Canvi a la Casa Blanca

Biden prepara una ruptura abrupta amb l'Amèrica de Trump

El president electe ultima una bateria d'ordres executives per reconstruir la carcassa regulatòria desmantellada pel republicà

El seu equip de transició aposta per la diversitat racial i treu les dents davant el sistema financer de Wall Street

zentauroepp55854878 files  in this file photo taken on october 8  2020 democrati201113214856

zentauroepp55854878 files in this file photo taken on october 8 2020 democrati201113214856 / BRENDAN SMIALOWSKI

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

L’Amèrica global torna a trucar a les portes del món, així com l’Amèrica més possibilista, convençuda de la seva capacitat per renovar-se cada vegada que el seu model socioeconòmic dona signes d’esgotament. Són alguns dels senyals que està deixant aquest accidentat procés de transició, encara travat pel rebuig de Donald Trump d’acceptar la seva inapel·lable derrota electoral. L’equip del nou president electe prepara una abrupta ruptura amb els últims quatre anys d’aïllament internacional, polítiques internes de tall reaccionari i lideratge desaparegut. Falta veure quines seran les seves costures i els equilibris en la futura Administració, on s’espera una enverinada batalla entre els sectors més moderats i l’esquerra del partit. 

El compte enrere per al desembarcament de Joe Biden a Washington està servint per telegrafiar un canvi accentuat de cicle. El demòcrata amenaça amb una massiva intervenció governamental per treure el país de la crisi, el rellançament dels moribunds sindicats per reconstruir la classe mitjana i una tempesta d’ordres executives per reinstaurar l’edifici regulatori desmantellat pel seu predecessor. Uns plans que oscil·len entre la gosadia del New Deal llançat per Roosevelt durant la Gran Depressió i el pragmatisme encapçalat per Barack Obama durant la Gran Recessió. La diferència aquesta vegada és que Biden partirà des d’una posició molt més precària, sense les folgades majories en el Congrés que van permetre als seus predecessors legislar inicialment al seu aire. 

El demòcrata no tindrà temps ni per adaptar-se al càrrec. El 20 de gener heretarà un país malalt i exhaust per la pandèmia. No és una exageració. Amb més de 150.000 nous contagis diaris, molts hospitals tornen a estar saturats i els experts prediuen fins a 2.000 morts diaris quan el president electe agafi les regnes. Biden és conscient del desastre i prepara un cop de timó. Pretén recórrer a les lleis de guerra per mobilitzar la indústria privada en la fabricació a gran escala d’equips de protecció personal i proves de diagnòstic. Vol reclutar 100.000 joves perquè s’encarreguin del rastreig del virus i ajudin amb els tests. I parla d’imposar l’obligatorietat de les mascaretes, una peça que Trump ha aconseguit estigmatitzar entre els seus milions de seguidors. 

«Gestió matussera»

«El primer que ha de fer és treure’ns d’aquesta pandèmia que Trump ha empitjorat amb la seva gestió matussera, reconstruir l’economia d’una manera que sigui més sostenible i inclusiva, i lidiar amb la divisió i la desigualtat», ha dit el senador Christopher Coons, un dels confidents del demòcrata. Biden té fama de ser un polític sense dents, una peça del vell statu quo, però l’equip que ha armat per posar a punt els seus plans de Govern i agafar les regnes de la seva estructura gegant suggereix que ha entès l’envergadura del moment. Aquest equip té més de 500 noms, la gran majoria amb una dilatada experiència governamental. 

Hi ha allà vells coneguts de la presidència Obama-Biden, diplomàtics defenestrats per les vendettas de Trump o acadèmics de reconegut prestigi. Però hi ha al seu torn un clar propòsit de diversificar l’Administració. Dels 23 membres encarregats de revisar els plans del Pentàgon, 15 són dones. Al Departament d’Estat són 18 de 30, dirigits per una veterana diplomàtica negra. Tampoc li falta tall a la navalla. L’equip encarregat de lidiar amb el sistema financer està encapçalat pels detractors més ferotges de Wall Street a Washington. «Com més gran és el banc, més nerviós està», ha dit Cam Fine, l’expresident d’una patronal de petits bancs independents.

Aquest equip de transició es prepara per governar inicialment a cop de decret perquè hi ha bastantes probabilitats que els republicans mantinguin el control del Senat. En tenen prou amb guanyar un dels dos escons pendents d’una segona volta a Geòrgia. En cas de consumar-se aquest escenari, Biden ni tan sols podrà confirmar els membres del seu Gabinet sense la vènia dels seus rivals. El que fa molt difícil, per exemple, que pugui nomenar Elizabeth Warren com a secretària del Tresor, un dels càrrecs pels quals pugna l’esquerra. «La bona notícia és que ens hem desfet de Trump; la dolenta és que els moderats dominaran el nou Govern», diu en una entrevista Roger Hickey, un veterà activista del sector més progressista del partit. 

Reconstruir el multilateralisme

En l’esfera internacional, Biden amb prou feines necessita el Congrés per mirar de reconstruir el multilateralisme i reclamar el lideratge moral dilapidat pel seu predecessor. El demòcrata ja ha anunciat que tot just prendre possessió tornarà a l’Acord del Clima de París, frenarà la sortida de l’Organització Mundial de la Salut i rellançarà el pacte nuclear amb l’Iran. Bona part del món l’espera amb candeletes, com han evidenciat les presses dels aliats nord-americans per felicitar el nou president electe.     

Notícies relacionades

Però tot serà molt més difícil en política nacional. Biden vol invertir quatre bilions de dòlars de diners públics per estimular l’economia, reconstruir les infraestructures o pilotar la transició cap a les energies renovables. Una missió impossible sense el Congrés.

El que sí que podrà fer amb els seus poders executius és revertir les dotzenes de regulacions mediambientals i sanitàries desmantellades per Trump o redirigir les prioritats de cadascun dels ministeris del seu Govern. Per al primer dia prepara gestos d’enorme càrrega simbòlica: acabarà amb el veto a la immigració des de diversos països musulmans i recuperarà la protecció per als indocumentats que van arribar al país sent uns nens, els anomenats dreamers.