La seguretat, la nova carta macronista

La violenta venjança entre la comunitat txetxena i membres d’un popular barri de Dijon. L’assassinat d’un conductor d’autobús a la ciutat de Baiona, víctima d’una brutal pallissa per haver exigit a un grup de joves utilitzar que es posessin la mascareta. L’agressió a cops de puny de l’alcalde de Chalifert per part d’un veí descontent amb una plaça de pàrquing. Aquests són alguns dels successos que, al llarg dels últims mesos, han protagonitzat portades i acaparat el ‘prime time’ de les televisions franceses. La violència ha passat del pla mediàtic al polític i s’ha convertit en la nova obsessió macronista.

«Cal aturar el salvatgisme d’una part de la societat», va declarar Gérald Darmanin en una entrevista concedida al diari ‘Le Figaro’ el 24 de juliol, tres setmanes abans de convertir-se en ministre de l’Interior. Des d’aleshores, la seguretat s’ha convertit en el seu ‘leitmotiv’. Per rescatar França de la seva «salvatge» deriva –terme que aixeca ampolles entre els seus companys de files–, Darmanin va prometre publicar, a partir d’octubre, les xifres mensuals de violència. «La lluita contra les drogues, les xifres de la violència conjugal, intrafamiliar i sexual, les hores de patrulla [...] la immigració i l’asil», constituirien els principals epígrafs de la seva eina securitària.

El seu llenguatge i la seva estratègia recorden al responsable de la seva mateixa cartera entre el 2005 i el 2007, Nicolas Sarkozy, anomenat en aquell temps «Monsieur Seguritat». El 2006, Sarkozy va posar en marxa un sistema de recompte similar al promogut per Darmanin. Basant en les xifres, aquest dispositiu va desembocar en «una deriva en el control del registre de denúncies», va estimar el 2013 la Inspecció General d’Administració (IGA), assenyalant que prop de 130.000 delictes es van volatilitzar entre el 2007 i el 2012 en tot el territori francès.

Provada la ineficàcia d’aquesta eina, ¿per què reprendre-la? «Si França està malalta, li hem de prendre la temperatura. No conec cap altra manera de fer-ho que recopilant xifres», es va justificar Darmanin.

Però aquesta no és l’única pregunta que qüestiona l’estratègia de l’Executiu: ¿Fins a quin punt ha augmentat la violència per convertir-se en una prioritat en plena crisi sanitària? ¿És la seguretat una qüestió urgent o un factor estratègic de cara al 2022? «La inseguretat serà un tema essencial en les pròximes eleccions presidencials». Darrere d’aquesta frase no hi ha ni Macron ni el seu ministre de l’Interior, sinó Marine Le Pen. En les últimes setmanes, la líder de la formació d’extrema dreta Reagrupament Nacional (RN) ha multiplicat els seus atacs contra el president, a qui considera «incapaç de gestionar la situació [...] permetent que la inseguretat s’instal·li [en la societat francesa]».

Primer seminari

El mateix discurs es repeteix al si del partit conservador Els Republicans (LR): «El forat negre del quinquenni és que s’ha instal·lat al país un desordre generalitzat sobre la seguretat, la immigració, el laïcisme i, més en general, la crisi d’autoritat», va dir a Twitter Bruno Retailleau, líder de la formació en el Senat, el 22 d’agost.

¿Existeix aquest desordre? Entre maig i juliol es van registrar més de 69.000 casos d’agressió deliberada, un augment del 21% en comparació amb el trimestre anterior, segons el servei d’estadística del Ministeri de l’Interior. No obstant, la xifra podria ser enganyosa, ja que els mesos precedents corresponen al confinament. «No hi ha més violència interpersonal en la societat actual que la que hi havia fa 20 o 30 anys, n’hi ha fins i tot menys [...]. Hi ha petits alts i baixos [...], però és globalment estable», adverteix constantment en els mitjans Laurent Mucchielli, sociòleg especialitzat en temes de seguretat i violència urbana.

Sigui com sigui, el reforç de la seguretat apareix avui en el centre de l’estratègia macronista, fins al punt que el primer seminari governamental després de l’aturada estival es va dedicar a aquest assumpte, acompanyat del projecte de llei contra els separatismes. Una reforma «per evitar que certs grups es tanquin entorn d’afiliacions ètniques o religioses», com va explicar el primer ministre, Jean Castex, que exigirà «a les associacions la creació d’un contracte de compromís amb el laïcisme», va detallar la ministra delegada de Ciudadania, Marlène Schiappa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El macronisme recupera així l’agenda de la dreta i de l’extrema dreta. Segons un recent sondeig, el 70% de la societat francesa estaria d’acord en què els actes de violència al país són cada vegada més «salvatges», una taxa que ascendeix al 83% entre els votants del Reagrupament Nacional i al 85% entre els simpatitzants d’Els Republicans i La República En Marxa. El projecte contra els separatismes comptaria amb el vistiplau del 76% dels francesos, amb un suport massiu de l’electorat conservador.

En plena crisi sanitària i amb un panorama econòmic poc encoratjador, Macron ha aconseguit desviar l’atenció i començar discretament la seva estratègia de campanya. Un nou exemple de la seva mestria com a estrateg de seducció mediàtica.