23 nov 2020

Anar al contingut

Eleccions als EUA

El vot negre indignat decidirà la sort de Joe Biden

El grau de participació dels afroamericans podria determinar si el demòcrata guanya la presidència

El gran desafiament del seu partit rau a mobilitzar els joves negres, que se senten expulsats pel sistema

Ricardo Mir de Francia

El vot negre indignat decidirà la sort de Joe Biden

L’església porta tancada des del març i a dins hi fa un fred inclement. Les finestres del gimnàs estan trencades. Hi ha taques d’aigua al refectori i un desordre bíblic a l’altar. El que no hi ha és rastre dels paletes, que haurien d’haver arreglat les goteres de la teulada abans que els feligresos tornin avui a missa després de set mesos de serveis virtuals. El reverend Gregory Lewis rondina, però no pensa claudicar. Quan s’acabi la missa, acompanyarà la seva parròquia a votar per anticipat, una de les moltes iniciatives que ha emprès per mirar de mobilitzar l’electorat negre de Milwaukee en aquestes presidencials. «No podem esperar que aparegui un cavall blanc per salvar-nos. Només canviaran les coses si formem un bloc electoral fort perquè la nostra veu s’escolti», diu aquest rector de 62 anys.

El reverend Gregory Lewis lidera ‘Souls to the Polls’, una coalició de líders religiosos que mira de mobilitzar l’electorat negre. / ricardo mir de francia

La seva comunitat està «malalta». No només d’un Covid-19 que va estar a punt de matar-lo al març, com ha fet de forma desproporcionada amb milers d’afroamericans, sinó d’altres patologies més mundanes com la pobresa, la violència, les drogues o la falta d’oportunitats. Un diagnòstic extrapolable a altres ciutats amb abundant població negra, des de Chicago a Baltimore passant per Detroit o Memphis. Ningú dubta que aquesta minoria tornarà a votar demòcrata de forma aclaparadora, però del percentatge final podria dependre la victòria de Joe Biden. Fa quatre anys la seva participació va caure set punts a tot el país respecte al 2012, la primera vegada que passava en dues dècades.

Victòria de Trump a Wisconsin

El resultat ja el coneixen. En un estat decisiu com Wisconsin, la caiguda de la participació es va concentrar a Milwaukee, la seva principal metròpolis, on es van emetre 40.000 sufragis demòcrates menys. Una xifra amb què en va tenir prou Donald Trump per guanyar l’estat per 23.000 vots i tenyir-lo del vermell republicà per primera vegada des de 1984. Aquest escenari ocupa ara els esforços d’activistes demòcrates com el reverend Lewis, que lidera Souls to the Polls, una coalició de líders religiosos dedicada a portar els seus fins a les urnes. «El nostre principal desafiament és convèncer els joves perquè votin. No creuen en el sistema i se senten expulsats per aquesta societat en què el racisme segueix molt viu», diu mentre el seu telèfon sona sense parar. «No tenen feina, no poden comprar una casa, l’educació els ha fallat i amb prou feines poden posar un plat a la taula. Només els preocupa sobreviure», afegeix.

No és una exageració. Milwaukee és la ciutat més segregada dels Estats Units i la pitjor de les seves metròpolis per ser negre, segons diversos estudis. Més del 70% dels joves estudien en escoles tan hipersegregades com a finals dels anys seixanta; gairebé la meitat dels nens són pobres i un dels seus barris empresona més homes negres que qualsevol altre lloc del país. Fa tres lustres que Muhibb Dyer lluita contra el descoratjament. Després que el seu fillol de 16 anys fos tirotejat al carrer, va posar en marxa la campanya No moriré jove per mirar de frenar la violència armada que impera als barris més pobres i segregats de Milwaukee. 

Un cartell de la candidatura Biden-Harris al barri 53.206 de Milwaukee. / RICARDO MIR DE FRANCIA

Disturbis racials

«Les generacions més grans continuen honrant els sacrificis que van haver de fer els nostres avantpassats per conquistar el dret al vot, però amb els joves és diferent», explica Dyer en un petit mercat amb negocis de propietat negra. S’aixeca literalment sobre les cendres d’un banc que va cremar durant els disturbis del 2016, quan part de la ciutat es va aixecar per protestar per la mort d’un jove negre de vint anys tirotejat per la policia. Es deia Sylville Smith, un altre màrtir més per aquest panteó desbordat que ha afegit recentment noms com Breonna TaylorGeorge Floyd o Jacob Blake, ferit greument a només uns quilòmetres de Milwaukee.

