Revés parlamentari a la llei de mercat intern de Boris Johnson

La Cambra dels Lords va rebutjar aquest dilluns contundentment la polèmica legislació amb què Boris Johnson pretén incomplir el Tractat de Sortida de la Unió Europea. Els membres de la Cambra alta, on el Govern conservador no té majoria, van votar per 433 vots davant 165 a favor de l’eliminació d’una clàusula fonamental de la nova llei de mercat intern, que dona als ministres del Govern britànic el poder de revocar unilateralment alguns dels compromisos firmats pel Regne Unit.

Entre els que s’hi mostraven en contra es troba l’exlíder del Partit Conservador Michael Howard, un euroescèptic convençut que va impulsar la sortida de la UE, però desaprova la il·legalitat del pas fet per Johnson. «Vull que l’estat de sobirania independent pel qual vaig votar sigui el d’un país que respecta la llei. Em preocupa que el Govern al qual he donat suport durant tant temps hagi decidit trencar la seva paraula i renegar del tractat que va firmar fa tot just un any», va dir Howard.

Xoc amb Biden

La llei retornarà al desembre a la Cambra dels Comuns i Johnson ha de decidir si cedeix, o reintrodueix les polèmiques clàusules i força la seva aprovació. Si ho fa s’exposa a un enfrontament amb el nou president electe dels Estats Units, Joe Biden, que el mes de setembre passat va condemnar la ruptura d’un tractat internacional i va advertir del risc que l’Acord de Pau de Divendres Sant per a Irlanda del Nord «es converteixi en la víctima del ‘brexit’». Un xoc amb Biden, amb qui Johnson mai s’ha entrevistat, empitjoraria les coses per al Regne Unit, dificultant l’acord de lliure comerç que espera arribar amb els Estats Units. A Irlanda confien que l’elecció de Biden, d’ascendència irlandesa, canviï el rumb de la negociació i obligui el Govern britànic «a aturar-se i pensar», segons el ministre d’Afers Exteriors irlandès, Simon Coveney. 

Johnson s’ha quedat sol després de perdre Donald Trump, el seu principal aliat internacional en el pols del ‘brexit’.  El canvi a Washington ha coincidit amb el moment àlgid de les negociacions entre Londres i Brussel·les, que han entrat en la que hauria de ser la setmana final. La nova ronda va arrencar aquest dilluns a la capital britànica amb la presència del cap negociador de la UE, Michel Barnier, i el seu homòleg britànic, David Frost. Dissabte Johnson havia conversat per telèfon amb la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. «S’han fet alguns avenços, però persisteixen greus divergències», sobretot en el contenciós de les quotes de pesca, va declarar la responsable europea.

Reglamentació mercats financers

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

 El ministre de Finances britànic, Rishi Sunak, va deixar a la Cambra dels Comuns la porta entreoberta al pacte amb els Vint-i-set. «Les converses estan en marxa. És clar que es pot aconseguir un acord, però això requereix que les dues parts es comportin de manera constructiva». Sunak va anunciar que el Regne Unit començarà a treballar «unilateralment» en la reglamentació per als mercats financers després del brexit, cansat d’esperar avenços sobre aquest assumpte per part de la UE. El Tresor britànic publicarà «un document que detallarà la visió britànica, en termes d’equivalències financeres amb els altres països», malgrat «l’absència de claredat per part de la UE sobre aquest assumpte».

L’accés als mercats de la UE pels enormes serveis financers britànics s’ha tractat separadament. Un sector que es queixa de ser el gran oblidat en les negociacions abocades al comerç i la pesca.