últim cara a cara presidencial

Trump i Biden xoquen en un debat net i sense un guanyador clar

El president desplega la seva versió més mesurada per mirar de frenar la sagnia de vots a les enquestes

El candidat demòcrata manté la seva condició de favorit després de defensar-se amb solvència a 12 dies de les eleccions

trump-debate-espaol / periodico

5
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

A tan sols 12 dies de les eleccions presidencials als Estats Units, Donald Trump va afrontar dijous a la nit (matinada de divendres a Espanya) la que podria haver sigut la seva última oportunitat per alterar el curs d’una contesa que se li ha posat molt costa amunt, i ho va fer amb una actitud radicalment diferent que va exhibir en el primer debat amb Joe Biden. El president va desplegar la seva versió més mesurada i respectuosa amb les regles del joc per mirar de frenar la sagnia de vots que amenacen de convertir-la en una anomalia històrica d’un sol mandat. És molt qüestionable, no obstant, que ho aconseguís perquè es va trobar amb un Biden molt sòlid, que mai va perdre els nervis i va saber contraatacar amb encert per mantenir el seu estatus de favorit en aquesta recta final de la campanya. 

La bona notícia és que el país va poder finalment veure un intercanvi d’idees civilitzat entre dos candidats que venen visions antagòniques per al país. El nacionalisme reaccionari de Trump davant el possibilisme progressista de Biden. Una proesa que han d’agrair a la Comissió Electoral, que va optar per silenciar a estones els micròfons per impedir les interrupcions constants que van marcar el primer debat. Des del primer minut, no obstant, va quedar clar que el president no pretenia repetir aquella caòtica baralla a ganivetades, criticada fins i tot pels seus correligionaris i castigada en els sondejos. I tots dos van saber aparcar el rancor visceral que ha marcat la campanya per atacar-se amb relativa educació i desplegar els seus arguments.

trump-debate-1 / periodico

Actitud davant la pandèmia

Al parlar de la pandèmia, va quedar clar que el republicà continua apostant per una fugida cap endavant que prioritza l’economia sobre la salut i ven una mena de desaparició màgica del virus. «L’estem deixant enrere. Això se n’anirà aviat», va dir Trump malgrat que els casos creixen en gairebé 40 estats i la corba ascendeix inexorablement des de mitjans de setembre. Aquesta actitud ressona amb força en una part important del país, més preocupat per pagar les factures que pels riscos d’un virus que veuen com una loteria.

Biden va mirar de contrarestar-la defensant les inversions per garantir que tant els negocis com les escoles poden reobrir amb seguretat. «Jo li tancaré les portes al virus, no al país», va dir el demòcrata, que va tornar a acusar el president d’eludir la seva responsabilitat davant la pandèmia i els més de 220.000 morts que ha deixat fins ara. «Qualsevol que sigui responsable de tantes morts no hauria de continuar sent president dels EUA». Jo acabaré amb això, m’asseguraré que tenim un pla», va sentenciar Biden.

El més paradoxal de Trump en aquesta campanya és que continua comportant-se més com si fos l’aspirant a la Casa Blanca que el líder que ha dirigit les destinacions del país en els últims quatre anys. Aquest dijous, novament va ser incapaç d’articular els seus plans per a un segon mandat i es va esforçar a presentar el seu rival com un polític vacu i corrupte. «És tot paraules, res d’acció», va repetir durant el debat celebrat a Nashville (Tennessee).

Negocis dels Biden

Com està fent els últims dies també va mirar d’acusar el demòcrata de tràfic d’influències pels negocis del seu fill Hunter a Ucraïna o la Xina. Els recents correus publicats pel diari ‘New York Post’ li han donat nova artilleria. «Són com un aspirador», va dir referint-se a la família Biden, que acusa d’haver-se enriquit il·lícitament.  Però el demòcrata venia amb la situació preparada i li va respondre qüestionant la credibilitat de Rudy Giuliani, l’advocat personal de Trump que va entregar al ‘Post’ els correus suposadament comprometedors. «Està sent utilitzat com un peó de Rússia», va dir abans de recordar que, segons mig centenar d’ex alts càrrecs de la seguretat, tot fa olor de muntatge d’algun servei d’espionatge estranger.

A la fi el demòcrata va acabar sortint bastant indemne d’una controvèrsia que Trump esperava que es convertís en la seva sorpresa de l’octubre, una cosa que no ha aconseguit perquè l’‘escàndol’ no ha passat el filtre dels grans diaris nord-americans. «No he agafat ni un sol penic de fonts estrangeres en tota la meva vida», va dir per mirar de tancar el cas.

Defensa dels treballadors

Al llarg de la nit el vicepresident de Barack Obama va recórrer als somriures decantats i els gestos ostentosos per desactivar les andanades més gruixudes de Trump. Un president que va arribar a descriure’l com més esquerrà que Bernie Sanders o a dir d’ell mateix que és un gran defensor del medi ambient. Biden va ser molt més convincent a l’hora d’erigir-se en el defensor dels treballadors. Va defensar plans d’estímul multimilionaris per sortir de la recessió, va advocar per augmentar el salari mínim i es va burlar de l’obsessió del republicà amb les borses.

Notícies relacionades

Un dels seus grans moments va arribar arran dels nens immigrants separats a la frontera per les polítiques de tolerància zero de l’Administració. Més de mig miler encara no han pogut trobar els seus pares. «¿Qui va construir les gàbies?», li va dir el president mirant de desviar l’atenció. Biden  li va respondre amb passió, acusant Trump d’haver violat els principis més bàsics dels EUA per convertir el país en la «riota» del món. «És criminal, totalment criminal».

Tot i que la nit va tenir els seus moments tensos i prou afirmacions falses per trencar un detector de mentides, el debat va resultar molt més substancial i edificant que el primer. A la fi, no obstant, impera la sensació que els esforços de Trump per reconduir la seva campanya arriben massa tard. Més de 45 milions de nord-americans ja han votat per endavant. I els indecisos escassegen. Fet que no treu que el president mantingui encara les seves opcions de reelecció perquè l’avantatge de Biden en els estats decisius és mínim. Tant que en alguns casos està dins del marge d’error de les enquestes.