El G-20 encoratja la vacuna global sense precisar com pagar-la

Com era previsible, la pandèmia ha marcat la cimera virtual de líders del G-20 que aquest diumenge es va clausurar a Riad, la capital de l’Aràbia Saudita, país que ha ostentat aquest any la presidència del grup de les 20 economies més importants del planeta. Durant tot el cap de setmana, es van succeir les crides a no oblidar els països més pobres en la fase de la sortida de la crisi sanitària, quan les vacunes siguin ja una realitat, i aquesta inquietud es va reflectir en la declaració final del conclave, en la qual els signants es comprometen a «abordar les necessitats de finançament global restants». El temps dirà si, com va deixar entreveure la cancellera alemanya, Angela Merkel, és una mera declaració d’intencions.

Després de la reunió extraordinària que el G-20 va mantenir al març, es va posar en marxa la iniciativa COVAX, un mecanisme a través del qual els països amb ingressos mitjans i alts poden finançar els més pobres perquè tinguin accés a medicaments, proves diagnòstiques i vacunes contra el coronavirus. A aquesta eina encara li falten uns 23.600 milions d’euros en finançament, dels quals 3.500 milions es necessiten abans de final d’any, unes xifres que no esmenta la declaració final.

Molt crítica en aquesta qüestió es va mostrar Merkel, que va assegurar estar «preocupada perquè encara no s’ha fet res» per assegurar la vacunació als països pobres. Organitzacions no governamentals com Oxfam van denunciar la «bretxa total entre les crides per convertir les vacunes en un bé públic i la carrera per les vacunes que estan encoratjant».

Deute ajornat fins al juny

En el pla econòmic, el G-20 va ratificar la decisió prèvia dels ministres d’Economia d’estendre fins al juny del 2021 la suspensió del deute per permetre un respir als països amb més dificultats, desatenent la crida realitzada per l’ONU per prorrogar aquest termini fins a finals de l’any vinent. Aquesta decisió va topar amb les esmenes de Mèxic i l’Argentina durant els debats. El mexicà Andrés Manuel López Obrador va advertir que el deute «es convertirà en una altra amenaça per a l’estabilitat econòmica i el benestar social» i va demanar fer realitat el compromís de condonar part del deute als països pobres. I l’argentí Alberto Fernández, que està negociant amb el Fons Monetari Internacional el seu deute, va demanar el recolzament del G-20 després de l’«enorme esforç fiscal» del seu país.

Per primera vegada des que Trump va arribar a la presidència dels EUA, el G-20 va aconseguir pactar un paràgraf sobre el canvi climàtic i els reptes mediambientals, segons va destacar la UE en un comunicat. No obstant, el paràgraf en qüestió fa menció expressa als «signants» de l’Acord de París, cosa que exclou Washington, la retirada efectiva de l’esmentat acord del qual es va fer efectiva el 4 de novembre.

Trump carrega contra l’acord

De fet, Trump va aprofitar la seva última intervenció a la cimera per condemnar el pacte sobre el clima. «L’Acord de París no va ser dissenyat per salvar el medi ambient. Va ser dissenyat per matar l’economia nord-americana (...) Em nego a entregar milions de llocs de feina nord-americans i a enviar bilions de dòlars dels EUA als pitjors contaminants i transgressors ambientals del món i això és el que hagués succeït», va afegir, rescatant la seva denúncia que el pacte no és tan estricte amb països contaminants com la Xina i l’Índia.

Unes paraules que entronquen amb l’actitud desplegada pel nord-americà a les cimeres internacionals dels últims anys. Trump ha aprofitat aquests fòrums per exposar els seus greuges, atacar els seus aliats i sembrar la desconfiança cap a la cooperació multilateral. Es va veure al G-20 de l’any passat a Osaka, quan va posar en dubte l’acord de defensa mutu amb els seus amfitrions japonesos, es va enfrontar a l’Índia pels aranzels i va tornar a burlar-se de les contribucions alemanyes a l’OTAN, descrivint la locomotora europea com «un gorrer en matèria de seguretat». Tot això mentre callava respecte a les polítiques de la Xina, Rússia o l’Aràbia Saudita, un país que ha tractat amb aquesta cimera de netejar els seus abusos sistemàtics cap als drets humans.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

El món està ansiós per retrobar-se amb Joe Biden i deixar enrere l’hostilitat del seu predecessor cap a la diplomàcia multilateral, més necessària que mai en aquesta època d’encavalcades crisis globals. «Quan el món necessitava lideratge (per combatre la Covid-19) no va trobar res», va dir veladament aquests dies el ministre saudita d’Inversió, Khalid al-Falih. La cimera virtual de Riad podria haver servit per acomiadar definitivament Trump dels fòrums internacionals, però el nord-americà no va donar cap senyal que es disposi a abandonar el poder en menys de dos mesos. H

«Ha sigut un gran honor treballar amb vostès i estic impacient per continuar treballant al seu costat durant molt temps», va dir dissabte a la resta de líders, abans d’abandonar la reunió per anar-se’n a jugar a golf, segons l’àudio obtingut per ‘The Observer’.