Alemanya s'acomiada de l'austeritat per combatre els efectes de la pandèmia

Alemanya assumirà més de 300.000 milions de nou deute públic entre el 2020 i el 2021. Així ho va anunciar aquest dimecres el ministre federal de Finances, el socialdemòcrata Olaf Scholz, en la presentació dels pressupostos per a aquest i els pròxims quatre anys. L’anunci és l’adeu oficial de Berlín a la seva fins fa pocs mesos innegociable austeritat, que va permetre la contenció de despesa pública i la reducció de deute acumulat per sota del 60% del PIB abans de l’inici de la pandèmia.

Aquesta austeritat militant també ha provocat, no obstant, una falta alarmant d’inversions en infraestructures, com ara autopistes, vies fèrries, escoles públiques o l’ampliació de l’ús de banda ampla d’internet a tot el país.

«Són molts diners i els necessitem per estabilitzar la conjuntura. Però el que fem és just el correcte», ha dit Scholz en la roda de premsa de presentació dels pressupostos. «Actuem amb decisió tot i que costi molts diners. No fer res seria molt més car per al país», va dir el candidat dels socialdemòcrates a la cancelleria en les eleccions federals de l’any vinent.

Scholz va anunciar la prolongació de programes d’ajuts a empreses i autònoms, així com dels programes de reducció de jornada que han contingut fins ara l’augment de l’atur malgrat el fre de l’activitat econòmica. El Govern federal vol aprofitar la seva nova política expansiva de despesa pública per invertir en infraestructures i en sanitat. Berlín també preveu un augment dels ingressos fiscals fins al 2024.

Fre del deute

L’impacte econòmic de les restriccions per frenar el coronavirus és l’única raó que ha portat la Gran Coalició de democristians i socialdemòcrates a acomiadar-se del fre al deute públic ancorat des del 2011 en la constitució de la República Federal. El Bundestag (el Parlament federal) ara ha d’aprovar aquest aixecament excepcional del mecanisme constitucional introduït enmig de l’última gran crisi financera global de fa una dècada. L’objectiu oficial és tornar a activar aquest «fre del deute» (que permet demanar nous crèdits però només fins al 0,35% del PIB del país) a partir del 2022.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Malgrat els actuals temps d’excepció, el final de l’austeritat pressupostària no agrada a tots els partits. Els ecoliberals d’Els Verds critiquen que el Govern federal no destini prou recursos per canviar la matriu energètica del país ni per combatre el canvi climàtic. Els liberalconservadores de l’FDP, un partit que aposta per un estat al més petit possible, acusa Scholz d’haver perdut el control sobre els pressupostos i adverteixen que la quarta economia més gran del planeta no es pot finançar durant gaire temps per mitjà de deute.

«Deute» i «culpa»

En alemany, la paraula ‘schuld’ significa «deute» i «culpa» depenent del context en què s’utilitzi. L’ambigüitat no sembla casual i apunta la càrrega moral que històricament tenen les obligacions financeres en la cultura germànica. Economistes fa anys que adverteixen, no obstant, que la falta crònica d’inversions estatals en sectors vitals pot tenir conseqüències negatives en el futur del país, més tenint en compte que el múscul empresarial i fiscal de l’economia més gran de la Unió Europea li dona marge i prou garanties per a un finançament més gran als mercats.