Ajuda humanitària
L'OMS investiga abusos sexuals comesos pel seu personal a la República Democràtica del Congo
Un informe revela que mig centenar de dones van ser obligades a mantenir relacions sota amenaces
zentauroepp53882899 bola congo200930100319 /
Sexe a canvi de feina. O acomiadament en el cas de no accedir-hi. És un exemple de com funcionaven treballadors de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb els autòctons de la República Democràtica del Congo en el marc de l’última crisi d’Ebola del 2018. Un informe elaborat per The New Humanitarian –agència de notícies especialitzada en informació humanitària– ha destapat l’escàndol al constatar que mig centenar de dones van patir abusos sexuals comesos, presumptament, per personal desplaçat al país en tasca humanitària. Diverses dones van quedar embarassades.
L’OMS, lluny de negar les acusacions, ha anunciat una investigació «enèrgica» contra aquelles persones que, presumptament, després d’identificar-se com a part d’aquesta oficina, van cometre abusos sexuals durant el seu desplegament el 2018 en plena crisi sanitària. «Les accions presumptament perpetrades per persones que s’identifiquen com a treballadores per a l’OMS són inacceptables i seran investigades enèrgicament», ha confirmat l’organisme de les Nacions Unides a través d’un comunicat.
«La traïció de persones a les comunitats a les quals servim és reprovable. No tolerem tal comportament en el nostre personal, contractistes o socis», continua el comunicat, que anuncia que qualsevol persona involucrada haurà de retre comptes i enfrontar-se a greus conseqüències, «incloent-hi l’acomiadament immediat».
No és la primera vegada que el personal humanitari es veu immers en escàndols sexuals comesos contra persones vulnerables per la situació d’extrema necessitat i desemparament en què es troben. Un dels casos més esborronadors va ser el dels abusos comesos per cascos blaus de les Nacions Unides contra dones haitianes enviats arran del devastador terratrèmol que va assolar el país el 2010. En el mateix context, l’oenagé Oxfam Internacional va acabar admetent comportaments similars d’un grup de cooperants expatriats a l’illa caribenya.
En el cas de la República Centreafricana, més d’un centenar de dones van acusar als cascos blaus de l’ONU de Burundi i el Gabon de violació, agresió sexual i explotació en el marc del seu desplaçament el país el 2016.
Mig centenar de víctimes
La investigació publicada assenyala que més de 50 dones haurien sigut sotmeses a abusos i explotació sexual per part de presumptes funcionaris i treballadors d’aquesta oficina de les Nacions Unides, així com d’altres organitzacions no governamentals.
«La majoria de les dones van dir que nombrosos homes els havien fet proposicions, les havien obligat a tenir relacions sexuals a canvi d’una feina o havien rescindit els seus contractes quan s’hi van negar», ha assenyalat l’estudi, que explica com almenys dues dones s’haurien quedat embarassades com a resultat d’aquests abusos. «Algunes dones eren cuineres, netejadores i treballadores amb contractes a curt termini, que guanyaven entre 50 i 100 dòlars al mes, més del doble del salari normal al país», explica l’informe.
L’OMS es va desplaçar fins a l’est de la República Democràtica del Congo per fer front entre l’agost del 2018 i finals de juny de 2020 el que va ser considerat com segon brot d’Ebola més gran del món. Durant aquell temps, 3.481 persones van contraure la malaltia i 2.299 van morir.
Desè brot d’Ebola
Es va tractar del desè brot d’Ebola al país africà i va ser particularment més difícil de controlar, no ja només per la seva extensió, sinó també per les dificultats afegides que comportava fer-ho enmig dels combats entre diversos grups rebels i el Govern. Les autoritats congoleses van declarar el 25 de juny el final de la desena epidèmia, que va assolar tres províncies del nord-est del país (Kivu del Nord, Kivu del Sud i Ituri) des de l’1 d’agost del 2018, amb un balanç de 3.463 casos, 2.280 de morts i 1.171 supervivents, segons les últimes xifres emeses per l’OMS.
Notícies relacionadesAquesta epidèmia és la pitjor de la història de la RDC i la segona més greu del món, després de la que va assolar l’Àfrica occidental del 2014 al 2016, en la qual van morir 11.300 persones i hi va have rmés de 28.500 casos, tot i que aquestes xifres –segons l’OMS– podrien ser més altes.
La malaltia de l’Ebola, descoberta a la República Democràtica del Congo el 1976 –llavors Zaire–, es transmet per contacte directe amb la sang i fluids corporals de persones o animals infectats. Aquesta febre causa hemorràgies greus i pot arribar a una taxa de mortalitat del 90 %. Els seus primers símptomes són febre sobtada i alta, debilitat intensa, i dolor muscular, de cap i de coll, a més de vòmits.
