Els indults de Maduro aprofundeixen les diferències en l'oposició veneçolana

L’indult concedit pel president Nicolás Maduro a 110 opositors, alguns d’ells empresonats i d’altres en l’exili o sota mesures cautelars, debilita més l’estratègia dels sectors radicalitzats que, amb el diputat Juan Guaidó al capdavant, han buscat des de principis del 2019 forçar la sortida del Govern a cavall de les sancions econòmiques internacionals. Alhora, el madurisme aspira a donar més legitimitat als comicis parlamentaris del 6 de desembre. La participació en la contesa divideix l’oposició, i el Govern ha aprofundit aquesta esquerda en les últimes hores.

Segons l’analista polític Pablo Quintero, en aquest nou escenari torna a emergir la figura d’Henrique Capriles, que ha demanat públicament a l’antimadurisme que revisi el seu full de ruta després de mesos de frustracions. Amb aquesta sol·licitud, Capriles ha pres més distàncies de Guaidó, el legislador que els Estats Units i 54 governs més van reconèixer com a «president encarregat» i la popularitat del qual, d’acord amb una recent enquesta de Datanálisis, no supera el 17%. L’excandidat a president va decidir aprofundir les diferències fent seu un tuit de Josep  Borrell, l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors. «L’excarceració d’un considerable nombre de presos polítics i diputats perseguits a Veneçuela és una bona notícia i una condició sine qua non per continuar avançant en l’organització d’unes eleccions lliures, inclusives i transparents». Capriles creu conèixer els riscos de la seva moguda política. «Sabem a què ens enfrontem. Tot i així tenim l’esperança que s’obrin camins perquè els veneçolans decideixin el seu futur en pau».

La excarcelación de un considerable número de presos políticos y diputados perseguidos en Venezuela es una buena noticia y una condición sine qua non para seguir avanzando en la organización de unas elecciones libres, inclusivas y transparentes.

— Josep Borrell Fontelles (@JosepBorrellF) 1 de septiembre de 2020

L’alta comissionada de l’Organització de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va valorar també els «esforços en favor de l’obertura de l’espai democràtic».  El director vicepresident del Fòrum Penal, Gonzalo Himiob, va recordar que encara hi ha 336 presos polítics al país.

Control parlamentari

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

D’acord amb Luis Vicente León, el director de la consultora Datanálisis, les raons que van portar el Govern a posar en marxa els indults són «políticament interessades», ja que sap que «controlarà l’elecció parlamentària». Al seu criteri, el palau de Miraflores ha volgut donar «un marc més potable» a la contesa, que, sap, «podria fracturar encara més l’oposició».

El director de la consultora Datincorp, Jesús Seguías, va qualificar en aquest sentit d’«audaç» la jugada de Maduro, que deixa més en l’aire Guaidó. «És una trampa i no hi caurem», va assegurar, no obstant, el diputat. María Corina Machado, que encara està més inclinada que Guaidó a la dreta, va tornar a demanar la intervenció militar nord-americana. El delegat de Donald Trump en assumptes veneçolans, Elliot Abrams, va considerar que viu en un «realisme màgic». Machado li va respondre al falcó republicà: «La fantasia és creure que el règim sortirà per un altre mecanisme».