Les protestes dels últims mesos contra la brutalitat policial i el racisme reflecteixen la indignació que recorre l’Amèrica negra i, tot i que han donat peu a una nova generació de líders pels drets civils, no han acabat d’atraure les masses de desheretats com els que poblen aquests barris. «Entre els menors de 35 anys, molts creuen que els dos candidats són dues cares de la mateixa moneda. Si bé pensen que Trump és racista i tòxic per al país, no tenen confiança en Biden perquè el veuen com un avi blanc que als anys noranta va ajudar perquè molts negres acabessin a la presó», diu Dyer al·ludint al recolzament de Biden a les polítiques d’empresonament massiu de Bill Clinton. Un suport del que s’ha penedit i que no li va passar massa factura en les primàries, en què van ser els afroamericans els que van rescatar la seva moribunda candidatura.

Farts de la situació

Les primeres dades sobre el vot anticipat i per correu suggereixen un augment de la seva participació i omplien les cues de diversos col·legis electorals de Wisconsin aquesta setmana. Tot i que no és més que vot anticipat. «Jo no sé si dir-ne entusiasme, més aviat en diria frustració. La nostra gent està fastiguejada amb la situació a Milwaukee i a tot el país. La pandèmia no ha fet altra cosa que empitjorar-ho. Les coses han de canviar», afirma Lena Taylor, senadora estatal demòcrata. Taylor reparteix caixes de menjar al barri que més negres empresona del país, conegut pel seu codi postal, el 53.206. Dirigeix el trànsit i dona instruccions com una més. I com molts altres creu que el seu partit ha donat el vot negre per descomptat durant massa temps, sense que després res canviés substancialment. Ni tan sols amb Barack Obama

La senadora estatal Lena Taylor dirigeix el trànsit prop d’un repartiment de menjar al carrer davant la mirada de l’activista Muhibb Dyer. / ricardo mir de francia

Però aquesta vegada està una mica més esperançada. «Mai he vist una candidatura que hagi posat la injustícia contra els negres en el centre de la seva campanya. Aquesta és la primera vegada que passa des de Jesse Jackson. Pot ser que al final tot quedi en paraules, però mai havia vist un pla tan ambiciós».

Un grup de voluntaris reparteixen caixes de menjar al barri dels EUA que més homes negres empresona.

RICARDO MIR DE FRANCIA

A uns metres, Jajuan Snipes passa l’estona al porxo de casa seva. Té 19 anys i treballa en una companyia de seguretat. Però no té gaires ganes de parlar. Està de dol. La vigília van matar un dels seus amics de l’escola en un tiroteig. Snipes diu que anirà a votar, tot i que ni tan sols sap com es diu el candidat demòcrata: «Només sé que votaré contra Trump. Alguna cosa ha de canviar a la meva comunitat. Hi ha massa violència».

En aquests moments, Biden va per davant a Wisconsin per 4,6 punts percentuals, segons la mitjana de les enquestes de Real Clear Politics.

«Què collons heu de perdre»

Fa quatre anys Donald Trump va presentar una disjuntiva a l’electorat afroamericà. «Viviu en la pobresa, les vostres escoles no són bones, no teniu feina i el 58% dels vostres joves estan aturats. ¿Què collons heu de perdre? va dir en un suburbi blanc de Michigan. 

La seva oferta de brotxa grossa no va tenir gaire èxit, però en aquesta campanya ho ha tornat a intentar amb molta més insistència, donant un notable protagonisme als negres en la convenció republicana o recordant-los que abans de la pandèmia l’atur afroamericà va arribar a mínims històrics. Amb la seva hiperbòlica barra habitual Trump ha arribat a dir que ha sigut el millor president per als negres de la història, «potser amb l’excepció de Lincoln» i tot i que gairebé ningú li compra no es descarta que pugui esgarrapar alguns vots, particularment entre els homes afroamericans.