Navalni, l'ariet contra la corrupció d'Estat a Rússia

El seu canal a Youtube té gairebé quatre milions de seguidors, i més de dos milions d’usuaris estan adscrits al seu compte a Twitter. Gràcies a les noves tecnologies, Aleksei Navalni ha aconseguit traslladar a qualsevol racó de la Federació Russa les seves  investigacions sobre la corrupció d’Estat, revelacions que han posat en un compromís a alts funcionaris, membres del Govern o de la judicatura. En un país on tradicionalment la ciutadania s’informava a través de les televisions federals, totes sota el control del Govern, el bloguer nascut fa 44 anys a Odintsovo, no lluny de Moscou, ha aconseguit trencar aquest sostre de vidre que suposava per a l’oposició la falta d’accés als mitjans de comunicació per revelar les pràctiques deshonestes entre l’elit russa.

Per a Navalni sempre hi haurà un abans i un després del vídeo difós el 2017 sobre la corrupció de l’ex primer ministre Dmitri Medvédev i titulat ‘Per a vosaltres no és Dimon’ (Dimon és un diminutiu pel qual es coneixia col·loquialment l’anterior cap del Govern). Medvédev retenia fabuloses propietats a nom de testaferros –algunes d’elles regals d’oligarques– que van poder filmar-se des de dalt mitjançant drons.

Més de 30 milions de persones

Notícies relacionades

Els EUA aturen l’enviament de míssils a Ucraïna

El dalai-lama diu que no serà l’últim i nega la veu a la Xina en la successió

La cinta va ser vista per més de 30 milions de persones i va causar un gran impacte en l’opinió pública russa, fins al punt que el 26 de març d’aquell any Navalni va aconseguir congregar desenes de milers de persones en protestes no autoritzades per tot el país. En aquell precís moment, l’oposició russa va deixar de ser un fenomen gairebé marginal, propi de Moscou i Sant Petersburg i es va implantar a les províncies, tradicional feu de Vladímir Putin.

Un altre dels seus treballs més remarcables va veure la llum el 2015 i es va centrar en la figura de l’exfiscal general, Yuri Tx*/aika i la seva família. A la cinta, es relata com els dos fills del jurista s’han enriquit mitjançant contractes amb l’Estat i privatitzacions obtingudes gràcies a les connexions del seu progenitor. Els beneficis de les operacions fins i tot van permetre a tots dos invertir en un luxós hotel de Grècia i en una mansió a Suïssa.