Zhang Zhan, la «periodista ciutadana» de Wuhan que s’enfronta al poder a la Xina

Fràgil a la seva cadira de rodes, Zhang Zhan va respondre amb un silenci als seus acusadors, sola, o gairebé, davant la justícia xinesa. És la seva manera de defensar la seva cobertura de la quarantena de Wuhan, davant un règim que imposa la seva pròpia interpretació de la pandèmia.

La «periodista ciutadana» Zhang Zhan es va convertir dilluns en la primera persona condemnada per Pequín per haver difós informació de manera independent sobre la ciutat que va ser l’epicentre del coronavirus. Va ser condemnada a quatre anys de presó.

Els seus vídeos, que difonia a les xarxes socials, revelaven el caos als hospitals de la ciutat d’11 milions d’habitants, aïllada del món des del 23 de gener del 2020 i durant 76 dies.

Sense tests, sense llits, ciutadans deslliurats a la seva pròpia sort: els seus reportatges són lluny de la propaganda que difonen els mitjans del règim, que elogien les mesures radicals adoptades pel poder.

Actualment, la Xina ha erradicat pràcticament l’epidèmia, que es va estendre des del seu territori a la resta del món.

Acusada de «provocar disturbis»

Al maig, l’exadvocada inscrita al col·legi d’advocats de Xangai va ser arrestada i després processada per «provocar disturbis», càrrec que li va valer la condemna a la presó.

Aquesta dona de 37 anys està des del juny en vaga de fam i és alimentada per força a través d’una sonda nasal, segons els seus advocats.

Sense temor del coronavirus, va estar el febrer a la ciutat, aïllada del món en aquell moment. «Zhan va voler venir a ajudar els habitants de Wuhan», explica un dels seus advocats, Zhang Keke, a qui les autoritats van pressionar perquè deixés la seva clienta.

«La voluntat de Déu»

«Li vaig dir que no anés a Wuhan», explica un col·lega advocat, Li Dawei. «Però és una fervent cristiana. Em va respondre que era la voluntat de Déu que fos allà perquè el món sencer sabés la veritat», assegura.

A més de Zhang, tres periodistes ciutadans més van ser arrestats per les seves cobertures sobre els esdeveniments a Wuhan. Dos d’ells, Chen Qiushi i Li Zehua, haurien tornat a casa, però no hi ha notícies sobre el quart, Fang Bin.

Durant el judici, Zhang Zhan amb prou feines va parlar. Un acte de protesta, segons els seus advocats, contra el procediment, percebut com un atac a la llibertat d’expressió.

Es va negar fins i tot a respondre al jutge que li demanava que confirmés la seva identitat, va informar Zhang Keke. «Quan li vaig preguntar per què, va respondre: ‘M’acusen d’haver difós mentides. Si responc, també serà una mentida, ¿no?’», va dir el seu advocat a l’AFP.

¿Fins al final?

Diplomàtics i periodistes estrangers no van ser autoritzats a assistir al judici, que es va realitzar en menys de tres hores en un tribunal de Xangai. La Unió Europea va demanar dimarts l’alliberament «immediat» de la «periodista ciutadana». Zhang haurà d’apel·lar la sentència, si això se li permet.

La seva vaga de fam la va debilitar. Va tenir les mans i peus lligats durant molt temps per impedir que s’arrenqués la sonda nasal, segons els seus advocats. «El seu silenci i determinació arribaran possiblement fins al final», prediu Keke.

A Wuhan, els seus vídeos difosos a Twitter, Youtube i plataformes prohibides per Pequín, van ser vistos a la Xina només per alguns milers de persones equipades amb programa VPN, la qual cosa permet eludir la gran muralla informàtica.

Notícies relacionades

Trump anuncia una demanda contra ‘The Wall Street Journal’

Netanyahu truca al Papa arran de l’atac a l’única església catòlica de Gaza

La seva condemna, en plenes festes de Cap d’Any, quan l’atenció internacional es redueix, no va ser feta pública pel tribunal i els mitjans xinesos no en van informar. La informació es va donar a conèixer a les xarxes socials abans de ser censurat.

A part de la situació sanitària, Zhan critica també el caràcter autoritari del règim. «El principal mètode de gestió de la ciutat és l’amenaça i la intimidació», va dir en un vídeo. «És la tragèdia de la Xina i de Wuhan», va afegir.