La joventut peruana vol convertir-se en motor de canvi

El Perú camina a les palpentes cap a les eleccions generals de l’abril. Carrega com a pesant herència el fet que tots els presidents electes després de la caiguda d’Alberto Fujimori, a final del 2000, han sigut encausats per corrupció (Alejandro Toledo, Ollanta Humala i Pedro Pablo Kuczynski) i el restant, Alan García, es va disparar un tret per evitar la presó. Farts d’aquell passat i un present sense horitzons, el protagonisme juvenil sembla mirar-se per moments al mirall de l’esclat social xilè. Gairebé de manera espontània van irrompre veus, discursos, pràctiques desconegudes, unides en part per la lògica de les xarxes socials i la immediatesa.

No importa lo que digan los traidores, Inti Sotelo y Bryan Pintado seguirán presentes en nuestra memoria y en las luchas por un país con justicia social y sin corrupción
Hasta encontrar justicia. 🇵🇪#NiOlvidoNiPerdón pic.twitter.com/xXUgGheSk8

— Indira Huilca (@IndiraHuilca) 15 de diciembre de 2020

Generació del Bicentenari

La destitució de Vizcarra va ser el revulsiu. Sagasti corteja i alhora tem aquesta força inorgànica i sense portaveus que sol identificar-se d’una manera genèrica com «la generació del bicentenari», pels fastos del juliol vinent. El reconegut comentarista polític César Hildebrandt considera que no estaria al capdavant de l’Executiu «si no fos per la joventut que va omplir places i cantonades de ràbia».

Per la jove Jimena Ledgard, ‘magister’ en Mitjans i Comunicacions per la London School of Economics, durant els anys de predomini del discurs neoliberal s’identificava qualsevol protesta com a enemiga del progrés. Se’ls anomenava ‘terrucos’ (terroristes), com si fossin simples subproductes del grup armat Sendero Luminoso, que va assolar el Perú als anys vuitanta. La por de ser considerat d’aquesta manera va tenir un efecte intimidatori en els peruans durant gairebé tres dècades. «És possible que estiguem veient el començament de l’esgotament d’aquest xantatge», estima Ledgard, i explica el canvi com a conseqüència d’una «acceleradíssima politització».

Martin Tanaka, columnista del diari de Lima ‘El Comercio’, creu que és prematur assignar un paper determinant als homes i dones nascuts quan ja era història la dictadura de Fujimori. Assenyala que, durant les pitjors setmanes de la pandèmia, que ha matat gairebé 40.000 persones, els joves eren vistos com individualistes i transgressors incorregibles de les mesures d’aïllament. «Però després de les massives mobilitzacions del novembre diem, al contrari, que es tracta d’una generació amb ànsies de participar en els assumptes públics, amb un alt sentit crític, del que es podria esperar una renovació en el lideratge polític futur».

Se han llenado la boca todo noviembre hablando de democracia, la protesta y sus “héroes” para pasar a tildar de extremistas y vándalos a quienes ahora están en la calle exigiendo condiciones para vivir con dignidad

No querían el retorno a democracia, sino al status quo

— Sandra Rodríguez (@LaSandunga7) 23 de diciembre de 2020

«Demolir» la Constitució de Fujimori

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Existeix un altre punt de contacte entre l’experiència xilena i la peruana. Com va succeir en el país veí a final del 2019, ha sorgit el reclam de «demolir» la Carta Magna redactada el 1993 a imatge i semblança de Fujimori. El Congrés ja ha rebut un projecte de llei a favor de la realització d’una consulta popular a l’abril que obri les portes dels canvis constitucionals. És poc probable que una legislatura sospitada de tants actes dolosos faciliti aquest procés. Només la pressió social, es diu, podria accelerar aquells terminis.

Els joves han descobert, segons una altra coneguda periodista, Patricia del Río, que «al carrer es treuen presidents, es deroguen lleis, es canvien constitucions». Des de les pàgines de ‘Perú 21’, la columnista Cecilia Valenzuela va llançar la seva alerta: «La possibilitat de redactar una nova Constitució en el context de desordre és massa perillosa. Prego a la joventut peruana que reflexioni i no s’entusiasmi amb la sola idea de canviar les coses». Però aquesta nova generació no vol renunciar a tenir un paper rellevant i surt a assenyalar els que ja els demanen moderació. «S’han omplert la boca tot el novembre parlant de democràcia, la protesta i els seus “herois” per passar a considerar extremistes i vàndals els que ara estan al carrer exigint condicions per viure amb dignitat», va dir l’antropòloga Sandra Rodríguez.