Una ultradreta dividida s'enfonsa en les enquestes a Alemanya

«O canviem la situació, i ho fem amb decisió i molt ràpid, o estarem ben aviat en aigües turbulentes i fracassarem». El copresident de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), Jörg Meuthen, no va poder amagar aquest dissabte en el congrés del seu partit el que és una realitat des de fa anys: la formació ultradretana més exitosa de la història d’Alemanya té tals divisions internes que el seu principal enemic és ella mateixa.

Ni tan sols en un context com l’actual, somiat durant molt temps pels ultres, l’AfD és capaç de superar les seves divisions internes: Alemanya, Europa i el món viuen la crisi més gran de la història recent, generada per la pandèmia del coronavirus, però la ultradreta germànica ha tocat mínims (7%) en l’última d’intenció de vot publicada a Alemanya. La seva estratègia de crítica sistemàtica a les restriccions i mesures preses per les autoritats del país per frenar els contagis i el seu recolzament a l’heterogeni moviment anticorona alemany li estan sortint com un tret per la culata.

Profunda divisió

Notícies relacionades

S’esquerda el control de Trump sobre MAGA i el Partit Republicà

Trump, Clintoni la trama Epstein

Les divisions i tensions internes han acompanyat AfD pràcticament des de la seva fundació el 2013. En alguns moments, les diferències entre l’ala nacionalconservadora i l’etnonacionalista –propera al neonazisme– va arribar fins i tot a posar en perill l’existència del partit. El congrés d’aquest cap de setmana, celebrat presencialment a la localitat de Kalkar amb 600 delegats malgrat la pandèmia, ha escenificat novament aquesta profunda divisió que ara arrossega el partit a intencions de vot per sota del 10% –va obtenir un 12,6% en les últimes eleccions federals del 2017, cosa que el va convertir en el tercer grup del Bundestag.

Jörg Meuthen va criticar obertament la posició de determinats sectors, que coquetegen obertament amb el negacionisme de la pandèmia i fins i tot tracen paral·lelismes entre els inicis del nazisme i les actuals restriccions econòmiques i socials; mentrestant, l’altre copresident d’AfD, Tino Chrupalla –pròxim a l’ala radical –, presentava la formació com l’única «defensora de les llibertats» i carregava contra la «política de la fallida» del govern de Merkel pel deute que està assumint per enfrontar la crisi. El partit encara espera capitalitzar el descontentament social que generi l’impacte econòmic de la pandèmia.