Tallers per integrar adolescents migrants

Habitualment, el contingut d’aquests tallers és una mica més lúdic i està més focalitzat en la pràctica oral. És a dir, se centren a trencar la por de llançar-se a parlar una llengua nova. No obstant, alguns pares han sol·licitat repassar els temps verbals, ja que formen part del temari de l’institut i consideren que els seus fills necessiten un reforç extra. Sense problema. Cap queixa a l’aula. Llibreta i boli, i a conjugar.

L’objectiu de l’activitat, que fa al voltant d’una dècada que està en funcionament, va més enllà del simple fet de parlar o entendre millor el català, i des de l’administració local aspiren que sigui una eina en favor de la cohesió social i que funcioni com a porta d’entrada a d’altres activitats i al coneixement d’altres joves de la ciutat. Els tallers, en els quals en l’actualitat participen 38 alumnes d’entre primer i quart d’ESO, són així només un dels engranatges que utilitzen al Prat de cara a la integració de l’alumnat nouvingut.

Tot i que el percentatge de població estrangera és baix (11,06%) en comparació amb el d’altres ciutats, com l’Hospitalet (27%) o Cornellà (18%), el Prat també ha notat l’augment de persones estrangeres, cosa que obliga el municipi a actuar per evitar que els nouvinguts quedin al marge.

Mirada transversal

Joan Carles Navarro, cap de la secció d’Educació del Prat, explica que a la ciutat no tenen un recurs específic pensat per als alumnes migrants, sinó que incorporen una "visió de diversitat" en tots els projectes que duen a terme. Diu que l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) té dos vessants diferents. D’una banda, hi ha els recursos del departament de cara a l’educació obligatòria, com, les aules d’acollida, que s’han multiplicat per tot el territori català –aquest mateix curs han passat de 1.363 1.635 a Catalunya– i que aspiren a donar una atenció més personalitzada i reforçar l’aprenentatge del català. D’altra banda, afegeix Navarro, hi ha l’acompanyament a les famílies.

En aquest segon apartat, si hi ha situacions socioeconòmiques o culturals desfavorables, es connecta amb els Serveis Socials i es posen en marxa els recursos del pla educatiu d’entorn per promoure l’equitat i cohesió més enllà de l’educació formal, un apartat en què el Prat va ser pioner fa 20 anys a Sant Cosme i que després va estendre per la ciutat, així com l’acompanyament en activitats extraescolars o d’estiu.

La realitat de cada nen

"Tenim un equip que analitza quina oferta és més adequada segons el perfil, l’edat, els interessos o les condicions familiars", remarca. La idea és adaptar-se i ser conscients de les realitats de cada nen, i treballar de la mà amb les famílies per donar resposta a les barreres que poden frenar l’educació i integració del jove.

Notícies relacionades

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

Malgrat que alguns van arribar a Catalunya fa tot just uns mesos, els alumnes dels tallers ja demostren un coneixement notable de la llengua. Són exemple d’això Mateo i Mahiara, els dos alumnes de primer d’ESO i originaris de Colòmbia. "Vaig arribar fa dos anys i mig. La meva mare vivia aquí i primer vaig venir de vacances. Em va agradar i, al cap d’un temps, vaig venir", explica Mateo, de 13 anys, que apunta com una de les principals motivacions que a Colòmbia "no hi ha tantes oportunitats".

Mahiara, de 12 anys, fa set mesos que va arribar al Prat. Reconeix que encarar una nova llengua li generava "una mica de por", però que, amb el recolzament de la Judith, l’educadora del taller de català, l’ha anat perdent. "Si m’equivoco, ho torno a intentar", afirma.