La desinformació contamina les eleccions dels EUA

Els analistes alerten que la desinformació s’està movent des dels dos extrems de l’espectre ideològic, però a un nivell més alt en quantitat, força i potencial efectivitat des de la dreta. Al paper clau que juguen les omnipresents xarxes socials, que fan més fàcil que es generin i propaguin la confusió i les pors, s’hi afegeixen el que està exercint el mateix president, Donald Trump, i la perfectament greixada i poderosa màquina mediàtica ultraconservadora, que un estudi recent de Harvard ha assenyalat com a responsable d’un «bucle de retroalimentació de propaganda». I s’està fomentant un missatge cridat a deslegitimar la integritat del procés electoral i, també, les més perilloses teories de la conspiració, especialment les de QAnon.

Pèrdua de confiança

«Estem vivint en el període de desinformació més gran de la història, i els nord-americans ens ho estem fent a nosaltres mateixos», alertava fa poc més de 10 dies davant el Comitè d’Intel·ligència de la Cambra baixa del Congrés Cindy Otis, experta en desinformació i escriptora que abans va treballar per a l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA). «Els americans estan perdent confiança en tot allò que llegeixen i veuen a internet cada dia. Estem desesperats per la informació, però certs grups senten que no poden confiar en les institucions tradicionals en què solien confiar, incloent els mitjans [...]. Com a resultat, els nord-americans estan gravitant cap a idees i fonts més extremes».

«No només el govern dels EUA i les plataformes han abdicat de la seva responsabilitat d’aturar l’amenaça de la desinformació estrangera en els últims quatre anys, ara corre rampant la desinformació nacional», declarava en la mateixa sessió Nina Jankowicz, especialista en l’estudi de la desinformació del Centre Internacional Woodrow Wilson, que alertava que el fenomen està deixant els EUA «vulnerables a la manipulació contínua» i que està posant la seva «democràcia en perill».

Aquella vista estava batejada com a «Desinformació, teories de la conspiració i infodèmia», el terme que va encunyar l’Organització Mundial de la Salut per alertar sobre la propagació d’informació falsa i conspiradora sobre la Covid-19. L’havien organitzat els demòcrates. Els republicans van decidir no participar-hi.

QAnon

Ja el 2016 Trump i la seva campanya, segons s’ha revelat, van utilitzar informació de Cambridge Analytica no només per buscar vots sinó, també, per desincentivar la participació i la tàctica és un dels factors que s’ha assenyalat com a responsable parcial de la caiguda en la participació dels votants negres. Llavors també la campanya del republicà va explotar les subcultures de l’extrema dreta ‘online’, però quatre anys després els greus riscos d’aquesta estratègia s’han exposat amb el creixement imparable de QAnon i les seves múltiples teories conspiradores.

El funcionament de la perillosa màquina l’explicava recentment en un article Renée DiResta, de l’Observatori d’Internet de Stanford, prenent com a exemple com s’ha anat propagant la teoria de QAnon que els demòcrates preparen contra Trump una «revolució de color», el terme amb què els governs autoritaris desacrediten els moviments prodemocràtics com si fossin un treball de la CIA.

Aquesta tesi va aparèixer primer ‘online’, va saltar a un blog i després a un podcast de Steve Bannon i d’allà a FoxNews i al discurs d’alguns dels seus presentadors estrella, amb milions d’espectadors. Després es van encarregar de propagar-ho ‘influencers’ conservadors a Youtube, unes altres figures mediàtiques d’un nou ecosistema de «semimitjans», que en realitat sónpublicacions hiperpartidistes, gent corrent en els seus grups de Facebook...

«Els mitjans i les xarxes socials ja no es distingeixen. Narratives amb conseqüències emergeixen de baix a dalt i al revés i van rebotant entre diferents canals», escrivia DiResta a ‘The Atlantic’. «La influència ara és funció de la capacitat bruta de moure la informació entre canals de televisió i xarxes socials i en diferents faccions d’internet i, segons aquests paràmetres, QAnon és tremendament efectiu», deia l’experta. Ella, com molts altres analistes, ha arribat a la conclusió que els moviments de les plataformes tecnològiques contra la desinformació en general i contra el moviment en particular han arribat «massa tard». I, com una metàstasi, s’ha anat estenent a comunitats diferents, incloent des de milícies fins a defensors d’armes o els antivacunes de la pandèmia.

El preocupant cas dels llatins

Dins de l’ampli fenomen de la desinformació està provocant particular alerta el cas específic dels llatins, 32 milions de potencials votants en els comicis del 3 de novembre. Sobretot a Florida però també en altres estats on el seu vot és fonamental, com Arizona, estan sent la diana d’una campanya brutal de desinformació. Un dels elements centrals d’aquesta campanya és estendre la idea que una potencial victòria de Joe Biden i els demòcrates representaria l’arribada del «socialisme» als EUA, però n’hi ha d’altres, com els provats intents d’enfrontar la comunitat hispana amb la negra.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Les notícies falses i teories conspiradores s’estenen per diaris, ràdios, televisions, xarxes socials... Però un factor que agreuja el problema és que la llatina és la comunitat on és més arrelat que en qualsevol altra dels EUA l’ús de WhatsApp, propietat de Facebook. El sistema d’encriptació per a grups amb menys de 250 persones fa pràcticament impossible determinar l’origen dels missatges. I el fet que els missatges, tot i que siguin falsos, provinguin d’amics, familiars o coneguts dispara la seva credibilitat.

Diversos mitjans, incloent-hi llatins, han posat en marxa iniciatives per mirar de frenar la propagació de desinformació. Els representants demòcrates Joaquín Castro i Debbie Mucarsel-Powell van escriure l’FBI demanant que s’obrís una investigació sobre el cas concret al sud de Florida, però mai van obtenir resposta. I als carrers de Miami no és estrany topar amb gent com el Dan, el nom que va donar un peruà que fa uns dies s’enfrontava amb una caravana pro-Biden al carrer Vuit, que clamava als quatre vents que el candidat demòcrata és un «pederasta». Quan se li preguntava quina base tenia per a una acusació tan greu i no provada responia: «Busca-ho a Google, i això que Google és d’esquerres».