eleccions al país andí

La justícia boliviana va descartar proscriure el partit d'Evo Morales en les eleccions

El Moviment al Socialisme (MAS) va primer en les enquestes, però només un miracle polític li permetria imposar-se en el primer torn, el 18 d'octubre

L'expresident Carlos Mesa pretén reunir en un segon torn tots els vots necessaris per impedir el retorn al poder del partit de Morales

evo-morales

evo-morales / CLAUDIO CRUZ (AFP)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

El Govern de facto bolivià va tenir aquest dilluns dues ensopegades polítiques i judicials. D’un costat, la Fiscalia va descartar imputar l’expresident Evo Morales per sedició per considerar-la inviable. Alhora, la Sala Constitucional de La Paz va ratificar la personalitat jurídica del Moviment al Socialisme (MAS), el partit de Morales el candidat del qual, Luis Arce, va primer a les enquestes de cara a les eleccions presidencials del 18 d’octubre. «El que menys esperava és que aquest Tribunal es posi de costat dels delinqüents, tirans i violadors de la llei», es va queixar la senadora de dretes Carmen Eva Gonzalez, després del dictamen que va ser celebrat als voltants del tribunal per simpatitzants del MAS. 

D’acord amb els últims sondejos, Arce obtindria el 30% dels sufragis. Des del seu exili argentí, Morales va estimar que si una part de la comunitat boliviana establerta en aquest país veí participa de la contesa i vota pel seu exministre d’Economia, el partit que va governar entre el 2006 i el 2019 podria tornar al poder. «Vostès, germans poden definir el futur de Bolívia», va dir l’exdirigent cocaler. Per imposar-se en un primer torn, es necessiten almenys un 40% dels vots i un avantatge mínim de deu punts a l’aspirant escorta.

La por de Morales

La recent enquesta de la firma CiesMori va donar compte no obstant que l’expresident Carlos Mesa (centre) ha passat del 17% a 24% en la intenció de vot, mentre que l’ultradretà Luis Fernando Camacho, un dels líders de les protestes que el novembre passat van derivar en el cop d’Estat contra Morales, va pujar de 6% a 12%. Si es fes una segona volta, el 19 de novembre, Mesa hauria de reunir darrere seu tot el rebuig que provoca un retorn del MAS a la presidència. Els analistes estimen que la «por de Morales» acabaria per beneficiar-lo.

Segons el diari ‘Página Siete’, Mesa va ser el clar guanyador del primer debat televisiu entre els candidats. «El 18 d’octubre hi ha només dues dues opcions: ‘MÁS’ frau i corrupció; o una candidatura amb propostes clares», va dir aquest dilluns, confiat a rebre el suport del dispers arc polític conservador que garantiria la seva victòria.

Amenaça del Govern

Notícies relacionades

  En aquest context, el ministre de Govern, Arturo Murillo, que expressa l’ala més dura del Govern de facto, va anunciar la compra d’armament per a la Policia i l’Exèrcit amb l’al·legat propòsit de «defensar la democràcia». Murillo va justificar les adquisicions en to d’amenaça contra el MAS. «La nostra Policia s’està armant per a qualsevol conflicte. Nosaltres no permetrem que la democràcia entri en joc; la democràcia se la respectarà al preu que hagi de ser» davant «narcotraficants, cocalers, delinqüents i pedòfils».

Divendres passat la presidenta provisional, Jeanine Añez, va dir que el seu Govern respectarà els resultats de les pròximes eleccions generals. «Si els violents ens provoquen, com van provocar al novembre o a l’agost, hi haurà conseqüències», va advertir en al·lusió al MAS. «Aquells dies de violència en què manejaven totes les institucions van quedar enrere». L’admonició va arribar després que el dirigent cocaler i candidat a senador Andrónico Rodríguez i el dirigent miner Orlando Gutiérrez, auguressin protestes si es busca frenar el triomf del MAS. «El poble bolivià als carrers recuperarà el poder», va dir Rodríguez en el marc d’un acte proselitista a la regió andina d’Oruro. Arce està convençut que no hi haurà una segona volta. També va mostrar el seu temor d’irregularitats el dia de la votació.