Milers d'argentins protesten als carrers contra la quarantena i el Govern

L’Argentina va tenir aquest dilluns 318 noves morts i 9.524 contagis per Covid-19. Els casos positius ascendeixen a 903.730, mentre que les defuncions arriben a 24.186. Malgrat l’expansió de la pandèmia, especialment en algunes províncies més vulnerables, l’oposició va organitzar manifestacions en els principals centres urbans del país en contra de la quarantena, que gairebé no es compleix a causa de les constants crides a desobeir-la. Els manifestants també van rebutjar als seus automòbils i a peu el Govern del president Alberto Fernández.

«Estem molt contents d’haver vist tanta gent amb banderes argentines, que defensa la justícia, que vol defensar el seu comerç, que vol que l’Argentina sigui un país de progrés i mobilitat social, totes les banderes representen la llibertat i la república», va dir l’exministra de Seguretat de l’anterior Govern de dretes (2015-19), Patricia Bullrich, una de les principals organitzadores de la jornada.

La «baixada de bandera», com s’anomenen les protestes que els partits de dreta van començar a realitzar en cada festivitat pàtria o dia no feiner, com ha sigut el 12 d’octubre, va tenir a més com un dels seus objectius la casa de la vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner, a la ciutat de Buenos Aires. Simpatitzants de l’exmandatària també es van fer presents als voltants de l’immoble, però per a donar-li ànims. «Negres de merda, aneu a treballar», li van cridar els seus adversaris polítics.

«Dissentir amb un Govern és part de la democràcia. Mobilitzar-se, fins i tot amb el risc que implica en una pandèmia, també. Però promoure una convocatòria a una protesta al domicili d’una persona només fomenta l’esquerda i fa malbé aquesta convivència democràtica», va assenyalar Fernández en el seu perfil de Twitter. El mateix Fernández va ser testimoni com a prop de la residència oficial del cap d’Estat, a la localitat de Buenos Aires de Olivos, va tenir lloc un enfrontament entre seguidors i opositors del peronisme, en el poder.

Disentir con un gobierno es parte de la democracia. Movilizarse, aun con el riesgo que implica en una pandemia, también.

Pero promover una convocatoria a una protesta en el domicilio de una persona solo fomenta la grieta y daña esa convivencia democrática.#ArgentinaUnida

— Alberto Fernández (@alferdez) 12 de octubre de 2020

La reaparició de Macri

L’expresident Mauricio Macri va aprofitar les circumstàncies de la protesta per reprendre més activament la seva activitat política. Primer, va fer una crida des de les xarxes socials a participar de les marxes. A la nit es va fer present als estudis del senyal televisiu TN per assegurar que «aquesta quarantena ha de parar, confiar en els nostres metges, en la nostra societat perquè l’argentí és responsable». Des del Govern li van recordar immediatament que sota la seva administració el Ministeri de Salut va ser rebaixat a la condició de secretaria de Salut sense pressupost i que els mesos de confinament han servit per triplicar els llits de cures intensives, la utilització dels quals arriba en l’actualitat a gairebé el 70%.

Notícies relacionades

L'Argentina té un nou rècord de morts per Covid-19 i supera Rússia en quantitat de decessos

Llarga vida a l’OTAN

Macri va assegurar que és Cristina Kirchner i no Alberto Fernández «qui condueix el Govern». El magnat va qualificar de «molt nocius» els mesos de gestió peronista.  «Tots teníem l’esperança que el kirchnerisme tornés havent après alguna cosa, però quan va començar a augmentar impostos, a no respectar la propietat privada, a prendre regulacions de tot tipus, a l’atac del sistema institucional, això va destruir la credibilitat», va afegir.

"La vicepresidenta tiene una agenda propia, con sus problemas, busca bloquear, dominar y someter a la Justicia. Está intentando eso con ferocidad y la gente en la calle pide que los jueces se mantengan firmes, dignos, defendiendo la ley y la independencia"

— Mauricio Macri (@mauriciomacri) 13 de octubre de 2020

La resposta del peronisme

El peronisme analitza la possibilitat de respondre el 17 d’octubre, el dia de la «lleialtat» al fundador del moviment, l’extint Juan Domingo Perón, amb una massiva concentració en defensa dels Fernández o amb una «marxa virtual» a través d’una aplicació telefònica. «El peronisme no està adormit, un no s’ha d’equivocar. Que el peronisme tingui una relació directa amb l’ètica de la cura, no implica que estigui a la rereguarda. Nosaltres treballem per cuidar la vida de la nostra gent, no estem temorosos. L’agenda de la societat, el peronisme la tradueix en fets», va dir el cap de ministres, Santiago Cafiero. No obstant, va considerar que «cal convocar per lluitar contra aquesta pandèmia i hem de ser taxatius davant el discurs de l’odi. A l’odi no se’l combat amb odi, perquè així generem violència, i nosaltres no fem això. A l’odi se’l combat amb esperança, democràcia, debat, escoltar-nos», va emfatitzar Cafiero.