Els votants llatins als EUA: el gegant que desperta

Dels prop de 60 milions de llatins que viuen als Estats Units, 32 milions tenen dret a votar en les eleccions del 3 de novembre, gairebé quatre milions més que el 2016. Són el 13,3% de l’electorat, per primera vegada la minoria més gran al cens electoral, per davant dels negres. El 60% d’ells són menors de 33 anys. I el seu paper s’anticipa transcendental com de costum a Florida, però també a Pennsilvània, Arizona, Carolina del Nord, Wisconsin i fins i tot a Texas, estats molt disputats i determinants.

Darrere de l’errònia etiqueta monolítica de «vot llatí» hi ha un ventall immens d’orígens, edats, ideologies, preocupacions o interessos. S’obren bretxes òbvies entre un cubà de Hialeah, un porto-riqueny del Bronx o un mexicà de Santa Fe; entre generacions que van emigrar des dels seus països o les ja nascudes als EUA; entre els políticament més actius i abocats en obtenir força, representació i poder per a una comunitat tan diversa i els més passius. En qualsevol cas, per Joe Biden i Donald Trump, la lluita pels seus vots s’ha fet vital.

L’avantatge de Biden

Segons els sondejos, és el demòcrata que compta amb el suport majoritari, 63% davant el 29% de Trump, segons un sondeig recent del Centre Pew. La seva campanya va ser més lenta que la del republicà en organitzar-se per buscar els votants llatins, però aquest retard s’ha suplert amb una important implicació en la mobilització d’activistes. I els hispans registrats per votar, en un altre sondeig recent de Pew, mostren cada vegada més confiança en Biden per abordar la pandèmia (71%), unir el país (70%) o prendre decisions econòmiques (66%).

Un dels seus principals punts forts està just en missatges i propostes que ressonen especialment en una comunitat que és la que té més percentatge de no assegurats i ha sigut particularment colpejada en el sanitari i l’econòmic pel coronavirus. Els llatins són el 18% de la població, però n’han patit més del 28% dels casos. L’atur  entre ells, que havia caigut a un mínim històric del 3,9%, es va disparar i el mes passat estava en 10,3%. I el cop ha sigut brutal en el cas de les dones. El mes passat, per exemple, les llatines van perdre els seus llocs de treball tres vegades més que les dones blanques i quatre més que les negres. Cap altre grup, independentment del gènere, ha patit un col·lapse igual a nivell laboral.

Els avenços de Trump

A l’hora de mirar les enquestes, no obstant, no convé oblidar una cosa que recorda en una entrevista telefònica el professor de Florida International University Eduardo Gamarra: «L’única òptica que importa és l’estatal». I per això han generat molts titulars els avenços que Trump sembla estar aconseguint, tot i que sigui en dos o tres punts sobre percentatges del 2016.

És una cosa que, segons Benjamin Francis-Fallon, autor de The rise of the latino vote i professor de Western Carolina University, no hauria de sorprendre ni destacar tant. «Posant el focus en Florida i Texas es crea la narrativa que Biden no està anant tan bé, però s’ha de recordar que aquests dos són llocs conservadors i que els cubans tenen una preferència diferent», afegeix. 

Florida

Des que va arribar al Despatx Oval, Trump ha fet la major part de la seva política exterior cap a l’Amèrica Llatina amb la vista posada en Florida i en el vot no només cubà, sinó també de la creixent comunitat veneçolana i nicaragüenca.  I allà ha calat especialment el seu missatge amenaçador sobre el suposat «socialisme» que portarien a la Casa Blanca Biden i Kamala Harris.

És un missatge que té interioritzat María Lourdes Naranjo, cubana de 58 anys que fa uns dies s’enfrontava a crits amb una caravana pro-Biden que va recórrer el carrer Vuit de Miami. «Biden no és socialista però té idees socialistes i a Kamala Harris li agraden les idees de Fidel Castro. El Partit Demòcrata se n’ha anat molt a l’esquerra i ja no és el de fa 10 anys», deia. «Medicina gratis –argumentava–, estudis gratis... El tot gratis és marxista i aquesta pel·lícula ja la vam veure».

Per Gamarra hi ha una «gran paradoxa o, francament, estupidesa», en escoltar missatges com aquests al comtat de Miami-Dade. «El votant cubà és el màxim consumidor de serveis socials», recorda l’expert, i assenyala per exemple que Hialeah, l’epicentre de la comunitat cubana, té «el major nombre de gent per capita inscrita a Obamacare. S’estan disparant a la templa».

Florida és per Trump com un tub d’assaig i des d’allà exporta el seu missatge. I amb ell ha aconseguit connectar amb una part del vot llatí, particularment entre alguns homes, centrats en el terreny financer. Són gent com en Francisco, un emigrant mexicà instal·lat des de fa anys a Tucson (Arizona) que ara condueix un Uber. Casat i pare de tres fills, a ell no li agrada que Trump separés nens de les seves famílies a la frontera. Ell, que va arribar legalment des de Mazatlán fa anys, pensa que «el mur no solucionarà res, perquè es gasten milions en construir-lo i se salta amb una escala de 50 dòlars». Però el seu vot en aquestes eleccions és indubtablement per al republicà. «La dada dura, la matemàtica, no menteix, i Trump ha sigut bo per a nosaltres, deia fa un parell de setmanes. Fins i tot defensava que hagi pagat menys impostos que ell. «No és trampa, és que el sistema és el que és», afegia.

Desinformació

Notícies relacionades

El vot per correu i anticipat es dispara en les eleccions dels EUA

La desinformació contamina les eleccions dels EUA

El que Trump i els republicans estan fent també és mirar d’explotar les tensions històriques entre part de la comunitat llatina i els negres. És el que Francis-Fallon denuncia com «una de les seves actualitzacions del manual de Richard Nixon»: l’intent de crear una divisió entre la «bona minoria» que no protesta, i la suposadament dolenta. «Estan sent molt explícits. No s’estalvien paraules», denuncia.

Aquest missatge divisori no cala en algunes comunitats, com la d’origen mexicà (la majoritària), que té una història de dècades de col·laboració amb la negra en lluita per drets civils i dels treballadors. Però en altres, especialment les que enfonsen les seves arrels en altres països sud-americans, sí que està fent efecte. «A Florida ho hem vist», constata el professor Gamarra, que afegeix: «El Partit Republicà aquí ha aconseguit definir Black Lives Mattercom una cosa comunista i influïda per la màgia negra». És part d’una campanya de desinformació que està sent especialment intensa a l’estat i amb la comunitat llatina. «He vist desinformació, mentides, però mai en aquesta proporció», reflexiona. «Som un país polaritzat, som una comunitat polaritzada», conclou.