La justícia italiana posa el focus en grans marques de luxe en la investigació pel treball esclau en tallers clandestins

L’últim, revelat per la premsa italiana aquest dijous, ha estat la decisió de la Fiscalia de Milà, que investiga aquests casos des de fa uns dos anys, de sol·licitar per via judicial una sèrie de documents a 13 marques de la cúspide del sector, des de Versace fins a Gucci, passant per Prada, Yves Saint Laurent, Ferragamo, Missoni, Adidas, Givenchy i Alexander McQueen Itàlia. Totes elles han estat incloses en una megainvestigació sobre cadenes de producció amb subcontractes xineses investigades per abusar de mà d’obra migrada.

De fet, la petició de documentació és un procediment previst al Codi de Procediment Penal italià mitjançant el qual les autoritats judicials reclamen informació com a part d’una investigació en curs, abans de dur a terme qualsevol registre. En aquest cas, l’ordre l’ha emesa el fiscal Paolo Storari, que en els darrers anys ha iniciat diverses investigacions contra grans marques de moda i luxe.

La mort d’un treballador

Feia temps que molts denunciaven les terribles condicions dels treballadors de nombrosos tallers tèxtils que proveeixen la indústria del luxe arreu d’Itàlia, però el cop de realitat va arribar el 2023. Aquell any, un jove bengalí de 26 anys va perdre la vida mentre treballava en un taller d’una empresa xinesa que, després de la seva mort, va intentar inscriure’l a la Seguretat Social italiana per aparentar que estava contractat legalment.

El succés, descobert per la policia, va donar inici a la investigació de la Fiscalia de Milà, que continua oberta, i la principal novetat de la qual ha estat la decisió de no investigar només els tallers, sinó tota la cadena de producció. Aquest va ser el fil del qual van estirar els investigadors i que ja ha portat al descobriment de xarxes que fabricaven productes per poques desenes d’euros i obtenien marges de fins al 10.000% (segons el diari italià Il Sole 24 Ore), així com tallers-dormitori amb greus violacions d’higiene, seguretat, salaris i horaris, sovint amb treballadors migrants.

El cas ja ha esquitxat de ple grans noms de la moda. Des del març de 2024, el Tribunal de Milà ha aplicat diverses mesures contra companyies com Alviero Martini (l’empresa relacionada amb la mort del treballador bengalí), Armani Operation, Manufacture Dior, Valentino Bags Lab i Loro Piana (del grup francès LVMH), sense arribar a imputar-les però exigint-los mesures per corregir les seves pràctiques il·lícites. Això, sota l’argument que l’explotació laboral hauria estat possible també perquè aquestes empreses van confiar part de la seva producció a subcontractes sense assegurar-se prèviament de les condicions de treball.

Manca d’acció

Per als fiscals, aquesta manca d’acció ha permès que aquestes pràctiques irregulars es mantinguessin durant anys. Pitjor és el cas de la firma italiana de luxe Tod’s, que fins ara ha rebut el càstig més sever. Va ser posada sota investigació el novembre per explotació laboral en sis tallers, ja que, segons els fiscals, tenia “ple coneixement” d’aquests il·lícits.

Notícies relacionades

L’OTAN ignora les amenaces bèl·liques de Putin contra Europa

González Pons i Javi López defensen les regions en el pols pressupostari

L’escàndol podria créixer més. Segons els mitjans italians, els testimonis recollits durant un any i mig d’investigacions apunten a més empreses. “Un treballador va declarar que l’empresa on treballava muntava cinturons per a marques com Zara, Diesel, Hugo Boss, Hugo Boss Orange, Trussardi, Versace, Tommy Hilfiger, Gucci, Gianfranco Ferré, Dolce & Gabbana, Marlboro, Marlboro Classic, Replay i Levi’s”, ha informat Il Sole 24 Ore.

La incógnita és si la justícia italiana podrà resistir les pressions que rep per haver qüestionat una de les indústries més potents d’Europa.