Màxima tensió als EUA
Insurrecció fallida a Washington
El cas es va desencadenar després que Trump instés els seus seguidors a marxar fins al Capitoli per protestar contra la certificació de la victòria de Biden
Diversos assaltants del Capitoli descriuen la seva irrupció a l’edifici i els motius que els van portar a perpetrar-la
Una dona va morir per un tret de la policia encarregada de vetllar per la seguretat del Congrés
La classe política reacciona amb consternació i estudia iniciatives per apartar Trump del poder
Queia la nit a Washington, una nit gèlida en un país encara estupefacte per les imatges viscudes una estona abans, quan una turba de centenars de seguidors del president Donald Trump van assaltar el Capitoli per mirar d’impedir que les dues cambres del Congrés reunides a l’interior certifiquessin la victòria de Joe Biden en les eleccions de novembre. El gran altar de la democràcia nord-americana acabava de ser deshonrat. Els mitjans i la classe política parlaven d’insurrecció. I volaven les crítiques a l’instigador de la violència, un Trump que poc abans havia demanat als seus que marxessin fins al Capitoli després d’afirmar que mai reconeixerà la seva derrota. Però entre els assaltants es respirava la joia tòxica de la victòria. «No som vàndals ni terroristes, estem defensant la democràcia», deia un d’ells.
Aleshores el Capitoli havia sigut ja desallotjat, després d’unes hores de terror i caos que van obligar ses senyories a amagar-se sota els pupitres mentre la policia aixecava improvisades barricades davant les portes de les dues cambres. La sessió va quedar suspesa temporalment i, mentre alguns assaltants es passejaven pels passadissos regis de l’edifici amb banderes confederades, una, segons van confirmar les autoritats. «Vam entrar per la força després de forcejar amb la policia a les portes del Capitoli. Ens van llançar gas lacrimogen, però no els va servir de res», explicava H. G., un noi d’uns vint anys arribat des de Boston, professor de meditació i vestit amb una samarreta amb el lema I love Trump.
H. L. no sap si l’assalt es va planejar de manera premeditada, tot i que va sentir diversos grups parlant del tema durant els primers compassos de la manifestació convocada pel trumpisme per protestar contra el desacreditat frau electoral. «Jo no ho anomenaria insurrecció, perquè no hi va haver intenció de prendre el poder, però és cert que allà dins ens vam sentir molt poderosos». No només van entrar per les portes. D’altres van rebentar les finestres i es van enfrontar a cops de puny amb els agents. Les bombes de fum van ressonar a l’edifici, però inexplicablement la policia es va veure superada.
«No és només que ens hagin robat les eleccions, és que no volem viure en un país governat per Biden», deia A. G., un soldador de 25 anys arribat des de Nova Orleans que va participar en l’assalt. Un dels seus amics es va fer una foto al despatx de Nancy Pelosi. Un altre va robar una bandera. «No sé què passarà ara. Tot sembla indicar que Trump perdrà. Em temo que hi haurà més disturbis i violència». Entre el trumpisme les conspiracions són moneda comuna. Part del país ha abraçat la realitat paral·lela creada pel president, que no ha dubtat a amplificar tota mena de deliris sense sentit per satisfer els seus interessos personals, per més que estiguin destruint el país.
I molts deien ahir a la nit que Biden és un espia a sou de la Xina o un dels artífexs junt amb els Clinton, els Obama i la meitat dels actors de Hollywood d’aquesta fantasiosa conspiració promoguda per QAnon que els acusa de formar part d’una secta satànica que segresta nens per beure’s la seva sang. «La gent està furiosa i espantada pel que pugui fer Biden», deia J. D. després d’esgrimir alguna d’aquestes idees. «Som molts els que pensem que una guerra civil és necessària. El nostre Govern s’ha corromput fins a la medul·la i ha sigut infiltrat per espies xinesos. És necessari refer-lo», va afegir aquest publicista de 38 anys establert a Virginia.
No semblava que hi hagués por entre els assaltants. No hi va haver arrestos visibles fora de l’edifici i la mateixa gent que va entrar al Capitoli es va passejar després al seu aire fins que la policia, els militars i fins i tot l’FBI es van decidir de mica en mica a allunyar-los del perímetre. Poc abans, Trump els havia donat un copet a l’esquena. Forçat contra els seus assessors a intervenir, així com per un Biden que va definir els fets com «un assalt sense precedents a la democràcia nord-americana», va acabar gravant un vídeo brevíssim. Vídeo en el qual va repetir la fal·làcia del frau i va demanar als seus que se n’anessin «en pau cap a casa». «Us estimem», va dir a tall de comiat a la turba que va irrompre al Capitoli, una cosa que no passava des que les tropes britàniques van cremar aquest mateix edifici el 1814, durant la guerra que es va desfermar entre els dos països.
Notícies relacionadesPerò ni Trump ni els seus s’han sortit amb la seva. Poques hores després del pandimoni, es va reprendre la sessió al Congrés per certificar la victòria de Biden, no sense les objeccions de desenes de republicans, còmplices de les moltes envestides del president contra la democràcia. També aquesta última. Tot i que a Trump només li queden dues setmanes al poder, alguns demòcrates estan contemplant un nou ‘impeachment’, mentre que des del bàndol republicà es parla de recórrer a l’esmena 25 per apartar-lo del càrrec al considerar que «és incapaç de complir els poders i deures del seu càrrec».
«Trump hauria de ser jutjat per traïció després del que ha passat. És així com comencen els cops i és així com mor la democràcia», va afirmar el congressista demòcrata Jimmy Gómez. Fora del Capitoli, els agents van aconseguir desallotjar els pocs manifestants que quedaven als voltants ben entrada la nit. Ho van fer sense gairebé resistència, però amb un missatge molt il·lustratiu que una dona escopia des d’un megàfon: «Maleïts traïdors, tornarem».
