ha certificat el resultat. El 20 de gener prendrà possessió una nova Administració. El meu focus ara se centra a assegurar una transició de poder suau, ordenada i sense interrupcions», afirma en la gravació. «Aquest moment crida a curar ferides i a la reconciliació». 

Notícies relacionades

El discurs no és un discurs de concessió de la derrota. No hi ha guanyadors ni vencedors, ni tan sols esmenta el nom de Joe Biden, però sí una admissió que la festa s’ha acabat, pronunciada amb pertinent cinisme que exigeix la infinitat d’amenaces que planen sobre el seu futur immediat. Trump descriu l’assalt al Capitoli com «un atac atroç» i promet mà dura contra els vàndals que el van perpetrar, aquests seguidors seus a qui va anomenar la vigília «grans patriotes» i «gent especial», després d’haver-los demanat explícitament que marxessin fins al Congrés («heu de demostrar força, heu de ser forts»). 

«A aquells que es van infiltrar al Capitoli: heu deshonrat la seu de la democràcia. A aquells que s’embranquen en actes de violència i destrucció: no representeu el nostre país. I aquells que vau violar la llei: ho pagareu», va dir ahir a la nit. Trump va llegir l’al·locució des del teleprompter, clarament redactada pels seus assessors i després de rendir-se de manera reticent a les pressions del seu cap de gabinet, el seu conseller legal i la seva família, segons fonts del ‘Washington Post’. El rei s’està quedant despullat i comença a adonar-se’n. És hora de salvar les joies.