Un home fet a si mateix per pilotar el Japó en la tempesta

Yoshihide Suga, el nou primer ministre japonès, ha promès que perseverarà en les polítiques del seu predecessor, Shinzo Abe, després de ser ratificat aquest matí en una votació parlamentària que la majoria liberal va convertir en un tràmit. Ha sigut un discurs tan previsible com ho ha sigut el relleu al capdavant del Govern. El sensible context intern i extern no aconsellava experiments.  

Suga no s’explica sense Abe, amics i aliats des de fa gairebé tres dècades. El segon va animar el primer a presentar-se al seu segon terme presidencial, després d’haver hagut de liquidar l’anterior per la mateixa colitis ulcerosa crònica que ha posat fi a l’últim. Suga va exercir de secretari de Gabinet des d’aleshores, un càrrec que uneix la direcció de personal amb la representació del Govern.  

Suga i Abe coincideixen en la seva visió política i divergeixen en la resta. Al líder sortint li sobrava carisma per empènyer mesures antipopulars com la reforma de la constitució pacifista, mentre que l’entrant és un grisenc buròcrata anomenat «mur de gel» pel seu rostre hieràtic amb què llegeix els papers i aclareix les preguntes àrides en les rodes de premsa. Abe pertany a una dinastia política que ja havia donat primers ministres, mentre que Suga és el fill d’un agricultor de maduixes i una professora que ha protagonitzat la més improbable carrera política: serà el primer líder de l’hegemònic Partit Liberal Democràtic sense pedigrí en gairebé tres dècades.  

Fet a si mateix

Suga epitomitza l’home fet a si mateix. Va néixer fa 71 anys a la septentrional i freda prefectura d’Akita, va renunciar al negoci familiar, va marxar a Tòquio després d’acabar l’institut i va treballar en una fàbrica de cartró i al cèlebre mercat de peix de Tsukiji fins que va estalviar per a la universitat.

Aviat es va decantar per la política desatenent els que l’alertaven que la seva falta de connexions l’assegurava el fracàs. Les va mitigar amb molt suor: a la seva campanya per a l’Ajuntament de Yokohama va arruïnar sis parells de sabates després de visitar 30.000 cases, a raó de 300 diàries. Ja septuagenari, quan molts disfruten de la seva plàcida jubilació, continua fidel a la seva ètica de treball. La seva jornada com a secretari de Gabinet incloïa el toc de diana a les 5 AM, una hora de lectura de premsa, quaranta minuts de passeig i un centenar d’abdominals abans d’arribar a l’oficina, on compaginava les seves dues rodes de premsa diàries amb variades reunions ministerials. Unes tallarines ventilades en cinc minuts eren el seu dinar habitual, segons l’agència de notícies Kyodo. 

Suga és pragmàtic, esbronca els mandrosos, aconsegueix acords i avança la feina. Són les virtuts idònies per a un home a l’ombra, però es dubta que siguin suficients per pujar a l’escenari polític en aquests temps mediàtics. Ni la seva exposició diària ni campanyes d’un perfil populista com la rebaixa dels preus del tren o de la subscripció a la cadena nacional de televisió li han llaurat una cosa llunyanament semblant al carisma.

Tampoc la seva absència de llinatge l’ajudarà a sobreviure en un país que abans d’Abe canviava de primer ministre com de raspall de dents. A Suga, a més, li falta rodatge internacional i hereta un quadro complex, amb les imminents eleccions nord-americanes, les malmeses relacions amb Corea del Sud i les cícliques pugnes amb la Xina. Sumem la pandèmia, una economia en recessió i les incerteses sobre els Jocs Olímpics de Tòquio i tindrem un horitzó ombrívol. Però ningú va confiar tampoc en aquell xaval foraster que gastava soles a Yokohama.