El primer ministre del Japó dimiteix per problemes de salut

Un problema de salut ha empès Shinzo Abe a renunciar com a primer ministre japonès. La seva colitis ulcerosa crònica ja el va obligar a liquidar el seu primer mandat en el llunyà 2007 després de només un any al càrrec. En el segon s’ha mantingut gairebé durant vuit, un rècord de longevitat en un país que canviava de primer ministre com de raspall de dents. Fa tot just quatre dies va superar la marca en el poder que havia deixat el seu oncle avi, Eisako Sato, més de mig segle enrere.

Abe ha aclarit que una revisió recent va revelar l’agreujament de la malaltia. Els rumors s’havien multiplicat des que es va mantenir vuit hores en un hospital i en cada aparició pública s’escrutava el seu aspecte per mesurar el seu deteriorament. Començarà amb un nou tractament i, per evitar una vacant al capdavant del país enmig d’una pandèmia, ha deixat ja el comandament.

Abe afirma que la seva salut no li permet rendir amb l’eficàcia exigida. És l’argument que ja va esgrimir l’emperador Akihito per abdicar fa dos anys i que li va valer crítiques des de la dreta més recalcitrant, moltes des del partit d’Abe. «En la política, el més important és aconseguir resultats. Durant set anys i vuit mesos, ho he fet el millor que he pogut, però ara estic en problemes per la meva malaltia [...] He perdut molta força i energia», ha afegit abans de disculpar-se per no haver resolt les abduccions de japonesos per Corea del Nord.

Llegat irregular

Abe deixa un llegat irregular que exigeix d’una perspectiva històrica per jutjar-lo. És indubtable que va dotar de solidesa un càrrec després de mitja dotzena d’efímers i pusil·lànimes primers ministres que no van atacar els problemes enquistats. Abe va ser un líder fort, resolutiu i amb conviccions que va menysprear l’opinió pública quan va creure que la reforma de la Constitució pacifista o la tornada de l’energia nuclear eren necessàries. Va tornar a la presidència en els temps més àrids, recent encara el desastre de Fukushima, amb l’amenaça nord-coreana i l’auge xinès. Va intentar reflotar una economia gripada durant dues dècades amb els seus cèlebres i audaços ‘Abenomics’, que unien estímuls fiscals i la relaxació de la política monetària. Però problemes estructurals com l’envelliment demogràfic, sumats al coronavirus i la cancel·lació olímpica, van enfonsar el Japó aquest any en la recessió.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

En l’esfera internacional ha forjat un vincle ferm amb els Estats Units i ha provocat més d’un conflicte amb els seus veïns. La Xina i Corea del Sud han percebut el seu penediment per les atrocitats de l’imperialisme japonès com a tebi i senten una comprensible por pels últims augments del pressupost militar i la reforma de la seva exemplar constitució. El càrrec li va imposar mesura, però molts no han oblidat que anys enrere visités amb assiduïtat el temple de Yasukuni, epicentre del nacionalisme japonès en què són representades les ànimes d’un grapat de criminals de guerra, o que desdenyés les condemnes de tribunals internacionals com «la justícia de guanyadors».

Abe deixa el Govern amb un índex d’aprovació de tot just el 36%, llastrat per la seva dubitativa resposta al coronavirus. El domini del seu Partit Liberal Democràtic (LPD), no obstant, no perilla per la descomposició de l’esquerra. El PLD manté les seves majories còmodes a les dues càmeres després de l’aclaparadora victòria de l’any passat, i de les seves files sortirà el relleu d’Abe.