¿Podem fiar-nos aquesta vegada de les enquestes als EUA?

De tots els nord-americans que es van aixecar fa quatre anys atordits com si un tornado acabés de polvoritzar el seu món, pocs van esmorzar tan malament com els principals enquestadors del país. El seu va ser un fracàs colossal: pràcticament cap va predir el triomf de Donald Trump. Abans que comencés el recompte, Nate Cohn li donava al ‘The New York Times’ un 85% de probabilitats de victòria a Hillary Clinton, mentre que Nate Silver les va situar des de l’influent portal ‘FiveThirtyEight’ en el 71%. Aquesta vegada les prediccions no són gaire diferents. Silver atorga a Joe Biden una probabilitat de conquistar la Casa Blanca del 88%, mentrestant ‘Real Clear Politics’ la rebaixa al 64%. La pregunta, per tant, és òbvia: ¿ens hem de creure en aquesta ocasió les prediccions?

Charles Franklin és un dels enquestadors més respectats del país, director dels sondejos que realitza la Facultat de Dret de la Universitat de Marquette, a Wisconsin. I abans de començar vol fer un aclariment important: els enquestadors van encertar el 2016 al predir que Clinton obtindria més vots a tot el país (vot popular), però es van equivocar a l’anticipar la seva derrota al col·legi electoral, la suma dels sufragis assignats a cada estat en funció de la seva població. Per guanyar les eleccions cal arribar als 270 vots electorals. «És un matís important perquè molts van dir que la demoscòpia ja no és de confiança, però aquests resultats ho matisen», diu en una entrevista telefònica.

Els errors –«grans errors», admet– es van concentrar en tres estats: Pennsilvània, Michigan i Wisconsin. Només una de les 130 enquestes realitzades en tots aquests estats situava Trump per davant, però va ser setmanes abans dels comicis. «El principal problema va ser que la majoria dels sondejos no van tenir en compte el nivell educatiu dels enquestats», afirma el professor. O el que és el mateix, les seves mostres van incloure més votants amb formació universitària dels que hi ha en el conjunt de la societat. Principalment, perquè solen ser més proclius a contestar als sondejos. Un desequilibri que va impedir calibrar amb encert les preferències dels votants blancs sense educació superior, «que han basculat cap al Partit Republicà en l’última dècada». Particularment en el 2016, quan es van convertir en el nucli dur del trumpisme. 

Corregir errors

Franklin hi afegeix dos factors més: tant els indecisos com aquells que odiaven els dos candidats es van decantar majoritàriament per Trump en l’últim moment. Des d’aleshores molts enquestadors han canviat els seus models per corregir els errors, tot i que com adverteix el professor de Marquette les enquestes continuen sense ser infal·libles. «Aquesta vegada hi ha motius per pensar que no hi haurà un canvi tan dramàtic al final. Principalment perquè Trump porta quatre anys com a president i la gent ha tingut temps per determinar si l’estima o l’odia». En aquests moments Biden porta un avantatge de set punts en la mitjana de les enquestes nacionals de ‘Real Clear Politics’. I també va per davant en la majoria d’estats frontissa per marges més estrets. Trump només lidera a Ohio i Florida, en tots dos, per menys de l’1%. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El president està perdent recolzaments entre diversos grups que van ser fonamentals fa quatre anys: els majors de 60 anys, les dones blanques sense formació universitària i els homes blancs amb educació superior, segons Franklin. Les seves dades surten de les enquestes de Marquette a Wisconsin, però són similars a les dels sondejos nacionals. Les preferències dels hispans  i els negres, majoritàriament demòcrates, no han variat gaire des del 2016. 

La pregunta final passa per saber què passarà si es consuma l’augment significatiu de la participació, com prediuen els experts d’acord amb l’explosió del vot anticipat. «Històricament l’augment de la participació ha beneficiat els demòcrates, però aquest any no està clar», diu Franklin. «Els treballadors sense formació universitària no solen votar gaire, de manera que és possible que si es mobilitzen en aquests comicis l’augment de la seva participació beneficiï Trump».